Roser Amills Bibiloni (Algaida, Mallorca, 1974), és poeta, escriptora i periodista. Viu i treballa a Barcelona des de 1992.

A Barcelona, a “vint-i-cinc cèntims de vi”, acaba de publicar MORBO, amb pròleg de Luis Racionero (No seré pas jo qui s’esveri davant d’una dona que parla de sexe. Ja no és cap tabú. Com diu l’autora: “Follar no és difícil, ara, el que és complicat és explicar-ho”.) i epíleg d’Óscar Aibar (“Sóc una puta, però una molt bona”. Aquesta breu sentència pronunciada per Sam Peckinpah reflecteix el caràcter suggeridor i extrem que té el seu cinema: tot és exagerat, el muntatge, les actuacions, el guió… I tot està al servei d’una fi: retratar, tant externa com internament, l’ésser humà. S’expressa més o menys així també la poeta en els seus poemes i, més concretament, en algun dels seus passatges, com també “no uso condó per a les paraules, les deixo anar a pèl”. Això és exactament el que he sentit al deixar-me dur de la mà de Roser Amills per aquestes pàgines: que amb el lector ha estat especial, que no ha usat preservatiu amb quant expressa, que, sense conèixer-nos, ens hem llençat a la piscina nus, que hem nedat i no hem guardat la roba. “Morbo”, el poemari sencer, és per descomptat una experiència íntima i irrepetible.).

De MORBO, Víctor-M. Amela ha escrit: “Més d’un i d’una envermelliran –pudor mal entés- llegint ‘Morbo’: perque encara és insòlita en una dona eixa valentia amb que Roser Amills Bibiloni despulla els espasmes de l’ànima, el cor i el sexe. Quin prodigi de força, coratje i veritat, quin poemari magistral! ‘Morbo’ és poesia encesa, pura lucidesa. Roser Amills Bibiloni et fa desmaiar amb el parpalleix de cada vers de bellesa crua. Entendreix i erotitza, trasbalsa i emociona: no pots llegir ‘Morbo’ i restar incòlume…”.

Trenta-vuit poemes voltaics – podien haver estat seixanta-nou, llàstima 🙂 -, amb el sexe com a eix, amb títols provocadors (“Avui em fa sol entre les cuixes”, “El meu cul, quan el toques a la nit”, “El morbo nostre de cada dia”, “Nena mal educada”, “Entre l’escrot i l’anus”); suggerents (“La teva pell”, “La tovallola”) i festivalers (“Rondaia mallorquina I”, “Rondaia mallorquina II”, “Hi ha un tauró sota el llit”). No deixa impertèrrits.

Obra publicada per l’autora:

Mejan, biografia del pintor, Anuart Edicions, Barcelona 1998.
Uno solo, por favor, Calambur Editorial, Madrid, 1998.
Lais per amants distingits i altres paraules.
Vilobí d’Onyar: Abadia Editors, 2004.
Nos casamos, Maeva Editorial, Madrid 2004.
Vivir con serenidad, Océano-Ámbar, Barcelona 2004.
L’arbreda ebrenca, Recull de relats, antologia col·lectiva, prologat per Víctor Amela, March Editor, El Vendrell 2010.