Enguany no paro d’imprudenciar-me, ara un llibre, ara un altre, poemes entremig com el verdet de les pedres ;)) Si us plau, no tingueu compassió ara que ho he tret i que ho llegiu!!! Comenteu, que el món s’acaba!!! Els abracem a tots cada cop que ens tenim més a prop que a cap altre i la forma és una il·lusió íntima i la intimitat una forma que no pot palpar-se perquè s’estarrufa perquè s’esmicola com els homes quan ploren pel sexe com les dones que veuen porno i es toquen cada cop que jo toco amb els dits dels peus els delicats contorns de la teva polla.

Comparte y comenta esta entrada: