parentheses issue 3 poemas de roser amills
parentheses issue 3 poemas de roser amills

Podréis escuchar la lectura de estos poemas el próximo 17 de octubre, aquí tenéis la info completa!

L’ordre és definitiu (poema de Roser Amills)

Si un home m’ordena els suèters
en degradat com un arc de Sant Martí,
apila les calces per grau de transparència
dins el calaix corresponent,
emboteix els abrics en aquest forat
que algun dia serà un vestidor
o s’ennuega quan li toco el sexe
en públic traïdorament desfermada
se m’entelen els ulls de l’emoció.
Sé que la meva part masculina
ja li hauria preguntat
si vol casar-se amb mi.

Roser Amills Hilton 100 aniversario
Roser Amills Hilton 100 aniversario

Definitive Order (poema de Roser Amills)

If a man arranges my sweaters
in raindow gradients,
stacks my panties
by degree of transparency
in the right drawer,
stuffs the coats
in this hole
that will be a dressing room
someday
or chokes himself
when I touch my sex
in public
treacherously excited
my eyes blurring with passion,
I know that my masculine side
will ask him
if he wants to marry me.

Roser Amills en el escaparate de La Mallorquina, 2013
Roser Amills en el escaparate de La Mallorquina, 2013

Pecadores (poema de Roser Amills)

Unes dècades enrere jo no existia
i en altres tantes ja no existiré
i així i tot, per si de cas, la mare m’ha explicat
que quan vaig néixer el Codi Penal prohibia
escriure i llegir sexe,
tenir sexe,
pensar sexe,
voler ser més i més sexe.
Confesso que he de clavar el genoll a terra
davant l’evidència que, per sort,
després es van imposar raons a dojo,
llibres, pel·lícules, revistes
i no es poden deixar créixer
teranyines de sucre entre les cames, deien,
i per alegrar la cresta de l’alegria saludable
podien llavors les dones però prou discretes
recórrer a les mans dels pagesos amb durícies
o a les de les dependentes,
dels mariners de viandes
o de les executives mal despullades
i tot molt assenyat i ple de metàfores,
això si, una comunicació exquisida
del dolor i del plaer i de la nàusea
en totes ses vessants que gairebé
no feia soroll
que no parava un instant de rajar,
de moure la llengua amb lleterades,
d’encendre bengales sobre els llits
i els pits eixuts de la hipocresia,
de buscar el tempo i la graduació
capaç de calmar la sexualitat atlètica,
agitada, tèrbola, masculina
de les dones que en sabien massa
i tot va continuar esclatant així fins avui
però no
sota els trets amb silenciador del què diran
les dones com la meva mare i jo
no trobem encara la manera d’afirmar
que no va ser que a les princeses d’abans
els hi hagués encès les natges un diable,
que no sabem si el món camina millor o pitjor
però que ja n’hi ha prou de no poder expressar
què vols què desitges què et manca
sense que t’assenyalin amb el dit
abans de dir-te marrana.

Roser Amills en el escaparate de La Mallorquina, 2013
Roser Amills en el escaparate de La Mallorquina, 2013

Sinners (poema de Roser Amills)

A few decades ago
I couldn’t exist
and in a few more
I won’t exist—
in spite of all that
my mother explained
that when I was born
the Penal Code prohibited
reading and writing
about sex,
having sex,
thinking about sex,
wanting to be more
and more about sex.
I confess
that I have to nail
a knee to the ground
that in the face
of all the evidence,
luckily,
for buckets of reasons,
books, movies, magazines,
I couldn’t stop growing
sugary cobwebs
between my legs,
and I was told
to brighten up the crest
of healthy happiness
a discreet woman
could resort
to the calloused
hands of peasants,
or of the help,
or the vendors of provisions,
or the executives
who look so awful naked,
all very sensible advice
and full of metaphors,
that is, an exquisite communication
of the pain and the pleasure and the nausea
in all points of view that hardly
make any noise,
that wouldn’t ease
a moment of boredom,
to bite your sticky tongue,
set off fireworks in bed,
breasts dry with hypocrisy,
to find the tempo
and the alcohol content,
capable of soothing
athletic sexuality,
troubled, murky, masculine,
of the women who knew too much,
and everything kept on bursting
until today,
but no,
under the shots
with the silencer
of what they will say
the women like my mother and me
still can’t find a way to affirm
that we refuse to be
the princesses of the past,
that the devil’s ass turns us on,
that we don’t if the world is
better or worse,
but there’s already been enough
of not being able to say
what you want
what you need
without a finger
pointed at you
before calling you
a filthy woman.

Roser Amills, Hotel Palace, fiesta Born Rose
Roser Amills, Hotel Palace, fiesta Born Rose

Comparte y comenta esta entrada: