Entrevista de Marta Moya a Roser Amills

ROSER AMILLS, periodista i escriptora

“No és porno, és literatura eròtica”
Amb 17 anys va decidir fer les maletes i marxar de Mallorca per provar sort a
Barcelona. Parla de Ses Illes amb record i enyor com la terra que sempre portarà al
seu cor i de la Ciutat Comtal com la que li va obrir les portes per endinsar-se en una
nova aventura: l’erotisme. Em trobo amb Roser Amills, periodista, escriptora i editora
un matí per prendre un cafè a la Plaça de la Revolució de 1868, al barri de Gràcia. Em
parla de la seva vida i sobretot de la seva gran passió: la literatura eròtica, un gènere
que es troba en alça.

-Quan es va començar a interessar per la literatura eròtica?
Pel que fa a la meva sexualitat, he de reconèixer que vaig ser molt precoç. Amb 9 anys
vaig llegir l’Informe Hite que la meva mare tenia amagat en un calaix. En aquella
època, vivia amb els meus avis, la meva avia i el meu germà. Durant un sopar, vaig
preguntar en veu alta què era el clítoris.

-Com va reaccionar la seva família?
La meva mare em va mirar molt seriosa per posar-la en evidència. Però el meu avi li va
dir “deixa la nena que per tenir curiositat no fa res dolent”.

-Va llegir-ne més?
Sí, encara que durant la adolescència era molt tímida i vaig amagar tota la meva
naturalitat i sinceritat respecte al sexe. Vaig llegir els llibres que trobava a la biblioteca
del poble com La Diosa de Egipto o Antivirgen.

-Què va aprendre de la literatura eròtica?
Vaig trobar que la literatura eròtica ens permet coneix-se’ns millor a nosaltres mateixos.
I vaig entendre que es podrien explicar coses molt interessants i a la vegada, escriure
bé. És a dir que es pot combinar diversió i qualitat literària, cosa que per molts sembla
que no és així.

-Per què ho diu això?
Perquè, per exemple, he sentit moltes crítiques sobre la nova i ja famosa trilogia 50
ombres de Grey. És cert que no està escrit amb gran qualitat, té un estil barat i molt
senzill però agrada i l’important és que funcioni.

-A què es refereix?
Gràcies a llibres així, s’estan trencant els convencionalismes. Hi ha moltes dones que no
s’havien atrevit mai a la seva vida a reconèixer obertament que els agrada el sexe i que
és un tema que interessa. No es feia, i encara costa.

-Pensa que encara costa parlar de sexe?
Per suposat, es parla massa poc de sexe i tenim por al què diran. En ocasions, també a
nosaltres mateixos per tenir pensaments atrevits o per voler provar coses noves.

-Què pretén transmetre a les persones que llegeixen els seus llibres?
Quan escric, busco la manera de trencar amb la por del lector i amb la intenció que
aconsegueixi obrir la seva ment i alliberar els seus pensaments més amagats. La persona
que llegeix literatura eròtica es capaç d’elaborar una mentalitat que permet transmetre
les seves sensacions i, a la vegada, l’ajuden a créixer molt com a persona. No és porno,
és literatura eròtica.

-Que té aquest gènere que no pugui trobar en altres àmbits?
La literatura eròtica fa plantejar-te coses d’una manera que no imaginaries poder-t’ho
plantejar. I això en ocasions et dóna valor per enfrontar-te a situacions amb la teva
parella o amb tu mateixa.

-I això és el què intenta transmetre en el seu primer llibre de poesia eròtica.
Exacte, és el que vaig pretendre quan vaig escriure MORBO. Vaig jugar a dir de manera
directa i simple coses que directament no es diuen.

-Com van respondre els seus seguidors a aquesta proposta?
Millor del què m’esperava. A vegades, sóc al carrer i em paren persones per parlar sobre
els meus llibres, sobretot dones grans. Els lectors m’aplaudeixen perquè veuen bé i
pensen que és estimulant llegir a algú que es capaç poder dir les coses sense pèls a la
llengua.

-Tot han estat crítiques positives?
Ni molt menys. Cada dia rebo comentaris denigrats a xarxes socials com Twitter com
“ets una porca” i coses per l’estil. O em deixen de seguir 25 comptes de cop, etc. Com
t’he dit hi ha gent a la que li costa assimilar que es pot parlar amb naturalitat de sexe.

-I creu que sempre ha estat així, o ara més?
Quan vaig escriure el meu últim llibre, 1001 Fantasies Eròtiques, vaig poder analitzar
l’evolució del que jo anomeno el “tabú del sexe”. L’evolució és pendular, vaig poder
veure que en moltes etapes de la història hem estat molt més moderns que ara com
als anys 20. Les dones anaven sense sostenidors, sortien de festa, fumaven, bevien,
conduïen cotxes. En canvi, als anys 60 les dones havien de demanar permís al marit per
poder viatjar. Tot i aquests desequilibris, crec que estem en una bona etapa per la dona
però ens falta poder dir el què volem dir.

-Llibertat sexual.
Sí, poder dir el que vols sense tenir por, sense sentir-te cohibida i tenir vergonya del
que diran. Hi ha poques dones que hagin parlat de sexe públicament per televisió sense
problemes, i a ple segle XXI és trist.

-Per tant, de qui es considera fan?
Sóc fan de dones com Madonna, Patti Smith o Cher. Perquè han fet sempre realment el
què han volgut en tot moment i això és el més important.

-I vostè com és?
Jo, encara que no ho sembli, sóc molt tímida. Amb les meves parelles els primers
quinze dies sóc incapaç de mirar als ulls directament. I ho passo realment malament.
Però en canvi, pel que respecta la part sexual tinc més facilitat, sóc més oberta.

-Què diria… que la literatura ha influït en la seva vida o la seva vida ha influït en la
literatura?
Sense cap dubte que la literatura m’ha afectat moltíssim des que era una nena. Moltes
coses de les que he llegit m’ha agradat posar-les en pràctica i d’altres no. I l’ eròtica
també, sobretot des que vaig entendre que s’ha de llegir sense jutjar, amb curiositat i
intentar comprendre el per què.

-I de cara al futur, quins projectes està preparant?
Jo ara estic escrivint un nou llibre de literatura eròtica. Explico la meva experiència per
tal de després poder fer xerrades i debatre sobre problemes, assumptes o preocupacions
dels meus lectors. Serà un llibre més personal. Tampoc descarto treballar més sovint en
ràdio i televisió perquè considero que t’ofereixen la possibilitat de connectar molt ràpid
amb la gent que et segueix.

“Estem en una bona etapa per la dona però falta poder dir el què volem sense por”

Comparte y comenta esta entrada: