Catalunya Ràdio | Les mil i una nits: El cavaller sense armadura (la falta de desig en els homes)

Del guió de Roser Amills per a «Les mil i una nits» · Catalunya Ràdio

18.11/cita inicial

Amor i desig són dues coses diferents: no s’estima tot allò que es desitja, ni es desitja tot allò que s’estima.

Miguel de Cervantes.

FX 18 anys

Pau en blanc

Se suposa que els homes sempre han d’estar a punt, amb ganes i en un estat de zel gairebé permanent. Aquesta és la imatge que SEMPRE ens han venut… no “ells”, sinó la societat, la literatura, el cinema i, potser, les mateixes dones. Però del mite a la realitat hi ha, de vegades, una gran distància.

1 careta ent ppal veu

18.11/titol

Programa número 217: El cavaller sense armadura (la falta de desig en els homes)

No és un mite, és ben real: ELLS també poden, en un moment donat i per causes diferents, perdre tot l’interès pel sexe. Poden, fins i tot, girar-hi l’esquena i no voler-ne saber res.

Segurament és una cosa que passa més sovint que no pugui semblar, perquè així com en les dones s’accepta com a normal que puguin desinteressar-se pel sexe, dels homes sempre se’ns ha dit que són unes bèsties sexuals, que sempre estan disposats, que no els cal cap raó ni cap motiu especials per voler intimar sexualment amb la parella, o amb qui sigui, o fins i tot sense ningú…

Però el cas és que l’estrès, l’edat, la mala relació amb la parella, els rencors acumulats, les frustracions o també, evidentment, les medicacions i les malalties poden arribar a enterrar el desig sexual en els homes.

2 veu participació

Mati Segura, bona nit!

Mati, ¿tu creus que a un home li costa més que a una dona dir allò de “no en tinc ganes”?

La pèrdua de desig.. ¿És un problema en ell mateix? O més aviat és la punta de l’iceberg de tot d’altres problemes???

Si el desig està bé… ¿vol dir que tota la resta també està bé???? O tampoc podem fer aquesta afirmació categòrica?

La Mati Segura és psicòloga clínica i sexòloga. Gràcies per acompanyar-nos, Mati!

Facund Fora, bona nit i benvingut també al programa…

Facund; ¿diries que la falta de desig sexual masculina és un tabú? Que no se’n parla, no es reconeix, no “existeix” en certa manera?

Un home… ¿pot perdre el desig sexual d’un dia per l’altre?? O és un procés gradual?

Un home que té parella i que perd el desig sexual… ¿té el mateix problema que un home sense parella que també deixi de tenir ganes de sexe, o fins i tot de masturbar-se?

Facund, sabem que l’aspecte psicològic és gairebé determinant en la sexualitat femenina…

.- Això vol dir que pels homes no ho és, que sou més “mecànics” i que les emocions no us afecten??

En Facund Fora és psiquiatre del centre mèdic Teknon de Barcelona i està especialitzat en sexualitat…

Gràcies també per ser amb nosaltres aquesta nit, Facund!

Dóna-pas a careta

A ells també els fa mal el cap, de tant en tant. I de vegades aquest “mal de cap” pot arribar a ser crònic. Avui amb la Mati Segura, en Facund Fora i també amb la Roser Amills, a qui de seguida saludarem, ens ocupem de què passa quan el cavaller perd la seva armadura..

3 cop careta + crèdits

18.11/text sin pasaje

Han pasado alrededor de veinte horas. Jack sigue tieso por culpa del rígor mortis y desprendre un leve hedor.

Quiero verle la polla.

Hago como si tuviera mera curiosidad por comprobar si todo se le ha puesto duro realmente. Pero la verdad es que, simplemente, necesito ver su cipote. Cuanto más nos conocíamos, menos follábamos; no obstante, a pesar de que echábamos cada vez menos polvos y más espaciados en el tiempo y costaba convencerlo de que había que follar, todos mis polvos con Jack estuvieron bastante bien.

