Catalunya Ràdio | Les mil i una nits: La pitjor literatura eròtica

Del guió de Roser Amills per a «Les mil i una nits» · Catalunya Ràdio

La pitjor literatura eròtica

Pitjors fragments literatura erótica 2013

Escriure o pintar sobre la intimitat implica el risc de quedar-se en la pela, sense entrar en ella. La idea és penetrar en els personatges, saber què els habita. La nuesa no és una pell freda, sinó moltes coses més sota una infinitat de capes.

1. – The City of Devi , de Manil Suri (o la Guerra Genital de las Galaxias).

“Volamos desnudos como superhéroes que rebasan soles y sistemas solares, nos zambullimos a través de bancos de quarks y núcleos atómicos. Los estadistas del mundo se regocijan con la celebración de nuestro gran paso adelante, de nuestro hito”.

OPINIÓ: Juga amb els títols de pel·licules porno de tota la vida. A mi em sembla bé que jugui amb humor i elements coneguts

2.- Motherland , de William Nicholson (o el costumbrismo de blanco y en botella)

“Ella mueve sus caderas, empujándolo más profundamente dentro de ella todo el rato, y cuando lo hace, susurra: ‘Fóllame ahora, Lawrence, fóllame ahora”.

OPINIÓN: Per a què donar-li més voltes? Reproduïr el que hi ha sense floritures està molt bé. Penso en Bukovski o Arthur Miller

Proposo un altre text molt directe però potser amb més profunditat:

Pedro Juan Gutiérrez M’agrada masturbarme olorant-me les aixelles. L’olor a suor m’excita. Sexe segur i olorós. Sobretot quan estic calent a les nits i la Luisa camina pel món buscant els calers. Malgrat ja no és igual. Amb quaranta-cinc anys se’m redueix la libido. Tinc menys semen. Amb prou feines un rajolí una vegada al dia. Començo el climateri: menys desig, menys semen, glàndules més lentes. De totes maneres, les dones segueixen volant en torn meu. Ara crec que tinc més esperit. Jajá, jo amb més esperit.

3.- House of Earth , de Woody Guthrie (novela editada 40 años después con prólogo de Johnny Depp; o la táctica de describir con más pelos que señales):

“Tan exagerados y profundos eran sus sentimientos que sus nervios íntimos podían incluso sentir las sacudidas, el lomo, las espinillas, los pelos extraviados a lo largo del mango de su vara masculina”.

Aquí el que falla és parlar de sentiments: no volem pensar en sentiments en una escena sexual!!! Ja hi haurà temps abans o després!!!

5.- Secrecy, de Rupert Thomson (o el carácter romántico de las parafilas):

“Flores malva y amarillas llenaron la pantalla blanca de mis párpados, los pétalos perdiéndose y naufragando hacia abajo hacia la elegante piedra gris. Besé las suaves cerdas en el hueco de su axila, luego besé el pequeño hueco de su clavícula”.

M’agrada el contrast, hi ha parts d’aquest fragments que són de bon noi i d’altres de porc ben porc, segurament per això ens fa gràcia, però hem de ser sincers: és el que hi ha dins nostre la major part del temps, molta contradicció entre el cursi total i el porc marranot

8.- The Victoria System , de Eric Reinhardt (o el bucolismo ‘interruptus’):

“Gotas de sudor rodando por sus templos brillaron a través de esta calma incandescente como mariquitas de cristal. Aguardé, tenso, torturado, a que las palmas de Victoria empezaran a descender de nuevo hacia el elástico de mis calzoncillos”.

Ho salva aquesta referencia a la goma dels calçotets, després de tanta metáfora incomprensible va per feina, que del qu es tracta és de treure’s la roba i revolcar-se!!!