Entrevista amb Roser Amills, ex vilatana dels inicis: “Era més eficaç aquesta convivència, que tots els sermons que poden fer els pares”
Com a cinquè convidat de la sèrie de Vila TV, “Ex Vilatans”, hem tingut el plaer de rebre a la Roser Amills, que va arribar des de Mallorca l’agost de 1992 a una Vila Universitària acabada d’estrenar que tot just havia allotjat a participants dels Jocs Paralímpics de Barcelona ’92, i on tot era nou.
“Vàrem aprendre que viure fora de casa en un lloc així, que estava començant, havia estat una experiència de comprendre que les coses no es gestionen soles, cal una organització. I aquesta organització ens va fer molt partícips. A la secretaria de Vila ens preguntaven molt la nostra opinió, ens ensenyaven a conviure.”
En aquells inicis, els vilatans eren com una gran família, una comunitat: “A Vila no vivies sol (…) els teus propis companys et feien de papes i mames i t’ajudaven a situar-te. (…) Sóc mare, i si he d’enviar el meu fill fora, preferiria mil vegades un ambient vilatà que no un ambient anònim. (…) a Vila saps que, per defecte, en algun moment acabarà entrant en la inèrcia de que allà la gent està estudiant”.
Descobreix més històries interessants de la Vila fa vint anys, com la de “Baby Vila” o la pintada a la piscina, de la mà de Roser a l’entrevista de Vila TV.