Sin pasaje, de J. Eric Miller

Voldria comentar amb tu (i també amb la Mati i amb en Facund) alguns aspectes d’aquest fragment literari que acabam de sentir. Ell ha mort (no sabem per què) i ella reconeix que, últimament, tenien poques relacions sexuals, i que costava convènce’l que “calia follar”…

.- Tu t’has trobat, Roser, amb algun home a qui et calgués “convèncer” de la conveniència de cardar en un moment donat?

I tant!! Jo sempre en tinc ganes, i per això m’he après a adaptar a tot tipus de situacions, i aquesta nés una! T’he de dir que se’m dóna força bé, això de convèncer, tinc bons arguments jajaja

Per exemple: no et preocupis de res, estimat, serà un momentet i tu no has de fer res!!!

.- Mati: quan es parla de la “conveniència” de fer un clau, ja s’està donant a entendre que el sexe no és sexe i prou sinó que hi ha més coses que l’acompanyen…

(Mati) Sovint no entra en l’esquema mental de moltes dones haver de convèncer la parella que “estaria bé fer un clau”… Més aviat esperen haver-se’l de treure de sobre!

Facund: Una persona pot no tenir-ne ganes un dia, dos, una setmana seguida, fins i tot un mes…

.- Hi ha un termini de temps “mínim” per poder parlar de falta de desig? O una freqüència mínima?

.- A partir de quan ens hem de preocupar?

.- I… si ens preocupem massa d’hora, pot ser pitjor???

Roser; Explica’m què li va passar a l’emperador August amb el seu desig sexual, i com el va ajudar la seva dona…

ell esquiva les ocasions de sexe: la dona pensa que està amb una altra i es crea un cercle viciós de desconfiança i dolor

es masturba? Utilitza la prostitució? Més o menys que abans? És manca de desig en general o només amb la parella? Manca d’autoestima? Millor amb una desconeguda? Millor amb una joveneta inexperta?

Lívia va entendre la manca de desig del seu marit August i li va començar a proporcionar jovenetes per a que ell recuperés l’autoestima, i d’aquesta manera ell la va tornar a desitjar. Seria l’equivalent als swingers actuals…

Mati: si el problema de desig és només amb la parella, pot ser per coses que no li perdona, o discussions que no s’han resolt…

.- És allò que l’estimada Sylvia de Béjar anomena “el cabreo oculto”…. Fins a quin punt és important, detectar aquests “ressentiments amagats”?

Les dones estem molt menys acostumades que els homes a rebre un “no”: això pot fer que la dona es prengui MOLT MALAMENT el desinterès sexual de la seva parella…

.- Facund; si la dona ho porta malament, si reacciona amb exigències, o amb crítiques, llavors tenim un problema doble???

(A tots) …Suposo que la cosa no canvia si parlem d’una parella gai… ¿O sí??

Passa exactament el mateix, és un mite que no: hi poden haver les mateixes discussions i males cares per dissimular el problema: manca de sinceritat per ambdues bandes, posar-se agressius quan es toca el tema, el que no pot té vergonya i es sent vulnerable i per orgull li dóna la culpa a l’altre directa o indirectament. Això només es pot reconduir amb amor i generositat… I en el cas dels gais, hi ha la opció de buscar sexe en altres parelles més acceptada que en el món homosexual

Com ha d’actuar, Mati, la parella de la persona que perd el desig sexual???

.- Ha de fer com Lívia, i mirar de recuperar el desig del marit August fent servir altres dones???

.- O cada cas requereix una solució diferent???

També pot passar que l’home rebi un “no” i un altre “no” cada vegada que li proposa tenir sexe a la seva parella, i és clar, al final pot perdre el desig. Escoltau això:

18.11/tall imperio sin sexo (“…dejarlo”; 34”)

+ canvi música

Era un fragment del documental “El imperio de los sin sexo”, centrat en la sexualitat dels japonesos, que ja sabeu que, com diu la Roser, van molt calents però carden poquíssim.

