Morbo, de Roser Amills
Cossetània 2012 (2ª edició, bilingüe català-castellà)

“Més d’una persona es posarà vermella, pudor mal entès!, llegint Morbo, ja que sembla encara insòlita en una dona aquesta valentia de Roser Amills Bibiloni per despullar espasmes de l’ànima, el cor i el sexe. Quin prodigi de força, coratge i veritat, quin poemari magistral! Morbo és poesia encesa, resplendeix de pura lucidesa. Roser Amills Bibiloni et fa desmaiar amb el parpelleig de cada vers, bellesa crua. Entendreix i erotitza, trasbalsa i emociona: no pots llegir Morbo i restar incòlume…” 

 

Després de sopar
Roser Amills Bibiloni
Després de sopar hem baixat l’escala de cargol
i sense fer soroll ens hem amagat a sota:
volia comprovar si és veritat
que la salsa de tomàquet donaria bon gust
al sospir que t’havia de treure de l’ànima.

Parpellejo
Roser Amills Bibiloni
Amb els ulls tancats em gaudeixo.
Amb els ulls oberts m’aprecies
qualsevol dels orificis.
Per això és que parpellejo,
per tenir-ho tot.

 

Tarda de compres a Barcelona
Roser Amills Bibiloni
Quan vaig passar a veure la botiga
van ser molt amables.
A més hi ha joguines en exposició
que es poden tocar.
Vaig veure una triple obturació simultània
al costat de les llaminadures
i una revista alemanya on una noieta declarava
“tinc els mugrons durs com taules”,
lubrificants de molts colors, irrumacions
i feres engabiades, biberons, mangales,
petxines, figues, flabiols sense forats,
caus elèctrics, selves exuberants, espases
de totes les grandàries i proporcions

i una postal plastificada
de la Torre Agbar.

 

Passeu
Roser Amills Bibiloni
Passeu, passeu que l’altra banda del mirall
és prou ampla
i deixeu, deixeu que canti meravelles
aquesta escriptura filla dels jocs dels pares
que pensaven
que ningú els veia jugar a metges a la nit,
del destape, de les calces transparents
de nylon que raspa esplendorós
sa càustica irreligiositat
i de les revistes amb portades
plenes de pomes i melons
que cridaven des del quiosc com verdulaires
fascinadores de bolets
que el sexe ja no és pecat ni cuca-fera,
que el plaer ens fa bé,
ens fa molt bé
i per sentir-ho només cal saber
allò que tenim entre les cames.
Han passat molts anys i moltes pel·lícules porno
per apaivagar ardors i batalles
davant dels nostres ulls assedegats d’ençà
i ja ho sabem tot, ho volem tot,
però que algú m’expliqui, si us plau,
què us passa ara que si escric mugró,
pluja daurada,
cony, trempera, parrús, cigala, pelar-se-la
em mireu com si m’hagués de rentar la llengua
amb el sabó de les nenes mal educades?

Comparte y comenta esta entrada: