Poema · J. V. Foix · 1 de abril de 2013
És quan plou que ballo sol
Vestit d’algues, or i escata,
Hi ha un pany de mar al revolt
I un tros de cel escarlata,
Un ocell fa un giravolt
I treu branques una mata,El casalot del pirata
És un ample girasol.És quan plou que ballo sol
Vestit d’algues, or i escata.
És quan ric que em veig gepic
Al bassal de sota l’era,
Em vesteixo d’home antic
I empaito la masovera,
I entre pineda i garric
Planto la meva bandera;
Amb una agulla saquera
Mato el monstre que no dic.És quan ric que em veig gepic
Al bassal de sota l’era.És quan dormo que hi veig clar
Foll d’una dolça metzina,
Amb perles a cada mà
Visc al cor d’una petxina,
Sóc la font del comellar
I el jaç de la salvatgina,
–O la lluna que s’afina
En morir carena enllà.
És quan dormo que hi veig clar
Foll d’una dolça metzina.J.V.FOIX
Más en Para pensar y poesía catalana actual.
También te puede interesar
Pensamiento y Acción«La sirena» de Joan Alcover: dues versions (1907 i 1909) i el consentiment
Agenda socialDiario de Mallorca | Gabi Rodas: «Roser Amills: “Amar, a largo plazo, es a tropiezos”» (19-1-2026)
Asja. Amor de dirección única«Del libro al hilo de voz»: Roser Amills analiza su performance sobre Asja Lacis
Dones de CulturaDones de Cultura, la red de mujeres de la cultura nacida en 2019, estrena directorio web
