Catalunya Ràdio | «Les mil i una nits»: les zones erògenes, amb Carme Sánchez (2013)

Del guió de Roser Amills per a «Les mil i una nits» · Catalunya Ràdio

Les mil i una nits: zones erògenes

MOLTS PETONS I ABRAÇADES en la infància ens fan més erògens!!

Tenim un nombre diferent de zones erògenes femenines. Si has gaudit de molts petons i abraçades dels teus pares quan eres bebè hauràs desenvolupat més àrees sensibles que si vas ser privada d’aquest tipus de contacte físic. El contacte del bebè no és sexual, però és el que ens dóna tot sobre la criança i el que ens dóna l’afecte que ens permeti prosperar.

POSA EN PRÀCTICA EL QUE SAPS: si la teva parella un dia et va dir que li agrada que li toquis el clatell o l’esquena, perquè no ho fas?

Una vegada que vas coneixent el teu cos no deixis de comunicar a la teva parella quines són les teves zones erògenes femenines, així sabrà per on començar a explorar-te i excitar-te. Per treure el màxim partit de la teva vida sexual i per donar al teu amant el major plaure, pren-te el teu temps per saber exactament quines zones erògenes tenen l’efecte més excitant.

LA VARIETAT ÉS LA SAL DE LA VIDA (I DEL SEXE): prova coses noves (les natges, darrera els genolls, sota els ous…)

En ser el teu cos una zona tan àmplia i variada en zones sensibles mai deixis de buscar noves zones erògenes, tant teves com de la teva parella. No tinguis por de demanar-li a la teva parella que t’explori, veuràs l’intens i excitant que pot ser un viatge d’exploració per tot el teu cos. Clar aquesta que mai hem d’oblidar que l’honestedat és essencial, per la qual cosa si hi ha alguna zona en particular que no te de plaure, parla-ho amb la teva parella, però no tinguis por a explorar coses noves.

Excitar amb pessigolles és excitar o pot posar de mal humor? On tenim més pessigolles? És alegre o és tensió acumulada i una miqueta de tortura?

La psicòloga Christine Harris, de la Universitat de Califòrnia, va determinar experimentalment que les aixelles són les parts del cos més sensibles a les pessigolles, seguides per la cintura, les costelles, els peus i els genolls, en ordre decreixent. Al seu torn, en una investigació Harris i Christenfeld van resoldre que el riure per pessigolles no reflecteix el mateix estat mental que el riure produït per la comèdia i l’humor.

Marta Puig, Lyona. Habitació fosca hiperpoblada plena de mans que la toquen, tota ella és una zona erògena a les fosques

Es defineix com enginyera de contes i poemes, però es guanya la vida com a dissenyadora gràfica i fent videoclips: “La meva fantasia comença a les fosques, estic dormint i sento el tacte d’uns dits que em recorren el cos. No sé qui és… Més endavant s’hi afegeixen altres dits. Noto altres cossos envoltant-me, ens perdem entre carícies, petons i llepades. Braços, esquenes, colls, llavis… La suor d’uns es barreja amb la saliva dels altres, els cossos es contorsionen i ens fonem en gemecs, convulsions i sospirs”.

El dia que el psicoanalista René Allendy li va trobar les zones erògenes a l’Anaïs Nin

El doctor Allendy, el 1932, va tenir una pacient “complicada”: “I avui ens hem besat boja, bojament. Estava frenètic perquè marxés… Aquella hora de borratxera en braços d’Allendy, en la seva enormitat, la seva fermesa, el seu poder, l’embriaguesa de les seves carícies, la seva mà a les meves cames, als meus pits, i el que roman més gravat en la meva memòria és que no va haver-hi pausa ni interrupció, cap tornada a la realitat. Quan vaig sentir el timbre del següent pacient, vaig arrencar a córrer, però, a la porta, en el moment de sortir, Allendy seguia besant-me els ulls, la comissura de la boca, les orelles, i ho vaig deixar així, quan els dos érem a la cresta del vòrtex de la confusió, un vòrtex que m’ha seguit devorant tota la tarda, tota la nit, tot el dia d’avui”.

Jordi Hurtado i la seva zona… Gratar-se l’esquena mútuament

Jordi Hurtado i la seva esposa, Rosa Palau, riuen molt quan els pregunto sobre les seves fantasies sexuals. Ell prefereix mantenir-se discret, però ella m’agafa el braç, amigable, i em confessa a cau d’orella que el que de debò els posa a mil és començar gratant-se l’esquena mútuament, és un bon costum infal·lible, “sobretot a l’altura del clatell i les espatlles”.

Bigas Luna: A la carícia a una teta s’hi barregen el menjar i el sexe.

Picasso: poc donat a acariciar zones erògenes, ho explica Arrabal

Arrabal deia rient que Picasso era un imbècil genial, malalt de priapisme, que s’eixarrancava en una poltrona i asseia les dones, totes les que pogués, sobre la seva enorme polla, sense moure cap altre múscul, cap altre que no fos la seva polla, sense prodigar cap carícia, s’entén