Asja Lacis, la nova novel.la de Roser Amills

Roser Amills/ septiembre 30, 2017/ Asja Lacis, la novela, Clipping, Feria del libro de Francfort, Libros Roser Amills, Television, TV3 y Canal 33/ 0 comentarios

Editorial Comanegra Tel. 93 268 01 77

www.comanegra.com

comunicacio@comanegra.com

ASJA

Amor de dirección única

de Roser Amills


 

novela Asja de Roser Amills portada

Edició: octubre del 2017

Format: 22,5 x 14,5 cm

Enquadernació: rústica amb solapes

Pàgines: 304

Preu: 18 €

ISBN: 978-84-17188-02-3

Per a petició d’exemplars i/o entrevistes, contacteu amb: Sílvia Sanjosé comunicacio@comanegra.com

Te. 93 268 01 77


Asja Lacis és coneguda, principalment, per ser l’amant del filòsof Walter Benjamin, a qui va enamorar amb la seva bellesa i original manera de pensar, i amb qui va mantenir una relació passional i tempestuosa. Però Asja és molt més que una simple anècdota en la vida d’un home savi: va ser una pensadora d’alt nivell, directora de teatre clandestí, una bolxevic convençuda i supervivent dels gulags russos, on va passar 10 anys internada després de ser detinguda pel KGB.
Ara, Roser Amills recupera la història perduda d’aquesta dona extraordinària i ens l’acosta en forma de novel·la. Una vida tan apassionant com la d’Asja no pot quedar més en l’oblit.

Sinopsi

Berlín, 1955. La directora de teatre letona Asja Lacis, que ha passat deu anys en un camp de treball de Kazakhstan i torna amb l’ànima trencada, visita el seu vell amic Bertolt Brecht. Després d’una breu conversa on els dos intenten ocultar les seves misèries, Bertolt li comunica a Asja que ha mort l’amor de la seva vida: Walter Benjamin. Un remolí d’emocions empeny a Asja cap als records agredolços de la seva relació amb un dels filòsofs europeus més influents del segle XX.

Asja ens parla de les contradiccions de l’amor lliure en una època de llibertats minvades, i de com una personalitat pot resistir les majors atrocitats i sucumbir davant d’un carrer sentimental sense sortida.

L’autora

Roser Amills (Algaida, 1974) és una escriptora mallorquina, mare de dos nois, que viu i treballa a Barcelona. Molt activa a les xarxes socials, combina una dedicació quasi completa a l’escriptura amb treballs periodístics.

Actualment col·labora a TV3, escriu columnes a Metrópoli Abierta i coordina un blog a La Vanguardia. Ha estat distingida amb el Micrófono de Plata de Informadores APEI-PRTVI 2014, la Llança de Sant Jordi d’Òmnium Cultural (2011 i 2012), i els premis de poesia de la Universitat Politècnica de Madrid i de narrativa a la Universitat de Barcelona, els dos el mateix any (19997). Alguns dels seus llibres s’han traduït al francès, rus i portuguès. Aquesta és la seva quarta novel·la.

 

Dates de les presentacions

  • BARCELONA: dijous 19 d’octubre a les 19 hores a la Nau Comanegra (Consell de Cent, 159, 08015 Barcelona). Comptarem amb la participació de M. Àngels Jover.
  • GIRONA: dilluns 6 de novembre a les 19 hores a la Llibreria 22 (Hortes, 22, 17001 Girona)
  • MALLORCA: dijous 9 de novembre a les 19 hores a Rata Corner (Hostals, 17, 07002 Palma)
  • VALLDEROURES: dissabte 25 de novembre, firma a la Llibreria Serret (Hispanidad, 21, 44580 Vallderoures)

Dates senyalades

19 d’octubre: 126è aniversari del naixement d’Asja Lacis, que commemorarem a la presentació del llibre.

25 d’octubre: celebració dels 100 anys de la Revolució Russa, que va tenir lloc aquesta data segons el calendari julià, que és el que feien servir a la Rússia a l’època.

7 de novembre: segons el calendari gregorià, l’oficial a la gran majoria de països del món, la Revolució Russa va tenir lloc la nit del 6 al 7 de novembre.

