Vaig conèixer a l’autora d’aquesta novel·la que s’acaba de publicar molt abans de l’aparició del seu primer poemari “Versos de Perra Negra”, publicat el 2005 i prologat per Luis Eduardo Aute, que va ser un èxit de vendes i va convertir a Pura Salceda en una poeta de culte, sobretot en àmbits relacionats amb l’erotisme i en concret en el BDSM.

Aute va escriure en aquell pròleg: “A la fi poesia impura, amiga Pura, com la nit clara del cos. Lírica fosca i a discreció com el deliri d’amor quan esclata transfigurat en paraules que es busquen, es troben, es despullen, es nuen i es rendeixen, consumades, a la poesia del verb fet carn. Poemes d’amor en la seva màxima temperatura animal, allà on l’ànima pren la forma del cos que és objecte de desig.”

Us deia que la vaig conèixer molt abans. Vaig coincidir amb una discreta i amable Pura Salceda en un recital de poesia a la Barcelona dels 90, i tots deien d’ella que era molt bona però massa modesta, que era una poeta important. Per la meva part, del que em vaig adonar va ser que a més de llegir-la admirava i el que desitjava en realitat era conversar amb ella. Amb aquest ànim he rebut ara el seu nou llibre, “Alicia en penumbra”, publicat el passat estiu i on conversa amb nosaltres amb mestria per explicar-nos la història de la protagonista d’aquell poemari mític, la Perra Negra, i el perquè d’aquells versos, el seu origen i significat, i ho fa com sempre que escriu, amb honestedat i la clara voluntat d’ajudar-nos a entendre els secrets d’aquella potentíssima aventura amorosa i vital que va narrar en aquells poemes.

Aquell llibre era la síntesi, doncs s’expressava en versos, d’un viatge a la llibertat profunda que només es troba en els abismes, en el territori dels nostres desitjos ocults i inconfessables. Ara desenvolupa aquella història i ens convenç d’una cosa veritablement complicada: tots i cada un de nosaltres, homes i dones, podem trobar la gossa negra que alberguem. Per a això només hem de treurer-nos unes quantes benes dels ulls i deixar-nos fer.

Sembla senzill, però no ho és en absolut, i a més l’autora aconsegueix superar un altre obstacle complex: a més d’aconseguir explicar-nos el que necessitem saber de submissió, el resultat és un llibre tremendament agradable de llegir. Perquè pàgina rere pàgina Pura Salceda demostra que hi ha molta feina i serietat en tot el que escriu.

Pura Salceda va néixer a Ciutat de Mèxic. És filla d’emigrants gallecs i viu des dels tres anys a Barcelona. Ha estat secretària general de l’Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya (ACEC) de 2010 a 2017, i a més de poeta ha escrit com a guionista. De fet, va obtenir el Premi «Sal a Escena 2009», convocat pel Ministeri d’Igualtat d’Espanya, pel curt “Más asesinadas”, dirigit per Mario Pilarte, sobre la violència de gènere. Hi ha nombrosos poemes seus publicats en castellà, català i gallec en les més prestigioses revistes literàries d’Espanya i Amèrica. I no és una “autora eròtica”, com s’auto denominen moltes autores que simplement introdueixen escenes eròtiques en els seus textos. Pura Salceda és doctora en Filologia Romànica i Llicenciada en Filologia Hispànica, ha coordinat l’ambiciosa i reeixida antologia “Erato bajo la piel del deseo” el 2010 i, exquisida i elegant com és ella fins i tot per descriure el més sòrdid i descarnat, sabem que no és per a res una “autora eròtica” més.  És una sàvia i una pionera a la qual admiro, una veritable experta per vocació en aquests assumptes, i per tot això que he explicat sobre la seva experiència literària i formació també molt propera i poc pretensiosa, després de llegir-un es queda amb la sensació de que el relat que narra li podria haver passat a qualsevol.

Pura Salceda, però, no reivindica res, no es dóna importància ni pretén res més enllà d’escriure bé, el que s’agraeix i fa que la lectura resulti un immens plaer, ja que avui dia és habitual que els que s’autoanomenen experts parlin massa pomposos o críptics. En aquesta novel·la que acaba de publicar tracta amb valentia el tema de la valentia de la passió del lliurament, i ho fa amb una història molt acurada en els seus detalls, treballada en les seves expressions, amb més profunditat literària de la que semblaria a primera vista. Pura en l’escriptura és com en les converses, té un punt de vista que aprofundeix i fa aprofundir i ens ajuda a arribar a un nou estadi de consciència, en aquest cas que ens ocupa el de la submissió, sense els prejudicis i melindros que solen estar presents en molta literatura actual relacionada amb aquest gènere. Ella va més enllà de l’erotisme, busca un redescobriment del propi jo, i així el seu personatge, Alicia, s’atreveix a fer realitat la màxima d’Anaïs Nin: “Qualsevol forma d’amor que trobis, viu-la”.

La protagonista es diu Alícia i ens relata la seva tempestuosa relació amb el seu amant, Karl, i la seva relació amb “la submissió plena, la rendició incondicional (com fa el gos amb el seu amo) a l’única esclavitud digna, inevitable, necessària: la sublim i alliberadora esclavitud de l’amor “, com deia Luis Eduardo Aute ja en aquell pròleg que podria descriure perfectament el que succeeix en la novel·la actual “Alicia en penumbra”. Em consta, perquè m’ho ha explicat la Pura, l’autenticitat absoluta de tot allò que llegirem. Que la trama principal i moltes de les històries que s’intercalen en aquest novel·la són fruit de la investigació de l’autora en primera persona després de diversos anys en sales de xats de temàtica sadomaso –d’aquells xats antics de pantalla negra i caràcters en verd fosforito o blanc, que eren rars, clandestins i complexos, res a veure amb els xats actuals de whatsapp- mentre preparava, amb el periodista Andrés Aberasturi, un complet assaig sobre les relacions a la Xarxa, “Hola, de dóndeeres? Manual de urgencia para navegar en los chats” publicat per Ediciones B el 2003.

Pura Salceda destil·la mestratge narratiu -i sobretot poesia- en totes les pàgines d’aquesta novel·la sense que perdem de vista en cap moment de què parla. Parla de la fosca sense fosca. És alhora divulgativa, intensa, sincera i assoleix, amb la història d’aquesta Alícia que arriba a aquest peculiar univers que vol explicar-nos gairebé per casualitat, submergir-nos en una història que gairebé tots podríem subscriure, cadascú al nostre ritme, a la nostra manera, però amb una barreja d’afany i de temor, de desig i de vertigen, la mateixa que li ha atorgat a la personalitat de l’Alícia, l’alter ego de la sàvia autora que narra de forma excepcional una història normal. O no tant. Cal llegir-la sense prejudicis per comprovar-ho.

Podeu veure aquí el vídeo de presentació:

Títol: “Alicia en penumbra”

Autora: Pura Salceda

Pàgines: 346 pagines

Editat:  juliol de 2018

Idioma: castellà

ISBN-10: 8409025523

ISBN-13: 978-8409025527

Comparte y comenta esta entrada: