Tarda de compres a Barcelona
Quan vaig passar a veure la botiga
van ser molt amables.
A més hi ha joguines en exposició
que es poden tocar.
Vaig veure una triple obturació simultània
al costat de les llaminadures
i una revista alemanya on una noieta declarava
“tinc els mugrons durs com taules”,
lubrificants de molts colors, irrumacions
i feres engabiades, biberons, mangales,
petxines, figues, flabiols sense forats,
caus elèctrics, selves exuberants, espases
de totes les grandàries i proporcions
i una postal plastificada
de la Torre Agbar.
Parpellejo
Amb els ulls tancats em gaudeixo.
amb els ulls oberts m’aprecies
qualsevol dels orificis.Per això és que parpellejo,
Per tenir-ho tot.
Rondaia mallorquina I
Era tan alt, tan alt que arreglava
els cables de telèfon
enfilat sobre una cadira
i es dos cossos com brillaven,
tot es quarto prenia lluentor,
se corsecà sa feblesa de ser més febles
que una clovella d’ametlla,
els hi varen créixer més i més ulls
oberts com platets pels dits
mig a les fosques com estaven,
i ella li responia tan bé com podia
i ell preguntava rusc d’abelles més encara
on podria destriar un grill o una pedra
a l’alba amable
i heu de pensar i creure
que després d’enfonsar-se dins ella
ell va trobar sa manera de tornar a surar
per damunt dels llençols i escoltar-la,
assota’m, ben escoltada.
