Crònica del Sant Jordi de la distància social (per Xavier Aliaga) Article publicat a El Temps
Un Sant Jordi sense aglomeracions. Sense milers de llibres exposats en les parades. Amb les llibreries tancades. Sense signatures i sense contacte directe entre autors i lectors. La pandèmia ha dinamitat la gran festa del llibre i la rosa, que haurà d’esperar, anant bé la cosa, a l’estiu. Aquesta és la crònica parcial d’un Sant Jordi contemplat des de la distància (física i social) d’una pantalla d’ordinador.
Encara no són les nou del matí. Entre la nit anterior i la matinada, sovintegen a les xarxes socials impressions del que estaria passant de no ser per la maleïda pandèmia. “Ja ho tindríem, això! Amb canvi a la caixa i tot!”, diu en Twitter l’editor Miquel Adam, mostrant dues fotografies que, segurament, corresponen a la diada de 2019. Deu fer ràbia, sí.
Una jornada atípica que ja té banda sonora, “Un Sant Jordi diferent”, cançó de Salva Racero i Xasqui Ten interpretada col·lectivament per Gemma Humet, Cesk Freixas i molts altres. “Junts, sense roses al carrer, però amb un llibre molt potent”, canten. To positiu, vitalista. Però si t’agafa fluix o fluixa, el rierol està gairebé assegurat.
Un Sant Jordi cara a la pantalla, on apareix de bon matí el poeta Joan Margarit, a qui el coronavirus no li ha permès arreplegar de moment el premi Cervantes, recitant uns versos de “La llibertat”. “La llibertat és una llibreria”, llegeix. Un altre poeta, Carles Rebassa, penja un poema, també sobre la llibertat: “La llibertat és trencar les cadenes, / o el pensament de trencar-les? / És tenir un nom? Dir-se com tu, o Carles, / dis-nos els noms als ulls inflant les venes? / És travessar i no escoltar les sirenes? / O és jugar amb la cançó mentre tu parles, / i mous les galtes, i jo vull besar-les, / besar-te el pit d’espines i assutzenes?”.
Tot i el tancament, durant les hores precedents, moltes persones fan públic que han comprat els llibres a través de les diverses plataformes habilitades. Llibres en reserva, que podran retirar quan el confinament (o l’agent letal que el provoca) ho permeta. Compres i advertiments escaients: l’escriptora Raquel Ricart recupera un article del 2017 en el qual explica per què no s’ha de comprar en Amazon.
El mallorquí Sebastià Alzamora també fa la mateixa advertència en un article que, en realitat, és per fer un bon grapat de recomanacions, fins a seixanta-una. La recomanació, de fet, és el gran esport nacional de Sant Jordi: ho fan escriptors, periodistes, llibreries, editorials i lectors anònims i amb dimensió pública. En EL TEMPS també fem les nostres, indirectament, demanant a autors i autores que ens facen arribar un tast de les obres. Lectura immediata, com a compensació per l’ajornament del plaer lector. Tot i que la temptació del gran germà nord-americà és gran.
Aquest Sant Jordi, la tercera o quarta paraula més pronunciada deu ser la de la gran multinacional de la missatgeria i paqueteria. Veurem com queda tot. Però les iniciatives alternatives van fent camí: els impulsors de #LlibreriesObertesanuncien que han arribat als 30.000 llibres venuts. No és l’única via a través de la qual s’estan venent volums. Caldrà fer números. Ni de bon tros, però, serà com un Sant Jordi normal: el nostre cavaller està ferit, però no mort, pel drac.
A Twitter, el sempre ocurrent Melcior Comes, aquests dies “Melcior confinat”, no renuncia a les signatures: “Vaig a muntar la paradeta al balcó. Si veniu, toqueu el vidre que surto”. El procediment real: fer signatures i enviar la fotografia a través de Twitter. “Ohhh perfecte, quin detall més xulo”, agraeix una lectora. Més d’aquesta xarxa: el filòleg Álvaro Muñoz escriu: “Entre no poder celebrar Sant Jordi i que avui moria Josep Pla he hagut de fer 9 creppes amb nutella fins que se m’ha passat l’angoixa”. L’humor com a reducte. Com a mur protector davant la distància social.
Tota la interacció és virtual: les converses amb autors i autores, les xerrades. Fins i tot el tradicional brindis de Cossetània, Angle, Eumo i la resta de segells associats. Això i les felicitacions, com una del consolat dels Estats Units en Barcelona amb un perfecte català. Algunes, de més elaborades, com dels editors de Llegir en Català, que han preparat un vídeo conjunt. També hi ha felicitacions per als Jordis i Jordines. Alguna, de molt significativa, com la que Carles Puigdemont dedica per Twitter a Jordi Cuixart, Jordi Sànchez i Jordi Turull. Amb banda sonora estupenda, la del “Jordi” de Roger Masamb Núria Graham. Una delícia. Copiem la idea i fem extensiva la dedicatòria.
