Poema · 24 de mayo de 2010
Baixem a les profundes
aigües del son a traficar amb els peixos
de la memòria
al menys distanciadament
possible,
no perquè et responguin
veus abissals,
tan sols el moviment
de l’aigua negra, sumptuosa, rica
de qui sap quins secrets.
Estranyes nits…
Albes després:
el ganivet del dia
clivella els finestrons, penetra, llis,
un fi corrent de llum,
voleien
llençols blanquíssims, grans ocells, posant-se
sobre els pallers cremant de groc,
el rec
brogent es precipita en el saltant,
que l’engoleix.
S’estenen blats fins a la ratlla
de l’horitzó.
Els cavalls es desboquen.
Poema de Joan Vinyoli
Más en Personal.
También te puede interesar
PersonalRoser Amills se casa con Miguel Ángel Cordero Diez en Palma
PersonalRoser Amills sobrevuela Mallorca en globo para celebrar la llegada de la primavera
Agenda socialDiario de Mallorca | Entrevista de Gabi Rodas a Roser Amills: «Amar, a largo plazo, es a tropiezos» (19-1-2026)
Agenda socialVídeo | Roser Amills y su pareja, Miguel Ángel Cordero Diez, lanzan el videoclip de «Amor a tropiezos», la canción que han escrito juntos
Etiquetas citasJoan Vinyolipoemas
