Saltar al contenido

El Punt Avui | Lluís Llort entrevista Sebastià Bennasar: «A la literatura, als 40 ets una jove promesa», sobre l’antologia «Els caus secrets», amb Roser Amills (2013)

Entrevista a Sebastià Bennasar · El Punt Avui · 20 de maig de 2013

Cobertes d'Els caus secrets, antologia d'escriptors dels Països Catalans posteriors al 1972
Els caus secrets. Antologia d’escriptors dels Països Catalans posteriors al 1972 (Editorial Moll, 2013), editada per Sebastià Bennasar.

“A la literatura, als 40 ets una jove promesa”

Acaba d’aparèixer Els caus secrets. Antologia d’escriptors dels Països Catalans posteriors al 1972, publicat per Editorial Moll. Es tracta d’un recull de 583 pàgines amb una narració d’un total de 61 narradors que ha editat el polifacètic Sebastià Bennasar.

D’on parteix el projecte?

De la idea que en un temps de xarxes socials calia aprofitar les tecnologies digitals per fer una cosa analògica i que ens poguéssim veure les cares tot un seguit de creadors menors de 40 anys. I del precedent de Pedra foguera, l’antologia de poetes joves dels Països Catalans.

Parla de catàleg més que d’antologia. Per què?

Una antologia implicaria poder haver llegit molts contes de tots els autors i escollir. Jo aquí els he demanat que m’enviassin el que ells volien.

I per què havien de ser autors menors de 40 anys (quan van ser convocats)?

En el primer moment volia ser un recull que es digués Post-Paco, és a dir, els nascuts després del 20 de novembre del 1975, una vegada mort Franco. Però vaig pensar que la literatura és l’únic ofici on als 40 encara ets una jove promesa. I així va sorgir.

Al pròleg comenta que són tots els que ha pogut reunir i que per força en falten, per desconeixement o perquè no han volgut…

Alguns van rebutjar participar-hi, com ara Marta Rojals i Montse Banegas, dues narradores amb qui m’hauria encantat comptar. O Joan Esculies. D’altres no van entregar el conte a temps i jo tampoc no els vaig anar al darrere. M’hauria semblat un greuge envers els que sí que van complir.

Tots els contes són bons? O hi va haver tolerància elàstica?

Hi va haver una certa màniga ampla. I hi ha contes que a mi no m’agraden tant com altres. Si hagués estat una antologia hauria estat un llibre diferent, més proper als meus gustos i criteris estètics: és a dir, hi hauria els mateixos autors, però potser amb contes diferents. Així ells han publicat el que han volgut. I molts l’han escrit a posta, són inèdits.

Quina lectura geogràfica en fa?

Lògicament hi ha més autors de les comarques de Barcelona per la densitat de població. M’ha sabut greu no trobar algú de la Franja, de la Catalunya del Nord ni de l’Alguer, per tenir-ho tot… Vull destacar, però, que al País Valencià hi ha una plèiade de narradors potentíssims (ja més grans): Xavier Aliaga, Joan Garí, Juli Alandes, Esperança Camps…

Quina valoració fa del llibre? El resultat compensa la feinada que segur que ha suposat?

Bé, faig una valoració bastant positiva. No hi som tots però n’hi ha molts. Ha estat molta feina, però ara la literatura més jove està una mica inventariada i això podria ser una molt bona carta de presentació a fora. I una eina imprescindible per a la gent del món del llibre: editors, agents literàries, etcètera, per tal volta descobrir algú que no tenguin fitxat.

Té algun projecte més similar entre mans o en l’horitzó?

No, crec que de moment descansaré d’antologies després d’això i dels dos volums de Crims.cat, amb l’Àlex Martín. Però potser d’aquí a 10 anys ho hauríem d’actualitzar, això sí.

Els noms

Breu estadística dels autors participants

61 autors. 37 homes i 24 dones. 25 de les comarques de Barcelona; 5 de les comarques de Girona; 4 de les comarques de Tarragona; 2 de les comarques de Lleida; 8 de les Illes Balears; 9 del País Valencià; 8 casos especials (no consta lloc de naixement o és de fora dels PPCC). El més jove, M. Toda (1993); els més grans, P.J. Martorell i E. Vila (1972).

Els autors recollits són Abirat, G. Aguilera, R. Amills, L. de Andrés, C. Arasa, N. Bages, D. Bardera, M. Batet, P.T. Bauzà, S. Bennasar, M. Besora, B. Cabezas, À. Cano, E. Cantero, I. Carbonell, R. Casagran, M. Climent, S. Comas, C. Cortès, A. Cortils, B. Cussó, J. Dausà, A. Dedeu, M. Espasa, H. Farrés, Y. Garcia, V. Garcia, A. Gual, X. Gual, G. Guix, P. Guixà, S. Iborra, A. Llimós, M. Marco, C. Martínez, L. Martínez, P.J. Martorell, R. Mira, J.J. Miralles, M. Moreno, J. Nopca, B. Olid, L. Pietrelli, P. Planas, P.A. Pons, J.C. Pons, A. Pujol, L. Ramis, T. Roig, I. Rubio, M. Sales, M. Toda, J. Todó, M. Torres, R. Usall, P. Vadell, T. Vallès, X. Veloy, O. Verdú, E. Vila i M. Villanueva.

Lluís Llort

El 20 de maig de 2013 el diari El Punt Avui va publicar, a la secció Cultura de l’edició de Barcelona, aquesta entrevista de Lluís Llort a Sebastià Bennasar amb motiu de la sortida d’Els caus secrets (Editorial Moll), antologia de 61 narradors dels Països Catalans nascuts a partir del 1972 en què Roser Amills figura com a R. Amills entre els autors recollits. La foto de l’entrevista duia el peu «Sebastià Bennasar ha reunit en un sol volum un total de seixanta-una narracions de seixanta-un autors».

Més a la presentació d’Els caus secrets a Can Alcover, les antologies amb Roser Amills i l’itinerari de Roser Amills.

También te puede interesar

Etiquetas

Cubierta de «Els caus secrets»

¿Qué te ha parecido? Déjame un comentario

Leo todos los comentarios y me encanta conversar con quienes me leen. Tu correo no se publicará.