El llibre que s’acaba d’editar, i on he participat, és fruit de la compilació per part de Santi Borrell dels treballs que 95 autors/es sense fronteres, editat per March Editor i escrit en la llengua que millor reflecteixen els sentiments de cadascú: en llengua castellana, aragonesa i/o catalana, sense tenir en compte els orígens.
Tant de bo “poesia a la frontera” esdevingui el llibre que cada any s’editarà coincidint amb la Trobada d’autors al Matarranya a principis d’agost a la Lliberia Serret. No hi he pogut anar avui, a la presentació oficial d’aquest primer volum a casa de l’Octavi Serret a Vallderroures, però ja sé que s’ho estan passant molt molt bé!!!
La frontera és un concepte. I és una manera d’entendre el món.Una frontera és el límit geogràfic imaginari entre dos països. Abans de l’establiment de fronteres precises, hi havia terres de ningú o neutrals entre els diferents territoris i els elements del relleu físic, com les muntanyes o els rius, actuaven de barrera entre les comunitats.Moltes fronteres es van traçar per la força, sense comptar amb el beneplàcit de la població i dividint ètnies i nacions.
Aquest fet ha estat la causa de nombroses guerres al llarg de la història. Altres conflictes es deuen al desig d’expansió d’un país, que viola la frontera amb un altre. El contraban i el tràfic organitzat desfan les fronteres. El pitjor és quan l’individu incorpora la frontera i la fa seva en tot allò que pensa. La frontera esdevé la marca d’una alienació ferotge.
La frontera separa. A banda i banda, dues vides es desconeixen i aquest llibre pretén lligar-les. La traducció és, alhora, una frontera i la superació de la frontera.
Ricard Ripoll