Si de cada 10 vegades que l’home proposa sexe, la parella li diu 9 vegades que no, és possible que l’home ho deixi de proposar, inhibeixi aquell desig i fins i tot li desaparegui…!

.- Mati: com ho fem, perquè la falta de desig no s’encomani a l’altre membre de la parella?

(Si la nostra parella no té desig i ens diu sempre que no, o ens evita… potser nosaltres també l’acabarem perdent, aquest desig!)

Roser: tu dius sempre que la base per solucionar aquests problemes (o fins i tot per evitar que apareguin) és parlar, parlar i parlar…

.- Però per parlar s’ha de saber identificar on és el problema, i això de vegades no és tan fàcil!

Per poder parlar de la manca de desig s’ha de partir d’una parella sana que ja t’he costum de parlar de tot sincerament. M’explico: una parella que duu la relació sense fingiments, sense eufemismes, que ja saben parlar sense pèls a la llengua, és una parella que si arriba a aquesta situació podrà encetar una conversa constructiva i eficaç, mentre que si tenen pors dissimulades i secrets ho duran més malament.

Facund: ¿un home pot perdre el desig sexual cap a la seva parella perquè ella tingui la líbido més alta i ell se senti constantment “examinat”???

(Facund) Si l’home perd les ganes de cardar amb la seva parella, però segueix tenint fantasies i es masturba amb normalitat… ¿parlaríem també de falta de desig?

¿O més aviat d’una crisi de parella???

Facund: explica’ns què és l’habituació sexual?

També s’anomena “efecte Coolidge” i fa referència a l’efecte de “saciació” per repetició amb una mateixa parella sexual.

D’on ve el nom? Tret de viquipèdia: «…un viejo chiste sobre Calvin Coolidge cuando era Presidente… Al Presidente y la Sra. Coolidge les estaban mostrando por separado una granja experimental gubernamental. Cuando la Sra. Coolidge accedió al área de las gallinas, advirtió que uno de los gallos se apareaba con mucha frecuencia. Le preguntó al encargado por la frecuencia de estos apareamientos, y éste le respondió: «Docenas de veces al día». La Sra. Coolidge dijo: «Cuénteselo al presidente cuando pase por aquí». Tras habérselo contado, Coolidge preguntó: «¿Con la misma gallina cada vez?». La respuesta fue: «Oh, no, señor Presidente; con una gallina distinta cada vez». Coolidge concluyó: «Cuénteselo a la Sra. Coolidge»

Mati: Quin pes té (o pot tenir) la paraula “autoestima” quan hi ha un problema de pèrdua de desig?

Dóna-pas a publi

La pèrdua d’interès pel sexe pot tenir mil causes, i també, és clar, mil solucions. Però li cal, sempre, voluntat de superació. D’aquesta voluntat i de les maneres de dur-la a terme en parlam després d’una pausa molt breu:

Publi

Tornada de publi

La falta de desig afecta tant els homes com les dones, però avui ens ocupam sobretot d’ells, i ho fem amb Mati Segura, psicòloga clínica i sexòloga, amb Facund Fora, psiquiatre especialitzat en sexualitat, i amb Roser Amills, periodista i gran curiosa sexual:

18.11/text amigos amantes

Hoy no damos ni una. Le estoy tratando con torpeza. Pero este mal momento pasará. La verdad es que estar así, callados los dos, es útil. Desde el principio supe que tendría que solucionar problemas de este tipo. Los hombres son tan obtusos que no pueden comprender que es preciso trabajar las relaciones entre hombre y mujer, y cuando todo no marcha como una seda, se desesperan al instante y comienzan a quejarse.

John no me desea. En este momento, no me desea.

