LA SCRITTRICE: entrevista en “Siamotutteblogger”

LA SCRITTRICE: entrevista en “Siamotutteblogger”(post)

“He venido a este mundo a llevarme bien con la gente!” Esto lo dice un poco todo sobre esta mujer hiperactiva.  Roser Amills (Algaida, 1974) escritora y periodista mallorquina en Barcelona y madre de dos muchachos. Ha desarrollado su actividad profesional en radio y TV, online y en los grupos editoriales más relevantes. Ha escrito […]

Me encanta el blog Siamotutteblogger !!

Me encanta el blog Siamotutteblogger !!(post)

Me encanta @stb_siamotutteblogger !! @marrateebcn @angelavisco @paolalucidibcn “He venido a este mundo a llevarme bien con la gente!” Roser Amills y en, mujer y madre nos habla sobre el, en esta fecha tan especial como la de!!!❤️🎁💝📖📚💋
Todo esto y mas… en nuestro post;))

Entrevista RTV Andorra a Roser Amills

Entrevista RTV Andorra a Roser Amills(post)

L’escriptora Roser Amills explica a Rosa Alberch de La Rotonda de RTV Andorra els seus projectes i parla del taller de literatura a La Massana organitzat per La Capsa.

Diari ARA Andorra | L’erotisme de la quotidianitat

Diari ARA Andorra | L’erotisme de la quotidianitat(post)

SERGI FRANCH Ordino27/11/2016 16:07 La Roser Amills és escriptora amb una prolífica activitat literària amb una vintena d’obres escrites. El seu tema és el sexe, i aquest cap de setmana ha estat convidada per La Capsa per impartir un taller sobre literatura eròtica.  El gènere narratiu de l’erotisme diu que en comparació de la pintura, […]

El Periòdic d’Andorra | «Prou de fingir que les dones no tenim sexe!»

El Periòdic d’Andorra | «Prou de fingir que les dones no tenim sexe!»(post)

La mediàtica Roser Amills (Mallorca, 1974) fa anys que va perdre la vergonya a parlar de sexe i erotisme, un tema que és la seva raó de ser literària. Dissabte, La Capsa l’ha convidada a impartir un taller d’escriptura eròtica. / Per ESTHER JOVER MARTIN –Per escriure literatura eròtica, cal més imaginació o experiència? –El […]

ARA Andorra | L’eròtica arriba a Ordino i La Massana

ARA Andorra | L’eròtica arriba a Ordino i La Massana(post)

El proper 26 i 27 de novembre es realitzaran diferents tallers sobre l’eròtica de l’art, als espais de creació de La Capsa ANA Ordino Actualitzada el 16/11/2016 16:27 Els comuns de la Massana i Ordino mitjançant els espais de La Capsa organitzaran el proper 26 i 27 de novembre, un conjunt de tallers lligats a […]

#Repost de @retratsbcn @cescsales : Roser / Retrat #85 “De ben petita ja voltava per casa tot dient molt seriosa que seria escriptora…

#Repost de @retratsbcn @cescsales : Roser / Retrat #85 “De ben petita ja voltava per casa tot dient molt seriosa que seria escriptora…(post)

#Repost de @retratsbcn @cescsales : Roser / Retrat #85 “De ben petita ja voltava per casa tot dient molt seriosa que seria escriptora, i tots reien, sortides de nena somiadora. Quan vaig fer dotze anys, el meu oncle em va regalar una màquina d’escriure i una de les millors novel·les de la literatura universal, de Gabriel García Márquez. Endevineu quina? “A veure si algun dia escrius un llibre com aquest”, va dir per fer-me por. Això és el que vaig pensar llavors, ara sé que ho digué per fer-me costat. Era una nena tímida i solitària que passava nits i dies llegint, i ben poc li agradava a ma mare, que em castigava sense llibres perque «em cremaria la vista», sobretot quan llegia d’amagat sota els llençols amb la llanterneta de les excursions. Sempre era a la biblioteca del poble i anava llogant-hi els llibres per ordre: quan n’acabava un, el del costat. I en vaig llegir tantes, de novel·les, que en vaig voler viure una, escapant-me de casa l’any 1992, amb disset anys, a Barcelona a estudiar, que per a una mallorquina de poble era com marxar a París. Ara ja s’ha arreglat, però aleshores la relació amb els pares consistia en què tot allò que volia fer els semblava una bajanada, i no volien signar els papers de la beca, de fet em van dir que trucarien la policia si marxava. Han passat més de vint anys d’allò i pensava que costaria fer memòria, però ha estat arribar a la Plaça Reial amb en Cesc i he tornat a sentir-me aquella de 17 anyets que va falsificar la signatura dels pares per matricular-se a la universitat i va passar els primers dos mesos amagada a l’alberg Kabul de la Plaça Reial, que es va tenyir els cabells de vermell, que va passar de dir-se Rosari a dir-se Roser perquè així seria més difícil trobar-me, pensava jo, i si veia un policia canviava de vorera. Fins que vaig poder deixar de viure aventures i les vaig començar a escriure: l’any 1997 vaig guanyar el primer premi, es va publicar el llibre i vaig saber que ho havia aconseguit. Els pares varen rebre el primer exemplar amb un somriure, i si, jo tenia raó i la mare també. La miopia que arrossego és descomunal.”

La periodista que te hace volar con ella, por Raimon Moreno

La periodista que te hace volar con ella, por Raimon Moreno(post)

  Por Raimon Monreno – Me había planteado incluir en esta sección a fotógrafas y fotógrafos en exclusiva, hasta que conocí a Roser. No por ser gremialista, sino porque es una lista de los que considero amigos y que han influido en mi trabajo fotográfico, donde aún faltan algunos más de los que hay en […]

Valencia | David Casas me entrevista para Soma Comunicación

Valencia | David Casas me entrevista para Soma Comunicación(post)

“La escritura suma a mi vida nuevas formas de ver y comprender el mundo” Roser Amills entrevistada por David Casas Si vais algún día a casa de Roser Amills (@roseramills), tal vez la encontréis sentada delante de su escritorio, pensando historias a conciencia y con un cajón con tierra mallorquina a sus pies para recordar […]

Toni Montesinos | Entrevista capotiana a Roser Amills

Toni Montesinos | Entrevista capotiana a Roser Amills(post)

En 1972, Truman Capote publicó un original texto que venía a ser la autobiografía que nunca escribió. Lo tituló «Autorretrato» (en Los perros ladran, Anagrama, 1999), y en él se entrevistaba a sí mismo con astucia y brillantez. Aquellas preguntas que sirvieron para proclamar sus frustraciones, deseos y costumbres, ahora, extraídas en su mayor parte, […]