Enyorança és una altra paraula clau del dia: a alguns mitjans fan la pregunta (retòrica?) si la gent troba a faltar el Sant Jordi com cal, amb rambles, flors, parades, gent anant amunt i avall, ambient festiu. Tret dels al·lèrgics a les multituds, no sembla que a ningú li agrade que el mar de cobertes exposades esperant comprador haja esdevingut un bombardeig virtual a través de les xarxes socials. Els autors i autores recorden el que havia de ser i no serà, han vist com els moments decisius de promoció dels llibres que tant costen de parir han saltat pels aires. Resta l’esperança. Com diu Roser Amills, “N’hi haurà més!!!”, juntament amb una fotografia d’una edició anterior, signant. Sovintegen les imatges dels dies feliços. Enyorança. És inevitable.
Entre més, perquè es deixa pel camí quelcom important, un valor que lletraferits i lectors aprecien, el del contacte directe, substituït per un fred contacte remot, de conferències, lectures de fragments i vídeos a distància. Sense signatura, xocar de mans, besos, o, fins i tot, d’inicis de coses més grans. Seria interessant saber quantes relacions han sorgit de la diada, estables o efímeres, entre els senyors i senyores que escriuen i els senyors i senyores que llegeixen. Tot i que és possible fer més combinacions. D’aquest joc és difícil obtenir resposta, però podem passar el temps amb el dilema planteja el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB): voldries passar el confinament amb Sales, Casasses, Cabrera, Pedrals i Ramis o amb Nopca, Solà, Vallés, Puntí i Loriga? Una decisió complicada, perquè hi ha fins a sis opcions.
També hi ha iniciatives per difuminar una mica la sensació virtual, com la del Gremi de Llibreters, que proposa sortir a les balconades per recitar a les 12,00 i les 18,00 hores. Per la seua banda, l’escriptora Marta Rojas titula un article “Sobre aquest Sant Jordi que no caldrà mirar si plou”, ganxo per parlar de coses ben consistents, sobre postureig, compradors de festa i compradors compromesos amb el llibre.
Frases per a la història, o per a la intrahistòria, com aquesta d’Adrià Pujol: “Enllà d’això, un ritual buit és un ritual tristíssim. I sense la gent —no parlem dels lectors—, sense la gernació Sant Jordi no val res”. El moment, en tot cas, és el que és, qui fa el que es pot potser no està obligat a més. I s’està fent el que es pot. A la força, editors, llibreters i escriptors han après a utilitzar xarxes i aplicacions diferents per sostenir el contacte amb el públic.
Entre les moltes xerrades virtuals, “No m’agrada llegir” organitza una amb l’escriptor i genetista Salvador Macip, autor de Les grans epidèmies modernes. És la primera vegada, confessa Macip, que fa emprar Instagram. “Aquesta és una situació que es podia preveure. Molta gent porta dient-ho anys però, malauradament, no se’ls ha fet cas”, comença dient. Ací trobareu la conversa. I ací, si voleu ampliar, una entrevista que li férem en EL TEMPS. Sant Jordi també hauria de reservar racons per a la ciència.
Al llarg de la jornada es parla molt de futur, de què passarà amb les llibreries i amb els llibres. Més enllà de si es podrà fer o no la diada estiuenca del llibre i la rosa. “Reivindicar la cultura, la literatura i els llibres és vital”, diu Anna Maria Villalonga en Facebook, en una felicitació de Sant Jordi reivindicativa, abans de citar un encertat text de Federico García Lorca sobre el particular. Reivindicació que pot adoptar maneres molt diverses, algunes de ben boniques, com la de l’il·lustrador Joan Turu.
Abandonem el Sant Jordi digital bastant abans del que deixaríem un de debò, amb els ulls enrogits i amb forma de pantalla, sense poder compartir la cervesa de la victòria mentre comença la tasca de desmuntar les paradetes. Sense una signatura que dur-nos a casa, ni una troballa. Menys savis però qui sap si sans i estalvis. Esperant temps millors, com tothom. “El Sant Jordi 2021 serà millor, segur. Serem de nou, allò que volem explicar i el tràngol ens haurà de servir per sortir-ne més units, solidaris i compromesos. Però el d’avui que ningú ens el robi. Llibres i roses. Llegir, compartir i estimar”, ens engresca el periodista Ferran Casas.
Tant de bo, company.
