Luis Buñuel (1900-1983), Sexe oral andalús

Buñuel escriu, en col·laboració amb Dalí, “Un gos andalús” en 1929, que va rodar amb els diners de la seva mare -25.000 pessetes, pressupost que després va augmentar gràcies al mecenatge dels Vescomtes de Noailles- i on va bolcar el seu món interior, les seves obsessions i somnis més íntims, habitualment relegats a l’inconscient. Destaca l’escena de les formigues, que amaga un missatge vetllat la comprensió del qual resumeix la fantasia del sexe oral femení mitjançant un curiós joc d’imatges: mentre ella mira al seu galant, ell perd la boca (que es desdibuixa mitjançant efectes especials), ella es repinta els llavis i a ell li creix borrissol púbic al rostre, un pèl que pren l’aspecte d’una muntanya de Venus. Aquesta clara proposta de sexe oral, antiburguesa, és rebutjada per la protagonista, que amb un gest de fàstic treu la llengua i fuig. Com a càstig, mentre tanca la porta en la seva fugida atrapa la mà plena de formigues del galant (que representen el desig).