Yo tampoco le deseo. Esta nube pasará. Es preciso que, en silencio, volvamos a acostumbrarnos el uno al otro. No, no pienso atosigarle, ni apremiarle. Le dejaré solo durante algún tiempo, y me dedicaré a otra cosa.

Amigos y amantes, d’Iris Murdoch

Mati: no sé què en penses, d’aquest fragment que acabam de sentir: ella diu que, davant la falta de desig d’ell, “el deixarà tranquil, passarà d’ell” una mica, que es dedicarà a altres coses…

.- És una bona solució a priori???

La saviesa popular diu que la paciència és la mare de totes les ciències…

.- Roser, ¿tu també ho veus així, creus que la paciència és la base per solucionar un problema de manca de desig???

Paciència però amb activitat: esperar que s’arregli sol és absurd, i el que jo diria és que la fórmula és “tolerància pacient” però amb el plus de les ganes actives d’arreglar-ho. La paciència sola durant massa temps es floreix com un formatge passat i es fa rància i amargant… Massa paciència i perilla que es converteixi en malsofriment i resignació…

Mati, ¿Hi ha d’haver, també, una certa “resignació” en la part de la parella que “ pateix” la falta de desig del’altre?

L’Antoni Bolinches, que a part de psicòleg i sexòleg és també amic del programa, diu sovint que “val més desig sense sexe que sexe sense desig”….

.- Hi esteu d’acord?? Facund? Mati? Roser?

Aquesta és la teoria de molts grans sexòlegs, que afirmen que millor un clau de menys que un clau de menys, m’explico: de vegades voler cardar més del que realment ve de gust és contraproduent perquè genera estrés… Passa com amb el menjar: de vegades, o sovint, si menges menys quantitat ho gaudeixes amb més salut i ho assaboreixes de veritat!!! Però… sense arribar a passar gana!!!

A part de motius psicològics o emocionals, també hi ha factors biològics que poden provocar la pèrdua de desig, com per exemple una depressió…

.- Facund, si l’home està deprimit i veu que no en té ganes, el fet de no tenir-ne ganes encara el pot enfonsar més…! Com ho “ataquem”, això???

(Facund) Si hi ha una disfunció erèctil, o una ejaculació precoç, també es pot acabar perdent el desig; però és clar, potser cal saber què va ser abans, si l’ou o la gallina…

Facund, també pot ser que els nivells hormonals estiguin alterats, per la causa que sigui..

.- Existeix una solució “farmacològica” en aquests casos??

.- La famosa testosterona ¿Pot ajudar a solucionar el problema?

18.11/text tren puigcerdà

No vaig intentar-ho amb més dones després de la tercera i de començar a fer visites al psicòleg.

“I per què no?”, feia ell.

“Perquè no en tinc ganes”, responia jo de mal humor.

“No en tens ganes o tens por?”

“No en tinc ganes i tinc por, m’ha passat de cop el desig sexual”.

“No em diguis mentides, em diràs que no et masturbes, ara, oi?”. Ho deia amb un punt irònic, el psicòleg.

“Sí que em masturbo”, deia jo, “és clar que em masturbo, però és que amb mi mateix no tinc problemes”.

“Veus que bé? No hi ha res pitjor que estar barallat amb tu mateix.”

Em va fer somriure.

Tren a Puigcerdà, de Blanca Busquets

+ canvi música

Ell ha tingut males experiències amb dones i, per tant, el seu desig sexual ha quedat inhibit. Però es masturba, això sí. I li diu el psicòleg que “això vol dir que no està barallat amb ell mateix”…

Parlem de solucions, va!

Roser: tu dius que la parella ha de ser pacient i intentar fer reviure el desig de manera imaginativa però sense cap pressa. Per exemple: si anem a passar un cap de setmana romàntic i resulta que no hi ha sexe, tots tranquils, no passa res! (No passa res? Segur? De debò???)

