Ser bi es va posar de moda als primers barris gais de Nova York dels bojos anys 20, com Harlem, amb clubs nocturns on les cantants de blues Ma Rainey, Bessie Smith, Ethel Waters i Gladys Bentley cantaven les seves aventures amb dones com Tallulah Bankhead, Beatrice Lillie i la que aviat es cridaria Joan Crawford (1905-1977). La majoria estaven casades amb homes, doncs la bisexualitat era més acceptada que el lesbianisme. A Espanya, la metgesa anarquista saragossana Amparo Poch (1902-1968) va publicar al 1932 “La vida sexual de la dona”, on criticava la monogàmia, per a ella una esclavitud, i incita a les dones a desenvolupar-se en l’amor lliure i la bisexualitat. Madonna (1958) fa anys ja es va declarar obertament bisexual i, davant milers d’espectadors dels MTV Video Music Awards del 2003, va donar un comentat petó amb llengua a Britney Spears. D’Errol Flynn, que anava d’homenot a les pel·lícules que protagonitzava, sabem que -casat amb Lili Damita- va tenir un romanç amb Tyrone Power (pare de Romina Power) i es va veure involucrat en escàndols prepubescents. Per acabar: l’íntima amistat de Goya (1746-1828) amb Martín Zapater Clavería (1747-1803) ha convidat a pensar a alguns biògrafs en una possible bisexualitat del pintor, que es va casar i va tenir moltes amants, però a les cartes que va enviar al seu amic, al llarg de 25 anys, es troben mostres d’un homoerotisme d’alt voltatge. Així ho afirma Natacha Seseña, autora de “Goya i les dones”, d’on extractem que Goya va escriure al seu amic: “He arreglat la cambra on hem de dormir”, “el que et vol més del que penses” juntament amb dibuixos de penis i vulves.

Comparte y comenta esta entrada: