Fragmento · Fes bondat · 21 de abril de 2014

De Fes bondat (busca la novel·la a Amazon, per 3€):
Capítol 3 | «Per això, segurament, li costa tan poc donar el seu somriure, el seu temps, el seu cos… El seu cos és el que menys li pertany o li importa i el regala al primer que li demani, com es deixa dir floretes, com si no fora amb ella, pel seu company de feina preferit o per qui s’atreveixi a travessar la boirina de malenconia que l’envolta…»
Más en la ficha de Fes bondat, todas las entradas sobre la novela y en Instagram.
También te puede interesar
Para pensarEdward T. Hall «La danse de la vie»
El librero de MacondoFelicitaciones de los primeros lectores de «El librero de Macondo»
El librero de Macondo1913: el viaje de Ramon Vinyes a Colombia y la dama italiana del «Città de Milano»
El librero de MacondoTísner, el amigo de Ramon Vinyes que tradujo «Cien años de soledad» al catalán
Etiquetas cuerpofes bondatGuy Aelbrechthadasse buenasonrisatiempo
