Avui vull compartir amb tots i totes aquesta carta d’una lectora que reflexiona sobre la dificultat que troba per ser com és i voler parlar obertament de sexe. Estaria molt bé que entre tots n’opinem i ho debatim, a veure com està el tema o si només li passa a ella el que explica (preservo el seu nom, com m’ha demanat):
Bon dia Roser, com estàs?Avui mateix he acabat de llegir el teu llibre del qual recoman cada una de les seves pàgines. A on m’esperava un manual més de sexe, m’he trobat un assaig on naturalment xerres de sexe i del seu caire emocional. M’ha agradat molt perquè a la fi, he trobat qualcú que pensa com jo. Pot ser jo no sigui tan atrevida, i no hagi experimentant tant com tu, però la visió del sexe és molt semblant. N’estic cansada de què diguin na M. va forta perquè simplement expres el que pens, jo els hi dic que són uns reprimits com si no fos natural tenir ganes de sexe… ai, quants de prejudicis encara hi ha! Bé, que t’he d’anar a dir.
Com bé dius al llibre, després de llegir-lo segur que tenim més dubtes, idò sí. Per posar-te en antecedents et cont que tenc 28 anys i després de relacions series, antigues i avorrides, especialment sa darrera (que tanta sort que en vaig sortir) ara em trobo fadrina, en el procés de tornar a sortir, tornar a fer tot el que m’agrada, i he anat avançant molt. Torn a ser jo. D’aquesta darrera he aprés moltes coses, però moltes. I et puc assegurar que ja no veig les relacions igual, ni tenc ganes de comprometre’m i tenc moltíssimes ganes de viure! Bé, tampoc te vull enredar amb detalls.
Els meus dubtes sorgeixen amb la seducció. Un dels aprenentatges més importants que he fet dels que et comentava abans és acceptar-me i posar-me s’autoestima allà a on toca. És a dir, ara em consider una dona capaç de fer de tot.
Ara que tenc seguretat, observant me n’adon que als homes no els hi agrada que una dona vagi tan segura i que xerri tan clar que només vols sexe. O quan dius que no vols res seriós et tracten com a un tros de carn la fiquen i au. D’això n’estic farta. Suposo que és falta de comunicació per part meva també. Però em fa ràbia que, com que me veuen que poden xerrar de sexe amb jo és com si fos per a ells com a un amic més.
També m’he trobat una altra mancança, que jo som de les persones que m’agrada donar. I tant per un amic, com per un simple clau, ho donc tot. I com que jo exprés que en tenc ganes, ell sembla que perden l’interés, com que dir: tan mateix ja la tenc… És a dir, en vers d’encalentir pensen, aquesta cau segur. Com puc fer per xerrar de sexe amb naturalitat sense que els homes se m’espantin i me tenguin desig? Pot ser tenguis un altre llibre i no m’hagi assabentat.
De veritat Roser, m’ha encantat llegir el teu llibre i pens gaudir de la meva felicitat sexual, jo mateixa, o compartint-la, però… amb qui?
Moltes gràcies per tot!
Una aferrada.
Estic totalment d’acord amb el que diu Lola, sense les idees clares i segures el cap “trontolla”
Hi ha homes oberts, sensibles i amb els quals es pot parlar de sexe amb naturalitat. Després d’una relació força tancada, jo vaig trobar un així, amb el qual he aprés molt de sexe i també a conèixe’m a mi mateixa. Així que no desesperis, existeixen!
Sobre el debat, potser és que els homes (alguns homes) no estan preparats per dones fortes, amb les idees clares i segures de si mateixes en el sexe i en la vida.