Catalunya Ràdio | Les mil i una nits: Èdip i Electra

Del guió de Roser Amills per a «Les mil i una nits» · Catalunya Ràdio

Èdip i Electra

El perfecte candidat per a les noies amb síndrome d’Electra

De la nit al dia s’atipen de gimnàs, perden 20 quilos, canvien l’estil de vestir per un altre més juvenil i desenfadat, es compren un cotxe potent amb aire esportiu i repeteixen amb freqüència que només es viu una vegada. Si a més es creua en el seu camí una jove amb complex d’Electra, 20 anys més jove que ell, tot esclata. És la bomba: «A gat vell, rateta tendra», diuen sorneguerament al poble. Les separacions són freqüents durant la síndrome gris i liar-se amb jovenetes “Electres” el més habitual.

Elvis i el seu Èdip

El pare va cometre un frau miserable que el va portar a la presó i Gladys, la seva mare, que havia perdut un nadó i va reviure la pèrdua, va forjar una forta relació de dependència amb l’Elvis -el va acompanyar a l’escola tots els dies fins que va fer 15 anys-; centrat en si mateix i vanitós, va adquirir un complex d’Èdip de nassos que no el va abandonar mai.

Signe inconfusible que estàs davant d’una súper Electra

No hi ha xicot que sigui més important que el «papi» i si el «papi» la truca perquè li rasqui l’esquena ella els deixa plantats a tots, fins i tot a la porta del Registre Civil.

Neró

patia el que avui coneixem com a complex d’Èdip i va mantenir relacions sexuals amb la seva mare, succés conegut en tot l’imperi.

Anaïs Nin, una Electra

Coneguda pels seus diaris, que expliquen la seva vida amb detall des dels 12 anys, Nin va tocar multitud de temes eròtics en les seves obres, com l’incest, el voyeurisme i el lesbianisme, i el seu tremend complex d’Electra… realitzat quan ja era una dona feta…

Amant de Henry Miller i de la seva dona June, i de molts altres de l’època, en el seu llibre «La casa del Incest» (1936), la seva obra més crua, descriu la seva relació amb el seu pare, Joaquín Nin (1879-1949) , pianista cubà-espanyol, i la infinita gamma de fantasies, gestos i vivències sexuals que van travessar la seva existència. Als onze anys, havia lamentat la seva marxa, però van tornar a trobar-se anys després, quan ella ja té 30 anys. Aquí, un fragment dels fets: «Em vaig anar a la meva habitació, enverinada. […] No vaig pensar en res. Em sentia dividida, aquesta divisió em matava, la lluita per sentir l’alegria, una alegria inabastable. […] Tenia al home que estimava en els meus pensaments, la qual tenia en els meus braços, en el meu cos. l’home que vaig buscar per tot el món, que va marcar la meva infantesa i em perseguia. hi havia estimat parts en altres homes […] i el tot estava allà, tan bell de cara i cos, tan ardent, amb una major força, tot unificat, sintetitzat, més brillant, més abstracte, amb més força i sensualitat !. Aquest amor d’home, per les semblances entre nosaltres, per la relació de sang, atrofiaba la meva alegria. i d’aquesta manera, la vida feia amb mi el seu vell truc de dissolució, de pèrdua del palpable, del normal. Bufava el vent mestral i es destruïen les formes i els sabors. l’esperma era un verí, un amor que era verí … «. Escrit el juliol de 1933 a Chamonix a partir de notes preses al juny d’aquest mateix any sobre les vacances amb el seu pare a Valescure. Ella va voler deixar-ho, córrer, sentia repugnància, però va témer la seva vulnerabilitat, el pes de la culpa. El 11 juliol 1933 escriu que vol anar a teràpia amb Otto Rank per rebre l’absolució psicoanalítica, i el 7 novembre 1933 va trucar a la seva porta. Amb ell també mantindria relacions.

Durant la GESTACIÓ: apareixen alguns moviments edípics típics en els homes:

a) tendència a separar la imatge de la seva dona en dues: la dona mare i la dona sexual.

b) Alguns homes passen llavors a evitar la relació sexual amb la dona mare i poden tornar-se cap a relacions extraconjugals

c) en alguns casos, aquest procés és molt accentuat, de manera que l’home passa per experiències d’impotència sexual davant la mare que es va apoderar de la seva dona. En general, els homes parlen de la por a ferir al nadó per mitjà de la penetració sexual. Altres homes sense més conflictes d’aquesta índole veuen la relació amorosa com una suau carícia del pare al nadó, efectuada amb el penis.

d) La pròpia dona pensa moltes vegades que s’ha tornat menys atractiva per tenir panxa i evita d’aquesta manera les relacions sexuals per sentir-se «mare». Es tracta del prejudici de certes dones que no perceben l’accentuada sensualitat de la gestació, per d’altres, les sanes, el moment esplendorós de les fantasies arcaiques femenines: ser fèrtil i procrear.

Quan l’Èdip es desenvolupa en forma invertida

el pare com objecte de desig per al nen, i la mare com a objecte de desig per a la nena. Ara tindríem a la mare com l’enemic implacable del nen i al pare com a rival de la nena.

La paraula «Èdip» i la seva curiosa història

significa peus inflats, el nom que se li dóna a l’heroi quan és trobat per un pagès amb els peus amarrats, encara nadó i en total abandó. El sentit simbòlic de la reactivitat d’Èdip -que el porta a matar Laios- és que, durant el combat cos a cos entre tots dos, el seu desconegut pare biològic li fereix amb els seus cops precisament en els peus.