 

Extracte de l’epíleg: “Raons per aquesta novel·la”, per Roser Amills

 

Empecé a escribir este relato sobre Asja Lacis porque apenas se sabía nada de su relación con Walter Benjamin. Fue a principios de los noventa, gracias a una recomendación del lósofo y traductor francés José Manzanares Nieto, padre de mi hijo mayor, y, ya entonces, me pregunté por qué se sabía tan poco de aquella directora de teatro bolchevique. Son ya veinticinco años de fascinación intensa e ininterrumpida. Además, hace un par de años, el destino quiso que me cruzara con el amable historiador y crítico de arte José Francisco Yvars, experto en Benjamin. Fue en la barcelonesa librería Laie, donde he adquirido casi todos los libros benjaminianos que poseo. Yo preguntaba por uno difícil de encontrar en España y eso llamó su atención. De inmediato entablamos una amena charla y me marché a casa con una última a rmación que me dejó pensativa. Yvars había dicho que Asja fue, muy probablemente, una espía rusa y que eso causó problemas a Walter. Y no lo decía solo él: había bibliografía sobre el tema. ¿Era una agente? ¿Pasaba informes sobre los intelectuales alemanes?

Sé que Yvars apreciará el debate. Por un lado, la tesis de la «mujer con ictiva»; por otro, lo que he podido comprobar tras documentarme convenientemente. No, la propuesta de que Lacis es la mala de la película es una teoría caprichosa e infundada que promovieron Gershom Scholem y Theodor Adorno. ¿Por qué? Digamos que, para ellos, Asja Lacis fue una Yoko Ono que apartaba a Walter de su grupo: un grupo de pensadores muy animado que debatía, desde 1923, las teorías de Marx, Hegel y Freud y que, años más tarde, en los sesenta, pasó a llamarse Escuela de Frankfurt.

Bajo el influjo de esta mujer, desde 1924 y hasta el fin de sus días, Walter Benjamin emprendió viajes, cambió su forma de pensar y de escribir, hizo nuevas amistades y se apartó de Adorno y Scholem. No pudieron perdonarle a Lacis que se hubiera interpuesto entre Walter y su grupo, entre Walter y sus proyectos de llevarlo a Palestina, entre Walter y su esposa Dora. Encima, Benjamin se suicidó en 1940 y fueron ellos los principales encargados de recuperar su obra, editarla y contar la historia de su amigo.

Y, como era de esperar, estaban dispuestos a cualquier cosa, menos a hablar bien de Lacis. Difundieron eso de que «hubo una rusa bolchevique, actriz, que lo llevó por el mal camino del comunismo y que quizás era espía…», además de un abanico de relatos sesgados, a cual menos respetuoso, sobre lo que Asja fue para Benjamin y lo que Benjamin supuso para Asja.

Pero había mucho más. Una complicidad plena de entusiasmos, sexo, viajes, convivencia furtiva, exilios y desencantos. Una fascinación mutua que modificó y definió radicalmente sus vidas, durante las cuales se cruzaron con gran número de personajes notables: amigos, contactos, conocidos o enemigos. Scholem, Bloch, Krakauer, Hofmannsthal, Auerbach, Adorno, Horkheimer, Anders, Arendt, Brecht, Fromm, Korsch, Döblin, Moholy Nagy, Curtius, Leo Strauss, Bataille, Klossowski, Monnier, Aron, Wahl, Gide, Paulhan, Malraux, Tsvetáyeva, Kojève, Leiris y Caillois, entre otros.

Asja, es cierto, tampoco puso mucho de su parte. Aunque vivió hasta 1979 y dejó redactadas dos veces sus memorias, apenas quiso hablar de dos temas cruciales: de Benjamin y de los diez años que pasó presa en un gulag (hemos averiguado los porqués de ambos misterios), pero sí reclamó a Adorno la autoría «omitida » por este de un artículo sobre Nápoles que había escrito Asja a cuatro manos con Walter y que había aparecido, rmado por ambos, en el periódico Frankfurter Zeitung, en agosto de 1925… Un simple ejemplo de lo importante que fue esta mujer en la obra de Benjamin, pues en ese artículo aparecían, por primera vez, las galerías comerciales: esos famosos pasajes que son el más popular eje del pensamiento de Walter Benjamin. También la omitieron en cuanto libro se publicó de o sobre Benjamin, de los homenajes… y el resultado de esa mezquina tradición ha quedado como canon. Hasta hoy.

Personatges principals

Asja Lacis (Letònia 1891 – Riga 1979). Va ser una directora de teatre i actriu letona. Partidària de la revolució d’octubre de 1917, es va fer bolxevic i creia ferventment en les idees del comunisme.


De ben jove es va sentir atreta pel món del teatre i, en especial, per l’obra avantguardista de Maiakovski, un dels creadors més rellevants del país i iniciador del futurisme rus, a qui admirava. Va treballar amb destacats personatges de l’escena teatral i literària, com Walter Benjamin, Bertolt Brecht, Bernhard Reich, Ernst Toller o Erwin Piscator.
Entre els projectes més destacats de Lacis hi ha la creació d’un teatre per a nens proletaris i el desenvolupament d’un mètode d’improvisació. Aquesta tècnica la va aplicar durant els seus anys de reclusió al camp de treball de Kazakhstan, on organitzava obres de teatre per distreure a presoners i guardes.
Durant els 10 anys que va passar internada en el gulag, des del 1938 fins al 1948, va perdre l’encís per les idees marxistes. Tot i així, després de la seva alliberació, i per temor a represàlies, va renovar la seva afiliació al Partit Comunista. Els seus darrers dies els va passar a Riga, on va morir el 1979.

Walter Benjamin (Berlín, 1892 – Portbou, 1940). Va ser un important pensador, assagista, crític literari, traductor i filòsof alemany d’origen jueu.


L’any 1924 va realitzar un viatge cultural a Capri, on va conèixer a Asja Lacis, que arribà a l’illa per tractar l’afecció pulmonar de la seva filla. Van iniciar una relació apassionada i intermitent.
Van treballar plegats en diferents projectes: un reportatge sobre Nàpols pel Frankfurter Zeitung, i la redacció d’un projecte per establir un teatre per a nens proletaris, en el breu període que Asja va viure a Berlín. El darrer contacte entre Benjamin i Lacis va ser el 1936.
Bertolt Brecht. Va ser un poeta, dramaturg i director de teatre alemany. Asja Lacis va propiciar que Brecht i Benjamin es coneguessin. A diferència dels seus col·legues, Benjamin sempre va admirar les obres del dramaturg. Bertolt Brecht no va ser mai membre del Partit Comunista Alemany, tot i que compartia els seus ideals.

Bernhard Reich. Director de teatre austríac que va ser el company sentimental d’Asja. Van mantenir una relació oberta des del 1922 fins als darrers anys de la seva vida, quan finalment es van casar.

Daga Lacis. També coneguda com a Dagmara, és filla del primer matrimoni d’Asja amb Julijs Lacis. Asja s’hi va casar l’any 1920 per acontentar la seva mare, però el divorci va ser gairebé immediat.

Emil Benjamin. Pare de Walter Benjamin. Una figura que, de petit, Benjamin percebia com a autoritària i amenaçadora, però amb els anys va perdent poder sobre ell.
En un principi recolza la carrera de Walter com a filòsof, amb l’únic propòsit que un dia ocupi un lloc de treball a un banc, cosa que mai succeeix. Mor l’any 1926 després d’una llarga malaltia.

Dora Pollack. Va ser la primera esposa de Walter Benjamin. Es van conèixer quan ella encara estava casada amb el periodista Max Pollack, de qui es divorcia per estar amb Benjamin. Després del naixement del seu primer fill, Benjamin es distancia i el matrimoni és molt desgraciat. Al cap de pocs anys, se separen i ella inicia una relació extramatrimonial amb Ernst Schoen.
L’any 1930, Walter demana el divorci a Dora amb la intenció de casar-se amb Asja, però hi surt perdent: ha d’entregar a Dora gairebé tot el que té.

Gershom Scholem. Important filòsof i historiador alemany d’origen jueu, i un dels amics més propers de Walter Benjamin. Durant anys va insistir perquè Benjamin l’acompanyés a Palestina, on podria treballar de professor, però mai va succeir.
Deu anys després del suïcidi de Benjamin, i amb l’ajuda de Theodor Adorno, va iniciar una recuperació de les seves obres i idees, però sempre ometent tot allò que tingués a veure amb Asja Lacis, a qui mai va tolerar.

Ernst Bloch. Amic de facultat de Walter Benjamin i filòsof convençut de les idees marxistes. Va compartir estada a Capri amb Benjamin.

Compartir esta entrada

¡Puedes hacer algo genial! Comenta esta entrada: