Sexe oral, entrevista al TimeOut ;))

Roser Amills/ marzo 4, 2013/ Amills public WC, Clipping, Entrevistas a Roser Amills, Libros Roser Amills, Poemas morbo/ 3 comentarios

Sexe oral, entrevista al TimeOut ;))

Sexe Oral TimeOut | Entrevista a Roser Amills: “fantasies morboses molt poètiques” per Begoña García

“Parlo de coses molt directes sense oblidar que vull escriure poesia”

Nena rebel, primer, i dona inconformista, després, la Roser Amills Bibiloni va néixer en un petit poble de mallorca ara fa 37 anys i es va independitzar amb només 17, quan es va traslladar a Barcelona. Poeta, periodista i observadora de la vida i el llenguatge quotidians, acaba de publicar el seu tercer poemari, MORBO, un llibre ple d’erotisme on demostra que el català pot ser una llengua molt obscena.

Hi ha moltes coses a la vida que et produeixen morbo?
A mi tot, perquè qualsevol cosa et pot produir morbo. Simplement has d’estar motivat i en sintonia. I una dona, quan sap que ella produeix morbo, també s’erotitza. la fantasia és molt rica! A mi follar en un lavabo no em produeix morbo, però segons amb quina persona, si.

L’erotisme és present a tot arreu. Creus que per fi les dones hem aconseguit parlar de sexe lliurement i sense tabús?
Aquest és el gran tema. Crec que no és que les dones estiguem reprimides o que hi hagi algú que no ens deixi, sinó que som nosaltres mateixes les que ens critiquem les unes a les altres, i tot ens sembla fort. en realitat, no és per cap tabú que les dones no ens podem expresar, sinó que som nosaltres mateixes que no ens permetem fer-ho. A més, tenim un punt d’hipocresia, perquè ens agrada jugar a les dues bandes: a ser la princeseta virginal i alhora la guarrilla en la intimitat.

Els homes reconeixen que ells sempre tenen ganes de sexe, mentre que les dones no sempre ho fem…
Exacte, perquè esperem que ens vinguin a buscar, donem senyals indirectes que ells han d’endevinar, i si ells no ho endevinen es produeixen untes tensions brutals! Els problemes principals d’histèria femenina ens els acabem provocant nosaltres per no ser clares, perquè si fóssim capaces de dir “en tinc ganes” o “no en tinc ganes” tot aniria millor.

M’ha agradat el títol d’un dels teus poemes: “Avui em fa sol entre les cuixes”. Això vol dir que el teu cos està ben alegre?
És una manera de dir que avui vaig calenta, però d’una manera molt dolça. Parlo de coses molt directes sense oblidar que vull escriure poesia, i m’agrada que estiguis veient coses físiques com un cony i una polla i al mateix temps hi puguis trobar la part màgica i metafòrica.

Quan parles de sexe obertament, qui et jutja més, els homes o les dones?
Normalment amb els homes hi ha més complicitat i solen ser més les dones, que sovint a més em diuen que em controli i es pensen que ho fan pel meu bé!

En el poema “La nena maleducada” dius que es mira malament la dona que diu paraules com “trempera”, “cony” o pluja daurada…
En el fons això fa riure, perquè és com quan els nens petits diuen “caca, cul, pet, pipí…” i els adults continuem encara amb el xip que això no es pot dir. Però és una qüestió d’edats, sinó de perfils, perquè fins i tot hi ha gent jove que pensa que els meus poemes són molt forts quan es parla del forat del cul, i això que ara els nois tenen accés a tot.

Tens un poema en el qual dius que la protagonista va a una barra de bar i fa la puteta, que no vol sortir sola d’aquell bar…
Això forma part de la meva biografia real. Jo vaig venir a Barcelona amb 17 anys, després vaig tenir un fill desitjat amb una parella, em vaig separar amb 23 i després vaig passar per una etapa llarga en què no tenia cap relació estable sinó que tenia amics i gent amb qui lligava… Vaig començar a sortir sola i això feia que molts paios es pensessin que jo buscava alguna cosa més que divertir-me, i tot plegat em va provocar un gran aprenentatge: i tant que volia divertir-me, però lliurement!

Però follar, follaves?
I tant, moltíssim., i unes històries en què no sabia ni com es deien ells. Però no era la sortida desesperada que es pot imaginar.

Per què utilitzes aquest vocabulari i fas servir “puteta barata” en comptes de “ligona explosiva” o alguna cosa menys menyspreadora?
Perquè és una part de la fantasia. Dic el que no ens atrevim a dir normalment, i això de puteta barata és perquè més barata que regalada és impossible, és el concepte. Reafirmo allò que l’altre pot pensar sobre mi i dic, d’acord, sóc això i alguna cosa més. Per a mi no és un insult que em diguin puteta barata, perquè hi ha alguna cosa més enllà, estic coneixent-me a mi mateixa, estic analitzant quines coses puc fer, etc.

Intentes acomplir les teves fantasies sexuals, o creus que les fantasies han de ser això, fantasies?
Meitat i meitat, perquè si les acompleixes totes, després què? Amb una parella és molt maco que hi hagi fantasies que es vagin fent realitat, però si intentes fer-les realitat totes es pot convertir en un tema obsessiu, i hi ha coses que si es fan realitat poden no ser com tu te les esperaves. Per exemple, les fantasies amb una tercera persona, per fer un trio, en teoria és molt bonic però a la pràctica és complicat. Jo he estat en una situació amb tres paios, i es barallaven entre ells. Dur una fantasia sencera a la realitat de vegades pot ser més frustrant que altra cosa.

I això d’estar amb tres homes a l’hora era una fantasia teva?
No, això va ser una cosa totalment improvisada, amb una parella puntual que tenia. Van arribar dos amics seus i jo em vaig trobar amb tres homes d’una manera divertida, però ells es molestaven i no es volien ni tocar entre ells, i el que estava amb mi tenia un gran sentit de la propietat i després es va enfadar… No era el que cap de nosaltres esperava. La fantasia està bé que sigui fantasia!

Compartir esta entrada

3 comentarios

  1. Pingback: Obra poètica Roser Amills, recull dels recitals etc. dels últims anys | Roser Amills

¡Puedes hacer algo genial! Comparte y comenta esta entrada: