El millor de la temporada»(revista Young)
per Man Hoh Tang Serradell
Em dic ManHoh, vaig nàixer a Barcelona al 1993, he fet ràdio durant tres anys i ara em dedico plenament a dirigir i organitzar la Revista Young a Catalunya. Actualment estudio Ciències Polítiques i de l’Administració a la Universitat de Barcelona.
05 jul, 2013
Crec que aquest curs, per ser el primer, he arribat a aprendre més del que esperava. Tot va sorgir al twitter, he d’admetre que fins que no tenia instagram em passava el dia connectat als 140 caràcters, allà vaig veure dos comptes que ens seguien “M’agrada el sexe” i “Roser Amills“. D’aquí la meva primera fixació per aquesta mallorquina, com li agrada que la nomenin. Tres setmanes enrere em retrobava amb ella a l’aparador de La Mallorquina (pl. Universitat) sense gravadora, sense haver estudiat la roba que vestia, sense un guió. Tot improvisat.
Asseguts cara a cara, com la primera vegada en aquell restaurant del barri de Gràcia. El meu cap recordava tot el que vaig arribar a pensar preguntar-li, però no vaig ser capaç de dir-li-ho. Aquesta vegada no parlàvem d’ella en sí, ho reconec, no parlava del seu llibre. Em preguntava com podem ser millors amants, millors en el llit. Sense pensar-m’ho gaire em llenço sense corda a la primera pregunta, havia deixat d’estar cohibit quan va cridar el meu nom des de la porta de la botiga, “deies que la base per gaudir del sexe és la confiança, però com ho fa una persona que no en té?”.
Somriu, s’arreplega un grup de cabells darrera l’orella i respon molt digna que és cosa nostra. Que no ens hem de preocupar pels nostres defectes, perquè poden ser la clau del nostre encant. I com a exemple em deixa en ment una noia amb sobre pes, que no s’estima, però ella s’estima i fa que la gent del seu voltant no la critiqui, sinó es deixa portar per la seva conversació. Igual que jo en aquest moment, intentava concentrar-me en cop puc aplicar-m’ho a la meva vida diària. És cert que no som perfectes, que tenim alguna cosa que ens sobra, però la base de tot és creure en tu mateix/a.
Ment en blanc i intentant aprendre el que em deia, parlem d’un tema que em tenia obsessionat. Dies abans un conegut del meu facebook va publicar una frase que des de la seva ignorància deia que si hi havia gelosia era símptoma d’amor, el vaig replicar i casualment es va emprenyar amb mi tatxant-me de boig. Amills em va deixar clar que tenia raó quan li vaig dir que gelosia no és amor, és inseguretat. I que quan existeix gelosia tendeix a no acabar bé una relació. Paradoxalment deixa a l’aire la possibilitat de que si es troba un equilibri entre els dos i que els dos pateixen gelosia podrien fins i tot a entendre’s.
Qui sap quin és el límit del sexe? I fins on arribaria la “Mallorquina” per fer-nos entendre que tant el plaer com la diversió neix de nosaltres? De la nostra voluntat, de la teva. Comença l’estiu i crec que em quedaré gaudint del plaer d’aquest llibre de cames sinuoses i lletres roses. Acceptaré al final que efectivament “M’agrada el sexe!”?
M’acomiado així de la temporada recordant a uns amics que també hem fet els Amelie, que ahir vaig ser amb ells als 40 Principals i com diuen ells “Si avui somrius, podrem tornar a començar intensament vius.” Aviat us explicaré què tal va ser-hi! Gràcies per llegir-nos!
|