Morbo (2ª edición, bilingüe)

/

7 morbo de roser amills segona edicio
Editions:Paperback (Catalan)
Published:
Excerpt:

Sense pressa

Instal·la’t sense por al desgast
sense pressa
entre les meves cames
no vulguis arribar al cim encara
a la gota de carn horitzontal
retarda la porta
espera amb espasmes
amb ira i bressola
cada gest
regira-li l’espessa cabellera
mossega la poma
agrada’m
mentre la Terra gira
a una velocitat que deforma
el meu cos
imprimeix sanglots
amb lletres menudes
a cada mugró
hissa’m com una copa de cava
com un globus d’hidrogen
i amb una mirada o tal vegada
un somriure n’hi haurà prou
per fer-me esclatar.

L’ordre és definitiu

LEER MÁS

Si un home m’ordena els suèters
en degradat com un arc de Sant Martí,
apila les calces per grau de transparència
dins el calaix corresponent,
emboteix els abrics en aquest forat
que algun dia serà un vestidor
o s’ennuega quan li toco el sexe
en públic traïdorament desfermada
se m’entelen els ulls de l’emoció.
Sé que la meva part masculina
ja li hauria preguntat
si vol casar-se amb mi.

Tinc sabates de taló

Tinc sabates de taló vermelles
amb pols de creuar tots els carrers
i entre les orelles amagatalls
i un vestit amb ales
per a que no m’atrapin massa aviat
les filades dels entomòlegs
que m’enamoren cada dissabte
i no oblido mai bé a qui m’oblida
i guardo un batec sempre sincer de natges
i mil desviacions i somnis eròtics
de tots colors
i si em revises príncep blau les calces
hi trobaràs tendresa festes i disbauxes
i sempre arribo tard
com les hores de recuperar petons
i una abraçada o no pot baratar-me
el desig
i mai un gran amor dels de pel·lícula
més aviat una rebregada inoblidable.

Pecadores

Unes dècades enrere jo no existia
i en altres tantes ja no existiré
i així i tot, per si de cas, la mare m’ha explicat
que quan vaig néixer el Codi Penal prohibia
escriure i llegir sexe,
tenir sexe,
pensar sexe,
voler ser més i més sexe.
Confesso que he de clavar el genoll a terra
davant l’evidència que, per sort,
després es van imposar raons a dojo,
llibres, pel·lícules, revistes
i no es poden deixar créixer
teranyines de sucre entre les cames, deien,
i per alegrar la cresta de l’alegria saludable
podien llavors les dones però prou discretes
recórrer a les mans dels pagesos amb durícies
o a les de les dependentes,
dels mariners de viandes
o de les executives mal despullades
i tot molt assenyat i ple de metàfores,
això si, una comunicació exquisida
del dolor i del plaer i de la nàusea
en totes ses vessants que gairebé
no feia soroll
que no parava un instant de rajar,
de moure la llengua amb lleterades,
d’encendre bengales sobre els llits
i els pits eixuts de la hipocresia,
de buscar el tempo i la graduació
capaç de calmar la sexualitat atlètica,
agitada, tèrbola, masculina
de les dones que en sabien massa
i tot va continuar esclatant així fins avui
però no
sota els trets amb silenciador del què diran
les dones com la meva mare i jo
no trobem encara la manera d’afirmar
que no va ser que a les princeses d’abans
els hi hagués encès les natges un diable,
que no sabem si el món camina millor o pitjor
però que ja n’hi ha prou de no poder expressar
què vols què desitges què et manca
sense que t’assenyalin amb el dit
abans de dir-te marrana.

COLAPSAR
Compartir esta entrada

1 comentario

  1. Pingback: ¿Cuántos libros ha publicado Roser Amills? |

Comparte y comenta esta entrada: