Catalunya Ràdio | «Les mil i una nits»: vagues de sexe, amb Josep Vicenç Mestre, Helena Àngel, Venus O’Hara i Adolf Tobeña (2014)

Del guió de Roser Amills per a «Les mil i una nits» · Catalunya Ràdio

Vagues de sexe

A banda de comentar els casos històrics i actuals, la meva opinió és que aquesta vaga és molt antiquada i a qui perjudica és a les dones, y mai no s’ha de negociar amb el xantatge sexual.

Em sembla fatal i una bajanada (ells poden solucionar la manca de sexe fora de la parella i no veig que sigui un problema massa gran per a ells que la dona oficial no vulgui… !!!)

Fer que l’altre se senti com si et degués alguna cosa per haver compartit un acte íntim pot fer sortir espantada qualsevol passió a tota velocitat

Fer-se molt de pregar també pot produir el mateix efecte, amb una mica de retard.

important: la felicitat sexual no és un premi ni el preu del rescat d’un segrest, és una habilitat humana per compartir i per gaudir la vida interior, no una moneda de canvi.

Només li veig una utilitat possible: avergonyir a homes poderosos i famosos, doncs la notícia de que la dona no el deixa cardar amb ella i el té castigat és molt humiliant socialment… i ells, en ser públics, han de mantenir la fantasia de que estan passant-ho malament…

«Donar-li un fill» o «donar-li sexe» a l’home suposa una jerarquia enganyosa que les dones durant segles han mantingut puntualment, bledes, i en realitat les reclou en una identitat per submissió en la majoria dels casos que genera malentesos sobre la seva sexualitat. Amb el sexe com a moneda de canvi la dona es desvaloritza íntimament… El plaer de la dona ha estat menyspreat precisament per les manipuladores que l’han utilitzat per donar un premi o un càstig als homes, i això és una manipulació col·lectiva que deiza rera seu la imatge de que les dones no necessitem sexe, que ens és igual, que en realitat el practiquem per obtenir beneficis etc.

Una vaga de sexe transgredeix el sentit essencial de la sexualitat, perverteix el seu significat, deforma la seva essència…

Vagues de sexe a la història

Lisístrata: 1era vaga sexual, literatura de l’Antiga Grècia (segle V a. EC)

El més famós exemple de vaga sexual en l’Antiga Grècia és l’obra de teatre Lisístrata, d’Aristòfanes, una comèdia antimilitarista i de resistència no violenta. En l’obra les dones, encapçalades per Lisístrata, neguen les relacions sexuals als seus marits, com a part de la seva estratègia per garantir la pau i posar fi a la Guerra del Peloponès.

Vaga sexual a Libèria (2003)

Aquesta vaga de sexe va ser clau per a la pau. El 2003, Leymah Gbowee i l’associació Women of Libèria Mass Action for Peace va organitzar una protesta no violenta que incloïa vaga sexual. Com a resultat de la protesta, les dones van ser capaços d’aconseguir la pau a Libèria després de 14 anys que durava la Segona guerra civil liberiana el que va ajudar a portar al govern del país, la primera dona en la història de Libèria, Ellen Johnson Sirleaf . Ellen Johnson Sirleaf i Leymah Gbowee van rebre el Premi Nobel de la Pau el 2011.

Vaga sexual a Colòmbia (2006-2011)

Un intent de vaga de sexe va tenir lloc l’octubre de 1997, quan el cap de la Forces Militars de Colòmbia, el general Manuel Bonnet va demanar públicament una vaga de sexe entre les dones i núvies dels membres de les guerrilles, dels narcotraficants, i dels paramilitars (vegeu Faccions del conflicte armat a Colòmbia), com a part d’una estratègia-juntament amb via diplomàtica-per aconseguir un alto el foc. Els guerrillers van ridiculitzar les iniciatives, assenyalant el fet que hi havia més de 2.000 dones en el seu exèrcit.

Al setembre de 2006 nombroses esposes i nòvies dels membres d’una banda de Pereira a Colòmbia, van iniciar una vaga sexual anomenada Vaga de cames creuades per frenar la violència de les colles, en resposta a les 480 morts per violència de les colles a la regió . Segons la portaveu Jennifer Bayer, l’objectiu específic de la vaga era forçar els membres de colles a lliurar les armes en compliment de la llei. Segons ells, molts membres de colles que havien participat en crims violents per aconseguir reconeixement i tenir atractiu sexual. La vaga pretenia enviar el missatge que qui no lliurés les armes i no deixés de participar en actes violents perdria el seu estatus i el seu atractiu sexual.

El 2010 la ciutat va mostrar el major descens de la taxa d’homicidis a Colòmbia, en baixar un 26,5%.

El 2011 les dones del municipi de Barbacoas, departament de Nariño emprendre una vaga de cames creuades que va durar 3 mesos i 19 dies amb l’objectiu que es construís una carretera que unís el poble amb la xarxa viària de Colòmbia. Elles exigien als seus marits que es sumessin a la seva reclamació per a la construcció i pavimentació d’una carretera de 57 quilòmetres. La vaga va funcionar i el projecte va tirar endavant amb el suport del ministre de Transport.

Vaga sexual a Kenya (2009)

A l’abril de 2009, un grup de dones de Kenya van organitzar una vaga sexual d’una setmana de durada els destinataris van ser els polítics de Kenya. La vaga va ser promoguda per les esposes del president i el primer ministre de Kenya oferint pagar fins i tot a les prostitutes que se sumessin a la vaga pels ingressos perduts. L’objectiu era forçar els rivals polítics a arribar a acords.

Vaga sexual a Turquia (2009)

El 2009 les dones de Irka, a Turquia, van decidir protestar davant els seus marits per l’escassetat d’aigua a la localitat. Van plantejar un vaga de sexe ja que consideraven que els homes no feien res per solucionar la falta d’aigua.

Vaga sexual a Bèlgica (2011)

Al febrer de 2011 per Marleen Temmeran la senadora socialista flamenca va proposar la realització d’una vaga de sexe per tal de pressionar per a la formació un nou Govern a Bèlgica, ja que portava 241 dies sense formar govern.

Vaga sexual a Filipines (2011)

Durant l’estiu de 2011, les dones d’una cooperativa costurera de Donat, Mindanao van imposar una setmana de vaga de sexe amb l’objectiu que acabés la violència entre dos pobles i es pogués reconstruir el poble.

Vaga sexual a Togo (2012)

Dones togoleses van realitzar una vaga de sexe durant una setmana per exigir la dimissió de Faure Gnassingbé, president del país.

Vaga sexual a Mèxic (2012)

Josefina Vázquez Mota, candidata del Partit Acció Nacional a l’elecció presidencial i conservadora, va convocar a les dones del país a no donar Cuchi Cuchi -eufemisme còmic per a l’acte sexual- als seus marits si no votaven per aquest partit o si ells es s’abstenien de fer-ho. Va proposar aquesta acció causa de la seva absència de popularitat i als seus diversos fracassos de campanya que van incloure alcoholisme; va perdre l’elecció per ampli marge, pel que sembla ningú va secundar la seva proposta que només va servir de mofa.

En definitiva: totes són dones en situacions tercermundistes i indignes, i ja no els hi ve d’aquí, però no fa cap favor a les dones haver d’utilitzar el sexe d’aquesta manera en lloc de gaudir-lo. És una postura tramposa i que perjudica la imatge de la sexualitat femenina…

1) Mata Hari: feia parlar als homes presionant-los amb allò de «si no hi ha el que vull, no hi ha sexe». Va inaugurar oficialment el poder de fer cantar als homes apretant la cigala…

2) Una altra és Lívia, la dona de l’emperador August, que el que feia era presionar-lo amb els secrets que sabia d’ell (i li proporcionava, de premi, quan ell feia el que ella volia, unes quantes noietes verges que li feia portar ella mateixa per a que les desflorés. i si ell no feia el que volia… l’amenaçava amb explicar-ho tot i privar-lo dels seus «petits capricis»

3) La princesa fenícia Jezabel, la «no exaltada», va ser l’esposa del rei Acab, a qui controlava gràcies als seus encants i astúcia. Al millor estil d’una tirania, va importar el culte a Baal desplaçant el de Jahvè pel que va fer pecar el poble d’Israel d’idolatria. Jezabel va matar a tots els profetes que Déu va enviar a Acab i quan aquest va morir, ella va governar a través dels seus fills. Però Jehú no va sucumbir als seus encants i va ordenar assassinar-tirant-la per una finestra i va ser menjar pels gossos. «No van trobar res d’ella, sinó el crani i els peus i els palmells de les mans», relata el Llibre dels Reis.

4) La Reina Vaixtí: Orgullosa reina que un dia desobeeix al seu marit el rei persa Assuer quan reclama la seva presència en un banquet perquè «mostrés la seva bellesa». La Reina no permet que la tractin com un objecte de decoració i es nega. El Rei la repudiarà i es casarà amb la més mansa Ester.