Roser Amills: Twitter i periodisme, entrevista (8-12-2015)

Entrevista · Trabajo académico · 8 de diciembre de 2015

El 8 de desembre de 2015 una estudiant va entrevistar per correu electrònic Roser Amills, periodista i escriptora, per a un treball acadèmic sobre Twitter i el periodisme. Hi parla de com l’utilitza des del 2004, del límit de 140 caràcters, de l’humor i de la censura.

Perfil de Twitter de Roser Amills, escriptora mallorquina a Barcelona, amb la foto de perfil i la descripció del compte — El perfil de Twitter de Roser Amills.

1. Quan temps fa que tens compte de Twitter? Pots explicar el teu primer tuit?

Vaig haver-me d’obrir un compte de twitter l’any 2004 per obligació del meu cap, quan treballava com a directora de continguts en una empresa de webs. Ell deia que havia de ser en totes les xarxes… i no em va tocar més remei que entrar-hi. En aquell moment vaig obrir el meu primer compte sense gaire interès personal, només professional. Des de llavors he obert altres comptes (també per feina) i el que més he utilitzat, però, és el personal.

2. Com a periodista, com fas servir Twitter? Quins usos li dones?

L’utilitzo per estar informada en el moment de tot: tant de les opinions d’un altre periodista, de les notícies d’actualitat o del que es cou en temes que estic treballant (tendències, popularitat, opinions…). També faig d’emissora: l’utilitzo per divulgar tot el que faig i el que fan als mitjans i editorial son treballo, i també per mantenir converses amb col·legues de professió.

3. Quin creus que és l’ús que fan els mitjans més tradicionals de Twitter? Que els hi recomanaries?

Els mitjans tradicionals solen ser massa rígids: pengen titulars i enllaços a la seva web. Penso que haurien de donar més pes a conversar amb els seus lectors, a generar debat i a sorprendre amb informació extra que no sigui exactament la mateixa que ja publiquen. També menyspreen la importància de donar protagonisme als seus periodistes. Encara hi ha mitjans on pensen que els seus periodistes no han de piular en els seus comptes personals durant la jornada laboral, no ho veuen com una part més de la seva feina… per sort això està canviant i ja hi ha mitjans que són prou savis com per entendre que si els seus periodistes són populars a les xarxes això de retruc ajudarà al mitjà.

4. Creus que és essencial tenir Twitter per aquells que es volen dedicar al món de la comunicació?

És importantíssim, és un altaveu més per informar i comunicar. Avui dia el periodista que no és a twitter es pot dir que no fa bé la seva feina. Cal ser-hi perquè permet reacció ràpida sobre fets d’actualitat i és una font molt àmplia de dades. Tot el que passa en el món real passa també a twitter i si no hi ets et perds una part del que passa: polèmiques, temes virals, comentaris sobre entrevistes o programes de televisió, reaccions internacionals sobre fets importants…

5. A una de les classes de Noves Tecnologies ens explicaven que actualment Twitter està estancat com a xarxa, que fa temps que no innova. Creus que Twitter necessita incorporar canvis o novetat per actualitzar-se, com les altres xarxes socials que segueixen innovant per captar usuaris i fidelitzar-los?

Si està bé no veig perquè s’hauria de canviar. Twitter té la virtut de ser senzill i molt fàcil d’entendre per a tothom. Però si que hi ha canvis: recentment s’ha canviat la icona del “like”, que abans era una estrella i ara és un cor… També la previsualització d’imatges i vídeos ha anat canviant, i fa poquet es va canviar que ara els MD poden tenir molta més extensió que els 140 caracters d’abans. I pel que fa a usabilitat, publicitat, còpies de seguretat, etc també hi ha canvis contínuament. Però són canvis subtils, poc vistosos, i per tant no es veuen a simple vista. Però Twitter no para de millorar i créixer. Periscope és per exemple la seva gran aposta de vídeos en streaming que es poden comentar en directe, i hi estan dedicant molts recursos (amb poc èxit, però).

6. Quins tipus de tuits acostumes a fer? Quants en fas al dia?

En faig mlts, cada dues hores mínim, i són de diversos àmbits: explico les activitats que poden interessar als meus seguidors (presentacions de llibres, events, les meves lectures, trobades amb gent del sector, programes de ràdio…) i també transmeto la part més l’udica, del dia a dia, perquè això humanitza el meu perfil i em fa més sincera i propera. Per acabar, també faig consultes: demano opinions sobre temes que m’interessen, demano valoració sobre idees que tinc en marxa, i sobretot comento a altres tuitaires, faig aportacions i retuits, en definitiva: em comunico però és un diàleg, no pot ser només un monòleg, cal parlar amb la resta d’usuaris si vols que serveixi de veritat.

7. Mentre fèiem el treball, un dels debats que ens ha sorgit és si 140 caràcters són suficients per poder comunicar, i si això perjudica o no el contingut real de la noticia i del que ha passat . Creus que és un espai massa limitat? Com s’hauria de fer servir?

Penso que és la mida justa, i molt positiu haver de resumir el que vols dir, doncs així els missatges són més clars i directes, que aquesta és la gràcia de twitter. Si fossin més llargs ens trobaríem amb parrafades i molta palla. Google+ va intentar imitar twitter “millorant” aquest aspecte permetent que els usuaris no tinguessin límit de caracters i es van equivocar: hi ha moltes parrafades i no enganxa tant perquè es fa molt pesat. Un bon periodista ha de saber resumir, tallar i fer titulars breus i eficaços, per això twitter és tan periodístic (ple de periodistes) i per això hi triomfen els espavilats que saben dir molt amb poques paraules, tota una habilitat que a twitter s’entrena molt bé.

8. Segons la teva experiència, com ha de ser el tuit perfecte?

El tuit perfecte és el que es fa en el moment correcte (tant pel que fa a horaris del dia com pel que fa a la inmediatesa, solen triomfar els més ràpids quan es tracta de temes d’actualitat) i amb les paraules justes + un toc d’humor. L’humor és fonamental a twitter, la gent demostra una gran dosi d’humor i hi ha veritables joies cada cop que passa qualsevol cosa d’actualitat i els tuitaires diuen la seva de manera espontània i ocurrent.

9. Podries explicar-nos quins són els passos que ha de seguir per tenir un públic tan fidelitzat com el teu?

Conversar i ser generosos: si a nosaltres ens agrada que ens llegeixin i comentin, així que segurament als altres també…

10. Contestes tots els tuits que reps i les respostes? Mantens un feedback constant amb els teus seguidors?

Sempre responc, si algú s’ha pres la molèstia de dir alguna cosa sobre el que jo he dit o fet, cal correspondre, encara que sigui donant les gràcies per MD. Als únics que no responc és als trolls, els que volen provocar i no conversar, a aquests val més ignorar-los perquè respondre és alimentar la bèstia, jajaja

11. Al treball parlem de la censura que pateixen alguns posts sobre determinats temes a molts països. T’han censurat mai una publicació a Twitter? Quina és la teva opinió al respecte?

A twitter hi ha molta llibertat i només es censuren tuitaires que es fan passar per altres persones o que es dediqyuen a fer coses il·legals (racisme, violència, perderàstia…). Però és una xarxa força més oberta que Facebook, per exemple: a twitter hi ha molts perfils de porno i no els censuren, i també es pot parlar amb llibertat.

Pel que fa als països on sí hi ha censura, doncs ho veig fatal, és clar, però aquesta manca de llibertat no la tenen només a twitter, és un símptoma més del que els passa… Ara bé, també cal dir que gràcies a twitter s’han pogut explicar molts històries de manca de llibertat de persones i comunitats amb molta agilitat i hi ha hagut molta ajuda per part d’aquest altaveu. Quan la gent es manifesta a twitter contra alguna injustícia, és emocionant i imparable.

NOTA: La “Asociación Profesional Española de Informadores de Prensa, Radio, Televisión e Internet (APEI-PRTVI)” va lliurar els premis “Micrófono de los Informadores 2013/2014”, a aquells mitjans i/o informadors que han destacat per la seva tasca durant l’últim any i a aquells que la seva trajectòria avala la dedicació a la professió. L’escriptora i periodista multimèdia Roser Amills va rebre aquell any el premi en la categoria d’Internet .

Més a Entrevistes a Roser Amills, el Micrófono de Plata d’APEI-PRTVI i «Sobre los rankings de periodistas online».

Roser Amills parla de Twitter i periodisme: entrevista per a un treball acadèmic (8-12-2015)

También te puede interesar

¿Qué te ha parecido? Déjame un comentario Cancelar la respuesta