Del blog d’Enric Gil:

Avui he participat en una taula rodona sobre blogs i poesia, en el marc del cicle “L’hora de la poesia” que du a terme l’Espai Betúlia de Badalona fins al proper mes de febrer. La moderadora ha estat Roser Amills, que a més ha participat en la creació d’un blog que permet ser un punt de trobada dels poetes de la ciutat. He tingut l’honor de compartir taula amb poetes com Xavier Sabater (editor i promotor de esdeveniments culturals relacionats amb la poesia, la polipoesia, ciberpoesia, l’art de avantguarda i l’experimentació poètica), Pep Mita (poeta visual i narrador amb nombroses publicacions) i J. M. Calleja (poeta visual, agitador cultural i performer format en el món de la imatge). Després de les presentacions (en el meu cas he fet referència al meu blog i a la recerca duta a terme en aquest camp), hem discutit sobre la importància del fenomen blog en relació amb la creació poètica. Hem coincidit en assenyalar que els blogs constitueixen una molt bona eina de promoció de la poesia i alhora d’experimentació poètica i de planter per als qui comencen. També s’ha ressaltat el reviscolament del fet poètic amb internet, tot mostrant algunes de les creacions virtuals dels poetes convidats, i la importància de disposar d’una audiència que pugui oferir un punt de vista sobre les obres que es comparteixen en xarxa. Agraeixo també la presència de Tals i Uribetty: aquest darrer ha intervingut per exposar que en el seu blog darrerament només escriu poemes i que el resultat a nivell de comentaris és molt bo. Potser cal focalitzar més els continguts en comptes de dispersar-los en temes variats. Roser Amills, molt cordial, m’ha formulat qüestions relatives a l’audiència dels blogs. Hem parlat de l’autoritat de Technorati i de la màxima no escrita “Jo t’enllaço perquè tu m’enllaces”, que possibilita la creació d’una xarxa endogàmica blogosfèrica. He ressaltat que els blogs canvien el suport, però que l’important és que la lectura pugui sobreviure, més enllà de la dependència del llibre. La coincidència ha estat total en plantejar que els blogs són un gran invent per a l’autopropaganda (és l’ús que li dóna Pep Mita, com bé ha reconegut) i una mostra de l’ego en expansió. Finalment, ens ha tocat recitar, en el meu cas els poemes Blogomania, Lluna amniòtica i el post El fragment etern, com a declaració de principis d’un aprenent de blogòleg. També ha llegit un poema, en castellà i de gran fondària, la Maga Despistada.

Comparte y comenta esta entrada: