Mama’s Café i Pepa Tomate: «Retalls» de Roser Amills a La Xarxa (2013)

Del guió de Roser Amills per a «Retalls» · La Xarxa

Mama’s café

Avui us explicaré la historia barcelonina d’una parella que viu al costat de casa meva. La Cristina va neixer a Chicago, però com que gairebé tot l’any hi feia molt de fred va començar a viatjar arreu del món.

Ja fa molt que va pasar per Barcelona i s’hi va quedar, doncs es va enamorar d’un músic de la terra moreno i simpàtic. Aquest músic, a més, era el fill del dissenyador Pete Sans, autor d’una làmpada meravellosa amb forma de medusa que donava nom a un restaurant de l’Escala situat a 5 metres del mar.

La va portar al restaurant del seu pare per festejar y ella, que és una dona que gaudeix molt cuinant, no només li va dir que si quan ell li va demanar matrimoni, sinó que es va entusiasmar amb el restaurant i va demostrar ben aviat que la seva fama de bona cuinera no era cap farol: així es com van començar a fer meravelles entre els fogons amb productes de mercat, preferiblement ecològics. Té la seva gràcia que Chicago ve de la paraula nadiva shikaakwa, que es pot traduIr com «ceba de l’hort».

Però l’amor conjugal ben aviat va donar altres fruits i van tenir dues nenes. Amb elles, a l’Escala només hi podien estar còmodes els mesos d’estiu i van decidir tornar a Barcelona per instalar-se definitivament. Al barri de Gràcia.

Amb una nena prenent el pit i l’altra que començava a caminar, la idea de la Cristina era estar-se a casa sense treballar mentre el marit anava pel món fent bolos musicals… Però la Cristina és molta Cristina i va pensar que la planta baixa de la caseta de Gràcia podría ser un bon restaurant també… i dit i fet: fa sis mesos que han obert un local al carrer Torrijos que no estava encara inventat al barri: tenen la cuina oberta ininterrompudament totes les hores del dia amb plats calents i de cullera, pastissos de xocolata com els feia la mare, racons deliciosos per anar-hi a xiuxiuejar amb la parella.

Per això, diu ella, es diu Mama’s Café, perquè acull a tothom i és al carrer Torrijos. La terrasseta em té enamorada: m’agrada anar-hi a pasar el matí o la tarda, quan els tinc lliures, per escriure, llegir i mirar les fulles de les plantes, que no paren de créixer i també expliquen històries. A mi m’han explicat aquesta.

OUS i TOMÀQUETS

M’agrada llevar-me ben d’hora al matí per anar al mercat. No ho faig sovint, perquè sóc dormilega de mena, però tinc una gran sort: visc tot just davant del Mercat de l’Abaceria de Gràcia i si vull hi puc baixar en pijama, que és un momentet i ningú no em mirarà: a aquest barri la gent va ben tranquila i no s’espanta per res.

A primera hora els mercats són una festa: tots els de les parades fa hores que descarreguen caixes i ja han esmorzat de valent, parlen ben alt i fan bromes. Els meus preferits són els de les verdures, gairebé tots homes curiosament, a aquest mercat, i que em diguin reina és com si em fes un tractament de bellesa exprés.

Compro ous de Vic i clementines ecològiques que encara son bones perquè no ha fet prou calor. I tomàquets amb gust de tomàquet.

Parlant de tomàquets… hi ha ben a prop racó on es rendeix culte als tomàquets bons: en tenen de ramell repartits arreu, n’hi ha de plàstic per portar el canvi, els lavabos són rojos com la sang… es diu Pepa Tomate, precissament, i és a la Plaça de Revolució: cuina de mercat i cada fruita i cada peix saluda quan surt de la cuina, de tan frescos.

Té uns finestrals enormes i s’hi està bé de seguida, però jo ja sé que entre les dotze i les dues és l’hora bona, després s’omple i hi ha xibarri. És dels germans Quim i Manel Marquès -propietaris del conegut Suquet de l’Almirall i la Pepa Tomate era una avantpassada que recollia tomàquets de l’hort i els sofregia amb tanta gràcia que li va quedar el nom.

Durant les hores tranquiles que us he dit es gaudeix molt de seure a una taula estrella: una feta amb un futbolín cobert amb un vidre ben gruixut. I s’hi pot jugar.

Té alguna cosa ben mágica, aquesta taula, doncs ja hi he vist fer una revista online, una aplicación per a iPhone que revolucionarà les relacions de parella, sessions de fotos i una novel·la d’una tímida escriptora novata que hi ha recuperat la gana.

Jo, per escriure, hi tinc també el meu racó secret… però no us en penso explicar res més, m’agrada trobar la taula lliure!!