Vull que la piga que tinc a l’espatlla s’il·lumini quan la toques,

Vull repartir llavors d’enciam per tots els parcs

Vull que em tastis, amor, com si no hagués de ser mai de cap altre

Vull contestar als polítics cada dia amb una mica més d’aire

Vull que les sobretaules computin sempre com partida extra

Vull llimones de Sóller, figues clivellades i pa amb oli

Vull que la meva mare s’apunti a un grup de zumba

Vull que les parades de l’autobús incorporin massatges als peus

Vull pintar-me les celles de vermell i amarar-te com la besada primera

Vull surar per sobre de totes les preocupacions

Vull esmicolar glaçons dins la boca

Vull que la meva amiga d’infància em torni a escriure una nota plena de dibuixets

Vull deixar la bugada sense estendre i que no s’arrugui,

Vull vinyes a Rambla Catalunya, vull tarongers a Diagonal

Vull respirar fondo cada matí l’aire tot estès com canyissos

Vull que m’atansis a l’espinada una cançó nova cada tarda

Vull calor per tremolar i fred per abrigar-me

Vull escometre cada veïna precís precís amb la cortesia que pertoca

Vull el coratge del riu que rodola muntanya avall perque li han dit que podrà tocar el cor salat de l’oceà

Vull viure enlluernada d’un dissabte fins l’altre

Vull que la cua d’hisenda porti gintonic incorporat

Vull anar no sé on i trobar no sé qui amb els ulls clucs

Vull mantenir per sempre les gemes dels dits badades

Vull fer-me carn descalça i escamisada i llescar pa per a vint i dur-lo a taula

Vull que em tornin les hores perdudes memoritzant fronteres polítiques

Vull ser en el costat que toca de cada porta tancada

Vull els dilluns que compren llums i els dimarts que se fan estimar,

Vull ben aviat una mínima noció de què va aquest festival

i abans, avui diumenge, vull per sobre de totes les coses

renovar tot el descans i totes les ganes de cansar-me.

Comparte y comenta esta entrada: