+ Poemes de Roser Amills, lectures d’octubre…

Roser Amills/ octubre 7, 2019/ inspiraciones, Libros Roser Amills, Peinados, Poemas morbo, Recitales, Style/ 0 comentarios

Roser Amills, Hotel Palace, fiesta Born Rose Roser Amills, Hotel Palace, fiesta Born Rose

Avui em fa sol entre les cuixes

Avui em fa sol entre les cuixes i tot va al gra,
la dona ha entrat al sacseig de la cultura i al sexe dels forats foscos que es miren sense ruboritzar-se, et parlo de les petites i belles perversions
que hi ha vegades que cal aturar-nos,
cal obstaculitzar el pas perquè la gent miri els núvols i es pregunti quines formes poden arribar a prendre i cal fer un solo de flauta sobre el paper
per celebrar-ho,
cal eixamorar l’herba amb la llengua,
amorrar-se al piló per aprendre
a dir-ho tot amb el nom que té
i les ganes amorosides que manquen i cal dir ciclista sense calces, parrús
i cony i natges i esquerda badada, amb la boca curulla de semen
cal copsar els antecedents,
la vigília del plaer que degoteja
i distingeix una dona entre les altres dones i d’on vénen les fires de pony-girls i els polos de maduixa, les ganes d’estirar-nos
per tocar una pell i l’altra
amb la llengua xalesta i capaç
d’assaborir el gust dolç i amargant
i el salat i l’irreverent i el veritable
d’un fet de profunda transcendència:
eixarrancar-se.

Roser Amills, Hotel Palace, fiesta Born Rose Roser Amills, Hotel Palace, fiesta Born Rose

Després de sopar

Després de sopar hem baixat l’escala de cargol i sense fer soroll ens hem amagat a sota:
volia comprovar si era veritat
que la salsa de tomàquet donaria bon gust
al sospir que t’havia de treure de l’ànima.

Roser Amills, Hotel Palace, fiesta Born Rose Roser Amills, Hotel Palace, fiesta Born Rose

Soroll i paraules

Gràcies per jugar al soroll, abans,
de voler explicar-ho tot sense embuts.
Podríem ser tan feliços
si ara mateix et sabés dir tot just
una paraula a cau d’orella rere l’altra,
a poc a poc, com baixen les velles de l’autobús, una paraula humida, sorrenca, entusiasta
que estrenyés l’eco fins a morir
entre la meva boca i la teva orella
com un petit orgasme paraula.
Però no m’entens, no encara,
i cal escriure més de sexe,
de les formes de mutació, exhibició i transgressió dels límits que permetin elaborar
una variant pròpia d’un mateix,
una que no panteixi ressagada
o perquè senzillament sembli que no són sempre els mateixos
els que estan parlant del mateix.
Té a veure amb la possibilitat d’assumir el problema
la diferència
el problema
la nostra època.

Follar no és difícil, ara,
el que és complicat és explicar-ho
sense caure en una taca de mel
o en una piscina sense aigua,
cal parlar de tot això amb naturalitat
amb la teva mare, amb la veïna,
amb un fill adolescent
o un vell desconegut que no parla.
Cal vèncer els tabús de la paraula que tremola i, en el seu desequilibri,
enxampar el ritme de cop,
trobar un acord estètic i morrejar-lo
al terra de l’habitació
mentre m’encules amb tota l’ànima
cal ser una interlocutora còmoda
quan l’altre no vol dir què li passa,
jugar a tots els jocs de tot o res,
menjar-te i tòrcer i abandonar el diccionari cada matinada de gats suaus en l’aire,
cada hora de perfum fresc, d’asfalt, cada harmonia dintre de cada cotxe de pell funàmbul i trempada
i per sobre de tot
cal no perdre de vista el morbo
de provar de dir d’allò que no comprenem la milionèsima diferencial que és
per a cada un de nosaltres.

Roser Amills a IB3 Roser Amills a IB3

Despertador

Aspira, sospira, mou-te un poc dolç lentament
infla les veles infla l’alè
contra la pupil·la
esquinça impacient
olora
intercanvia mirades saliva impregna’t dóna voltes escolta
com gemega la humitat
lòbuls porus que s’alcen
mengívols i espantats
marea del meu cos xiuxiueja-li
suau pont clatell
estén-te estavella el despertador contra la paret
a la fi travessant-me.

Roser Amills a ib3

Perills

Si et poses a parlar molt sensual per mostrar
les variacions emotives i sensibles de tot el fàstic
i el morbo que portes a dins, atenció,
tot d’una corres el risc de semblar
una mala vedette de revista.

Si les teves fantasies sexuals són inevitables i excèntriques
i decideixes confessar-les
tot just haver començat, vigila, l’altre podria sortir corrent.
Parlar del temps i de cop
ficar-li la llengua a la boca per callar també dóna un cert no sé què
que diuen que no convé gaire.
Però si no dius si no fas res, potser per evitar
els anteriors inconvenients, és pitjor encara:
t’avorriràs
tota la vida per ser massa delicada
i no te la bescanviarà ningú
per una altra.

Roser Amills con su novela Roser Amills con su novela “Asja” en la 1ª Feria del Libro de La Llagosta

La teva pell

La teva pell, amb sa fragància de terra acabada de ploure, transpira
com un gos abandonat
que juga entre la boira
i es brinda a paradissos contraris
i amb moltes ganes de tacte
solca el desig de tocar i besar
que tinc jo també com tu entre les cames i desfà la flassada del meu cau
per abrigar-se ben abrigada.

Roser Amills a IB3 Roser Amills a IB3

El meu cul, quan el toques a la nit

El meu cul quan el toques a la nit
es torna d’un material pesant i raríssim
que vol un llarg viatge d’anada
al jardí de les malícies
i no haver de tornar si no surt el sol encara
mentre balancejo els malucs rítmicament per dibuixar-te
esses davant la cara.
És un espectacle torbador, deies,
que només tu assoliràs dins les pupil·les
la meva rialla de pluja daurada
que fàcilment pot provocar un sisme
i fer-me caure de quatre grapes
endavant i endarrere bocaterrosa
i amb el cul ben enlaire
mentre tu mires de salvar-me cansat, assedegat,
gruixut i lubricant-me
fins a fer-me gemegar de dolor i satisfacció.

Roser Amills a IB3 Roser Amills a IB3

Vostè m’agrada

Vostè, atractiu desconegut,
se m’escapa avui pels passadissos perquè li he confessat
la meva reflexió filosòfica del segle xx:
el cos, l’altre i el temps,
el cul, la por i els miratges.
Però és això el que m’atreu: que vulgui fugir
sense poder deixar un instant de mirar-me.

Roser Amills Hilton 100 aniversario Roser Amills Hilton 100 aniversario

L’ordre és definitiu

Si un home m’ordena els suèters
en degradat com un arc de Sant Martí,
apila les calces per grau de transparència
dins el calaix corresponent,
emboteix els abrics en aquest forat
que algun dia serà un vestidor
o s’ennuega quan li toco el sexe
en públic traïdorament desfermada
se m’entelen els ulls de l’emoció.
Sé que la meva part masculina ja li hauria dit
si vol casar-se amb mi.

Roser Amills television Roser Amills television
Compartir esta entrada

¡Puedes hacer algo genial! Comenta esta entrada: