Morbo, de Roser Amills
Cossetània 2012 (2ª edició, bilingüe català-castellà)
“Més d’una persona es posarà vermella, pudor mal entès!, llegint Morbo, ja que sembla encara insòlita en una dona aquesta valentia de Roser Amills Bibiloni per despullar espasmes de l’ànima, el cor i el sexe. Quin prodigi de força, coratge i veritat, quin poemari magistral! Morbo és poesia encesa, resplendeix de pura lucidesa. Roser Amills Bibiloni et fa desmaiar amb el parpelleig de cada vers, bellesa crua. Entendreix i erotitza, trasbalsa i emociona: no pots llegir Morbo i restar incòlume…”
Després de sopar |
Roser Amills Bibiloni Després de sopar hem baixat l’escala de cargol i sense fer soroll ens hem amagat a sota: volia comprovar si és veritat que la salsa de tomàquet donaria bon gust al sospir que t’havia de treure de l’ànima. |
Parpellejo |
Roser Amills Bibiloni Amb els ulls tancats em gaudeixo. Amb els ulls oberts m’aprecies qualsevol dels orificis. Per això és que parpellejo, per tenir-ho tot. |
Tarda de compres a Barcelona |
Roser Amills Bibiloni Quan vaig passar a veure la botiga van ser molt amables. A més hi ha joguines en exposició que es poden tocar. Vaig veure una triple obturació simultània al costat de les llaminadures i una revista alemanya on una noieta declarava “tinc els mugrons durs com taules”, lubrificants de molts colors, irrumacions i feres engabiades, biberons, mangales, petxines, figues, flabiols sense forats, caus elèctrics, selves exuberants, espases de totes les grandàries i proporcions i una postal plastificada |
Passeu |
Roser Amills Bibiloni Passeu, passeu que l’altra banda del mirall és prou ampla i deixeu, deixeu que canti meravelles aquesta escriptura filla dels jocs dels pares que pensaven que ningú els veia jugar a metges a la nit, del destape, de les calces transparents de nylon que raspa esplendorós sa càustica irreligiositat i de les revistes amb portades plenes de pomes i melons que cridaven des del quiosc com verdulaires fascinadores de bolets que el sexe ja no és pecat ni cuca-fera, que el plaer ens fa bé, ens fa molt bé i per sentir-ho només cal saber allò que tenim entre les cames. Han passat molts anys i moltes pel·lícules porno per apaivagar ardors i batalles davant dels nostres ulls assedegats d’ençà i ja ho sabem tot, ho volem tot, però que algú m’expliqui, si us plau, què us passa ara que si escric mugró, pluja daurada, cony, trempera, parrús, cigala, pelar-se-la em mireu com si m’hagués de rentar la llengua amb el sabó de les nenes mal educades? |