Poema · Morbo · 24 de enero de 2013
poema de Roser Amills de «MORBO» (Cossetània 2012)
Avui em fa sol entre les cuixes i tot va al gra,
la dona ha entrat al sacseig de la cultura i al sexe
dels forats foscos que es miren sense ruboritzar-se,
et parlo de les petites i belles perversions
de que hi ha vegades que cal aturar-nos,
cal obstaculitzar el pas per a que la gent miri els núvols
i es pregunti quines formes poden arribar a prendre
i cal fer un solo de flauta sobre el paper
per celebrar-ho,
cal eixamorar l’herba amb la llengua,
amorrar-se al piló per aprendre
a dir-ho tot amb el nom que té
i les ganes amorosides que manquen
i cal dir ciclista sense calces, parrús
i cony i natges i esquerda badada,
amb la boca curulla de semen
cal copsar els antecedents,
la vigília del plaer que degoteja
i distingeix a una dona entre les altres dones
i d’on venen les fires de pony-girls i els polos
de maduixa, les ganes d’estirar-nos
per tocar una pell i l’altra
amb la llengua xalesta i capaç
d’assaborir el gust dolç i amargant
i el salat i l’irreverent i el veritable
d’un fet de profunda transcendència:
eixarrancar-se.

Más en Morbo, Libros de Roser Amills y en Instagram.
También te puede interesar
Libros de Roser AmillsPoema «Dona» de Roser Amills del llibre «Morbo» (ed. Cossetània)
El librero de MacondoFelicitaciones de los primeros lectores de «El librero de Macondo»
El librero de Macondo«El hombre que ha leído todos los libros»: así retrató García Márquez al sabio catalán
El librero de Macondo1913: el viaje de Ramon Vinyes a Colombia y la dama italiana del «Città de Milano»