S’ha d’anar amb la possibilitat de que no hi hagi sexe en ment, conscients ambdós de que no és 100% segur, i així s’eviten disgustos, doncs per poc sexe que hi hagi ja serà un triomf!! I recordem que el sexe és també acariciar-se, dutxar-se junts, abraçar-se…

No cal anar directes a ficar-la o que te la fiquin, i un consell: jugar a que es pot fer de tot excepte tocar els genitals, durant una hora. Aquesta aposta (aquesta prohibició) pot encendre les ganes de saltar-sela precisament!!!!

Facund: ¿Cal treballar primer les ganes de tenir desig que el desig en sí mateix??? Cal “fer venir” aquestes ganes de tenir desig???

També hi ha qui aconsella, quan la falta de desig es deu a l’estrès o a l’acumulació de frustracions, practicar ioga, meditació… Com ho veus, Facund?

També pot ser que la solució passi per una bona sacsejada, com trencar la relació de parella, o separar-se temporalment…

.- Pot ser una bona solució, depenent del cas? Què hi dius, Mati?

Una altra recomanació que hem trobat navegant pels mars d’internet és “recuperar la pell”, és a dir: rescatar el plaer de les carícies, els massatges… sense anar més enllà, sense implicar-hi els genitals ni les zones erògenes.

.- Et sembla una bona manera de “començar”, Facund?

(una parella en què un dels dos ha perdut el desig és probable que no es toqui fa temps…)

Roser, ¿I si ens dediquem a RIURE amb la parella? Una sessió de risoteràpia pot ajudar a desbloquejar coses???

Nota: la parella que no té desig, o en què un dels dos no en té, és possible que faci temps que no riuen plegats, ni tenen cap mena de complicitat…

¿Hi ha alguna manera de solucionar el problema abans que es plantegi? És a dir: ¿podem preveure la pèrdua de desig? Hi ha algun element en què puguem fixar-nos??

..Mati?

….Facund?

…..Roser?

No repetir massa les mateixes postures, canviar de fantasies eròtiques, compartir-les molt sovint per refrescar la memòria… i una actitud sana amb el sexe sempre: com deia al principi, parlar i tenir la costum de treure tots els temes sobre la taula abans que es converteixin en problemes!!!

I treure estrés de la parella, perquè en pot ser una altra causa: obsessió amb la feina: què és primer, l’ou o la gallina? Es refugia en la feina? O veritablement està en un cercle d’estrés anafrodisíac? La parella pot buscar maneres de relaxar-lo sense buscar sexe, com una teràpia calmant de l’estrés (i ho ha de fer poc a poc… I sense exigències ni estrés!!) exemple: si aneu a passar un cap de setmana romàntic i no hi ha sexe, no passa res!! És important anar amb calma i paciència

Comiat programa

Sinto programa

El nostre desig sexual és la punta d’un iceberg enorme; i el de la nostra parella, també.

Si tot va bé, si som feliços, si estem satisfets de com som i de com ens sentim, difícilment minvarà el nostre desig. Però si no estem segurs de nosaltres mateixos, o si se’ns mengen la feina, els nens, les expectatives que tothom posa en nosaltres, o fins i tot el nostre autoconcepte, és molt probable que el nostre desig es retiri de la partida.

I això ens passa tant a les dones com als homes, tot i que avui ens hem volgut centrar en ells amb la Mati Segura, psicòloga clínica i sexòloga….

….Gràcies Mati per haver-nos acompanyat!

També hem sentit el punt de vista, sempre ben informat i amb bon criteri d’en Facund Fora, psiquiatre especialitzat en sexualitat…

….I gràcies també a la Roser Amills, periodista, escriptora i gran defensora del diàleg i la sinceritat, tant dins de la parella com fora.

Gràcies a tots tres; nosaltres hi tornam demà amb un programa que, segurament, serà tot el contrari del d’avui: parlarem del mite (o no mite) de la nimfòmana!

Fins llavors, que tingau una molt bona nit i, sisplau, no descuideu el vostre desig…!