Dissabte 20 d’octubre s’inaugurà l’exposició “Laberints entre poesia i pintura”. Set pintores habituals de la galeria, presenten els quadres que han inspirat set poetes de la nostra ciutat.
Les pintores: Marta Ballvé, Tatiana Blanqué, Marta Belmonte, Celia Conesa, Maria Fabre, Gemma Molera i Emma Sabadell, han seguit pintant amb la seva tècnica i estil característic i han estat els poetes: Sam Abrams, Roser Amills, Carme Cabús, Lluís Calvo, Rodolfo Häsler, Àlvar Masllorens i Jordi Van Campen els qui han anat als diferents tallers per poder veure les obres i inspirar-se per escriure el poema.
El dia 20 d’octubre inaugurarem l’exposició de pintures i el dia 27 del mateix mes, en un altre acte, es farà el recital dels poemes i es podrà veure la galeria ambientada amb una instal·lació poètica feta per les mateixes pintores.
Laberints pictòrics i poètics on perdre’s. Un muntatge per deixar-se dur dins el llenguatge de les arts plàstiques acompanyat d’unes veus que ens guiaran endinsant-nos en el mon de la poesia, una fusió curiosa i interessant que no ens podem deixar perdre.
La iniciativa està emmarcada dins del 7è Festival de poesia de Sant Cugat.
Ja no té remei, acosteu-vos, escolteu de fit a fit
que no parlaré massa:
tu i tu i tu convocats a l’encreuament peu forçat que oferim avui
pinzells difosos i mots finíssims ens deixarem acorralar
perquè ara juntets i molt reunits hem de fer recompte d’habilitats,
demostrar qui som i què volem de la trobada, classificar les flors,
les fulles seques o les ofrenes que portem sota la màniga
per excitar el joc de les aparences.
Per convocar-nos només calia aquest traç afilat que abraça
i recupera l’espessor sense dates del paisatge,
per activar el mecanisme, per posar a ple rendiment
el caleidoscopi de les circumstàncies riuades de pintura
que aquí, en aquesta sala, maten avorriments cada tarda
i heus aquí el refrigeri tendre i embriagador que compartim
per no avançar el sopar recer amable, serà el regust
mai prou nutritiu d’un simple gest d’amor a l’art i mussitarem
cançons per dormir més i despertar sense les cames cansades
cada cop que el cap ens balli massa:
jo diria que els xiprers són de vellut però no hem d’avançar-nos,
no hi ha pressa, no cal perdre el posat seriós ni obstinar-se
en aquesta missió poc pràctica d’entendre una frase rera l’altra
pensant en demà, o demà passat o quan ens faci falta:
creieu-me, el simple fet d’arribar fins a aquí farà créixer la llavor
d’aquest instant inconvenient que la pintora duu al nostre abast
com ones sobre la platja, un al·legat a favor de despullar-nos
de màscares, una oda al paper de carta, a l’oficina sense pantalles
o al llit desfet dels diumenges efecte secundari d’aquesta màxima:
l’art mai guarirà del tot nostres mals però ja podem donar gràcies
que ens ajudi a suportar-los un dia més després d’un altre
quan com avui hi dipositem prou atenció i confiança.
