El Periòdic d’Andorra | «Prou de fingir que les dones no tenim sexe!»
El Periòdic d’Andorra | «Prou de fingir que les dones no tenim sexe!»
Rate this post

La mediàtica Roser Amills (Mallorca, 1974) fa anys que va perdre la vergonya a parlar de sexe i erotisme, un tema que és la seva raó de ser literària. Dissabte, La Capsa l’ha convidada a impartir un taller d’escriptura eròtica. / Per ESTHER JOVER MARTIN

–Per escriure literatura eròtica, cal més imaginació o experiència?
–El primer de tot és perdre la por i la càrrega negativa adquirida. Encara falten unes quantes generacions per tenir una actitud més sana, alegre i natural amb l’erotisme i la sexualitat. El sexe és una cosa meravellosa, l’origen de la vida i, per això, té una transcendència i un missatge molt positiu. També cal reformular la cultura de l’erotisme, i conèixer els referents de qualitat en literatura, cinema, art…

–Què separa l’erotisme de la pornografia?
–He investigat l’erotisme al llarg dels segles i en diferents cultures, i hi ha hagut èpoques en què hi havia coses que es veien positives que segles més tard ja no es veien així. Tot és molt relatiu. També depèn de les cultures: per exemple, al Japó el clatell femení és molt eròtic. Les cames de les dones també han estat un escàndol durant molt de temps i, fins i tot, a l’època victoriana es tapaven les potes de les taules perquè recordaven les cames femenines… Segons la cultura, és erotisme o pornografia. Hi ha hagut un canvi, perquè fa 30 anys que una dona llegís la saga 50 ombres d’en Grey hauria estat un escàndol, tot i que en literatura no hi ha pornografia perquè sempre s’utilitzen imatges i paraules, és més poètic.

–La qualitat literària de sagues com ’50 ombres d’en Grey’ és qüestionable…
–És un nivell similar a les pel·lícules d’un dissabte a la tarda. Entretenen, estan ben estructurades, i no pretenen guanyar cap premi Pulitzer ni Nobel.

–Recomani’ns bona literatura eròtica.
–L’Anaïs Nin parla d’erotisme des d’un nivell intel·lectual molt elevat, i va fer molt per les dones que després van continuar el seu camí. També recomano El dia que va morir David Bowie, de Sebastià Portell, que explica les peripècies eròtiques d’un noi. Està bé sortir dels tòpics de literatura per senyores avorrides que busquen emocions fortes. Henry Miller i Charles Bukowsky, de sexualitat molt desfermada però de qualitat indiscutible, que van obrir un camí. Gent com Sylvia Plath es van atrevir a parlar d’erotisme sense pèls a la llengua, dient les coses pel seu nom. També la col·lecció De pèl a pèl, que recupera textos eròtics d’autors catalans. I un llibre molt eròtic que es llegeix a les escoles és Mecanoscrit del segon origen. Manuel de Pedrolo tenia una actitud molt moderna i irreverent! Una altra pionera per recordar és Corín Tellado, que en ple franquisme escrivia novel·les molt eròtiques, i les dones compraven els seus llibres a dojo perquè es posaven calentes.

–Com va decantar-se cap a l’erotisme?
–Jo escrivia poesia, però marcant un jo poètic, amb distància. Cap als 26 anys em vaig plantejar les coses que perjudiquen les dones, per exemple, quan una dona diu que li agrada el sexe. El meu granet de sorra ha estat explicar, com a dona, com visc la sexualitat, com a alliberament personal. No sóc ni bona nena ni dolenta per tenir una sexualitat viva, com tothom, i com que sóc gamberra, dono veu a la gent que no s’atreveix. Quan la meva mare va llegir el meu primer poemari eròtic em va dir: «Tan debò quan era jove hagués estat tan espavilada i valenta com tu». Prou de fingir que les dones no tenim sexe!

Va, regálame tu comentario!!

About Roser Amills

Escritora mallorquina en Barcelona | Prensa, radio y TV | Mail: amillsroser@gmail.com