«La volta al món: dones, humor i alegria», espectáculo de Roser Amills en la Festa Verbal de Sant Roc, Alaró (2020)

Más sobre el espectáculo: «La volta al món: literatura de dones, humor i alegria».

El guió d’Alaró: «Què feim avui aquí?»

Així va obrir Roser Amills la Festa Verbal d’Alaró, amb paraules del seu guió:

Què feim avui aquí? Vos hem dit que seria una festa verbal de na Roser Amills i na Marina Salom. I de què va aquesta festa? Sa festa de mirar el món amb ulls de dona: dona lliure, dona valenta, dona que llegeix i viatja, dona que és sàvia i poeta i descarada i una mica gamberra. Ses begudes i es platets que tastarem són literaris: un viatge, no només geogràfic, també en el temps. I un viatge per les emocions!!! Per inspirar-vos, reflexionar, riure, sorprendre-us i fins i tot escandalitzar-vos. Ara, sobretot, estimats passatgers, cordau-vos es cinturons que s’avió parteix: vos deman que ESCOLTEU sense prejudicis ni sentiment de culpa perquè, com deia en Buñuel, “la imaginació no delinqueix” mai.

Abans, Roser Amills explicava d’on ve l’espectacle: entre 2010 i 2012 va investigar l’erotisme com a part de la cultura, «com una científica», i en van sortir un poemari, un llibre d’assaig i un manifest. «Poder parlar d’erotisme lliurement ens apodera a tots, homes i dones. I com dic als meus fills, la cultura és el que veritablement queda, i la cultura és llegir molt i reflexionar molt sobre allò que llegim». També hi llegia unes paraules del seu amic, el prehistoriador Eudald Carbonell, sobre l’erotisme com a part de l’evolució humana.

Les parades del viatge

• Egipte: un papir dedicat al faraó Sesostris i la seva dona.
• L’Orient i el Kamasutra, el referent sexual del món antic que més bé ha sabut adaptar-se als nous temps.
• Les mil i una nits, en la versió no censurada.
• L’antic islam, on es respectava i admirava les dones, i la riquesa de paraules per dir amor.
• L’antic Israel i el Càntic dels càntics, la part més romàntica i sensual de la Bíblia.
• Mèxic prehispànic: els cants eròtics de les dones de Chalco.
• El folklore oral mallorquí i eivissenc: gloses desinhibides.
• Turquia, 1700, amb els viatges de Mary Wortley Montagu.
• Voltaire i la Revolució francesa.
• Mario Vargas Llosa, Mercedes Abad i l’humor de Buenos Aires.
• James Joyce i les seves cartes a Nora Barnacle.
• Bukowski, Julio Cortázar i Rayuela.

Mentrestant, la ballarina Marina Salom ballava els textos, i Billie Holiday hi posava música.

Etiquetas Billie HolidayEudald CarbonellLuis BuñuelMarina SalomMary Wortley Montagu