“Lais per amants distingits”

Roser Amills Bibiloni, Lais per amants distingits i altres paraules. Pròleg d’Andrés Rábago EL ROTO. Abadia Editors. Vilobí d’Onyar, 2004.

DONA QUE CREUA EN VERMELL

Si creuo el carrer i tu…
Si quan creuo el carrer tu em mires com si…

Si creuo el carrer
i tu em mires com si no estigués vermell,
et quedes molt quiet i em travesses
amb els ulls…

Jo t’oblido perquè he d’anar-me’n
amb les meves pressses i tota la resta cap allà…

No obstant això,
dues voreres més lluny
estic encara pensant-te i em pregunto:

“…i si quan creuo un carrer jo
fos capaç d’oblidar a on anava?”

Potser ara estaria en algun recer segur
plena d’amor
o a l’altre costat dels carrrers per creuar
que em manquen.

SI UN DIA ARRIBES A CASA

Si un dia arribes a casa
i la trobes més ampla,
si un dia descobreixes el plugim de la pols
i quant udolen les finestres tancades,
si de sobte intueixes rere el mirall
la dansa de frontisses d’aquest titella,
tan desgastada,
aquest titella de tu mateix que carregues,
si us plau no et deprimeixis:
fins i tot les més resplandents constel:lacions
de prop són poc més que despentinada
immensitat.

I UNA ENCARA S’ENAMORA

Una encara s’enamora
de la manera més inesperada:
la corba de caure una pregunta,
les pestanyes,
l’oxigen de les altures,
un plugim de Persèids,
les fulles volades, un gest breu,
definitiu,

o algú que obre molt a poc a poc
les pàgines del teu front,
t’abraça els ulls,
et fa la vida insuficient
i ja està.

Ja està.

curriculum roser amills, roser amills bibiloni, poesia, poesia catalana actual, escritora, libros publicados, poeta, poesia erotica, recitales de poesia, talleres de poesia, talleres de literatura, poemas, referencias roser amills, the rosario, blog de roser amills, roser amills television,