No vull CULTURA de privilegiats en un món on hi ha CADA DIA més famílies que passen gana, són desnonades o queden confinades en habitacions compartides. No vull CULTURA si no es reivindica com una lluita pel benestar LÚCID de les persones i la millora de la societat. Prou reivindicacions de privilegis i privilegiats, prou tonteria de l’entreteniment: la CULTURA és segura, per descomptat, però que sigui segur que és CULTURA I per a les persones. La CULTURA dels egos i vanitosos no em representa. Cada cop som més els pobres, mireu al vostre voltant, defensem la CULTURA que arriba a la gent i fem amb totes les forces que arribi un tros de pa i un llibre. No crec en cap altra manera de defensar la CULTURA

No creo en CULTURA de privilegiados si CADA DÍA más familias pasan hambre, desahuciadas, confinadas en albergues o van al banco de alimentos. No quiero CULTURA si no reivindica la lucha por el bienestar LÚCIDO de las personas y mejora la sociedad. Basta de reivindicaciones en general de privilegios y privilegiados, menos tontería: la CULTURA es segura, por supuesto, pero que sea seguro que es CULTURA y para las personas. La CULTURA de egos y vanidosos no me representa. Cada vez somos más pobres, mirad alrededor y defendamos la CULTURA que hace y hagamos con todas las fuerzas que lleguen un trozo de pan y un libro. No creo en otra manera de defender la CULTURA. Roser Amills, 31/11/2020

Comparte y comenta esta entrada: