Catalunya Ràdio | Les mil i una nits: Libidos desiguals

Del guió de Roser Amills per a «Les mil i una nits» · Catalunya Ràdio

Libidos desiguals

“No hi ha amor sense instint sexual. L’amor usa aquest instint com una força brutal, com el vaixell usa el vent”

José Ortega y Gasset

Una miqueta d’història…

XINA: l’esposa tradicional buscava amants joves per al marit quan el trobava cansadet per equilibrar el matrimoni

A l’antiga xina una pràctica habitual consistia que l’esposa es preocupés de que el marit fos infidel; si el veia poc actiu, ella mateixa li procurava joves amants per assegurar-se de tenir-lo entretingut, doncs una amant era signe de benestar familiar. Quan la tenia localitzada, els presentava i afavoria la unió, doncs aquesta jove amant es convertiria en la seva criada i l’ajudaria en les labors de la llar.

En una època més moderna: ella li busca amants per quedar-se tranquil·la

Adele Foucher (dona de Víctor Hugo), Banyuda molt atenta, la doble vida del seu marit li semblava fantàstica

Pablo Achón explica, a “Els conflictes íntims dels homes cèlebres”, el cas d’Adele, l’esposa de l’escriptor Victor Hugo, com una barreja de pseudomasoquisme, tendresa, complicitat i histèria íntima. Cohibida des del començament davant els apremis sexuals del novel·lista, qui la nit de noces la va posseir fins a vuit cops, va acabar prenent una determinació: acceptar-la, sense rondinar, tal com era, però també ajudar-lo a portar la correspondència que aquest tenia amb les seves amants, preocupant-se no només per a que respongués puntualment a totes elles (i la deixés tranquil·la), sinó també perquè la feia feliç ajudar així a mantenir la bona salut sexual del marit, a qui considerava un dels homes més importants del món. Tota una “dona de la seva època” que va saber acompanyar al seu egoista i luxuriós marit, fins a l’últim moment: ella mateixa també es va encarregar, quan ja se sentia morir, de buscar substituta i va pregar educadament a l’amant de torn del seu marit que prengués el relleu i el cuidés tal com ella ho havia fet.

(Elles 10 punts, ells un aprovat justet) ELLES són les que tenen la líbido massa ALTA

Ella en té ganes tota l’estona i ell vol tranquil·litat

Arthur Miller & Marilyn Monroe: Ella, com una nena reclama atenció del Miller posant-li banyes, deia que volia el seu amor però el va decepcionar molt per les seves contradiccions. La Marilyn el que volia era més sexe del que ell li podia donar… i van acabar enfadats i ell dient barbaritats d’ella. Cansat de capritxos, Arthur va demanar el divorci al 1961, i enrere van quedar els temps en què Marilyn li deia “pa” i li cuinava els seus plats favorits.

Marilyn estava ansiosa per casar-se; però Arthur Miller preferia tramitar un divorci pacífic de la seva esposa i no volia provocar cap escàndol. Atenta, afectuosa i comprensiva, l’estrella va tenir la paciència necessària per esperar a aquest home que tant l’atreia. Es van casar al juny de 1956. Marilyn ja coneixia als seus futurs sogres i creia que per fi tindria una família. Però aviat van començar els problemes. Marilyn s’avorria a la casa mentre Arthur es tancava a escriure i ell perdia la paciència cada cop que ella es tancava a plorar a la seva cambra per aconseguir la seva atenció. Per aquesta època ella sostenia un romanç amb Yves Montand, el seu company de repartiment al film «El multimilionari», però l’engany es va descobrir. Tant Miller com Simone Signoret -la dona de Montand- van suportar estoicament el publicitat romanç fins que Montand es va cansar de Marilyn i va tornar amb la seva esposa. Cansat de capritxos, Arthur va demanar el divorci al 1961, i enrere van quedar els temps en què Marilyn li deia “pa” i li cuinava els seus plats favorits.

Ella és una fera i fa por…

1) La italiana fogosa que gairebé mata de passió al tranquilet Josep Pla i que escandalitza la seva família

Rosetta Lagomarsino. Als 25 anys, el 1922 Pla va ser enviat a Gènova per La Veu de Catalunya a cobrir una cimera política internacional. Allí es va enamorar d’una atractiva quiosquera del barri de Carignano. L’estiu de 1923 la noia va arribar a anar a la casa dels Pla a Palafrugell, però la conducta de la parella va ser malvista per la família, que va treure la Rosetta.

2) NERUDA i Josie Bliss: la Pantera birmana de Neruda, esbojarrada i gairebé el mata, literalment

«Em vaig endinsar tant en l’ànima i la vida d’aquesta gent, que em vaig enamorar d’una nadiva. Es vestia com una anglesa i el seu nom de carrer era Josie Bliss. Però en la intimitat de la seva casa, que aviat vaig compartir, es despullava de tals peces i de tal nom per usar el seu enlluernador sarong i el seu recòndit nom birmà.» Amb 23 anys, Neruda és destinat a Orient com a cònsol i aquest any de residència a Yangon viu un idil·li tan dramàtic com commovedor amb una torrencial nativa. Era diplomàtic en aquelles terres, i l’idil·li va durar uns mesos, però al poc Josie va començar a amagar-li cartes, morta de gelosia, i va començar a espantar-li. En una ocasió, Neruda va despertar sobresaltat i la va trobar vestida de blanc, a l’altre costat de la mosquitera, tenebrosa, brandant un ganivet mortífer: «Quan et moris s’acabaran els meus temors», va balbotejar ella. L’endemà preparava curiosos ritus per assegurar la seva fidelitat i amenaçava amb incendiar la casa. Espantat, Neruda no va trigar a fugir d’aquella situació cada cop més amenaçadora, va preparar el viatge en el més absolut secret i es va marxar sense acomiadar-se, abandonant roba i els seus llibres, i ja al vaixell li va dedicar el poema “Tango del vidu” i més tard li dedicaria el poema que tanca «Residència a la terra».

3) Leocadia Zorrilla Galarza de Weiss, ja d’adolescent era una bomba, amb 15 anys es va casar amb un home al que tenia espantat per la seva manera de ser, turbulenta i desfermada. També va tornar boig de passió a Goya, que al·lucinava perquè ella no pensava en res més que a passar-s’ho bé

Convivió con Goya en la Quinta del Sordo. De ideas liberales, se exilió a Francia. Su relación con el pintor fue polémica: ama de llaves, supuesta amante, manipuladora… El primer encuentro con el pintor se produjo en 1805, cuando él tenía 59 años y ella 15, durante la boda de su hijo Javier. Leocadia era pariente de la nuera del artista. Dos años después, la joven contrajo matrimonio con Isidoro Weiss, hijo de un comerciante de joyas alemán, en el que vio una manera de conseguir libertad y fortuna. De carácter caprichoso e independiente, su marido la acusó de “trato ilícito, mala conducta y genio altanero y amenazador”, lo que propició el divorcio. No sabemos nada de su vida entre 1814 y 1820, aunque todos los biógrafos del pintor afirman que en 1821 Leocadia y sus dos hijos menores —el mayor se había ido a vivir con su padre— ya habitaban en la Quinta del Sordo en calidad de amancebamiento. Él tenía 75 años y ella era una mujer fuerte de 31 que bien podría llevar una casa, aunque según escribió Leandro de Moratín, amigo del pintor y testigo de la relación. “Leocadia era la turbulencia en persona, ávida de distracciones, tenía la casa manga por hombro. Goya cedía siempre a sus deseos”.

(Elles 5 punts, ells zero) ELLS tenen la libido massa BAIXA

Ell no en té ganes mai i ella es trastorna // Ella desitja més que ell (sense ser una fera), calmada i paciència de santa amb un home que no parla clar i la mareja…

Una parella que parla prou clar

A la Gala, li agradava tant el sexe que no podia parar i el Dalí, per fer-la contenta, li regalava amants joves diàriament

Helena Ivanovna Diakonova va saber encendre els amors més bojos i les antipaties més violentes. Fins als vuitanta anys va rebre amants al castell de Púbol, joves que Dalí li anava “regalant”. Ho confirma sense rubor Marci, el propietari de l’Hostal de Cadaqués, bar de copes i concerts on la parella anava, Dalí a ser venerat pels fans i Gala a seleccionar cambrers eixerits. Després els portava a casa, i a aquestes “reunions” Dalí, impertérrit voyeur, només podia entrar sota invitació explícita prèvia. El més conegut d’aquests joves amants és Jeff Fenholt, protagonista del musical “Jesucrist Super Star”.

Mary Haskell i Khalil Gibran, ella anava desfermada, mentre ell només volia una relació poc més que espiritual (malgrat això, ella va esperar molts anys a veure si ell canviava d’idea!)

Él, pintor y escritor, nació en Líbano. Mary, que tenía diez años más, en Carolina del Sur. Mujer independiente, vivía sola y era directora de una escuela para niñas en Boston. A los veintiún años Kahlil conoce a Mary, de treinta, quien le ayuda económicamente y lo envía a estudiar a París. A su regreso, se compromete con ella pero nunca llegaron a casarse. En 1911 decide irse para Nueva York, donde Mary le consigue un apartamento. Y empezaron entonces a intercambiar cartas de amor pero no hay evidencia de que alguna vez tuvieran relaciones íntimas. Al parecer, él nunca quiso y ella se conformó, como dejó escrito en su diario, pero este hecho produjo no pocas contradicciones en ambos: en una carta del 20 de junio de 1914, cuando ya llevaban casi 10 años de noviazgo, él escribe: “Yo te amo. Mi deseo es mayor que tu deseo hacia mí. Cada vez que te encuentro tu presencia llena todo el espacio que me rodea. Yo te amo y sé que el contacto físico tiene su momento. Después, este momento desaparece.” Cada uno siguió haciendo su vida, sin dejar nunca de escribirse incendiarias cartas, hasta que Gibran, a los cuarenta y ocho años, es encontrado solo en su habitación gravemente enfermo. Muere al día siguiente. Se supo entonces que mantenía una relación con su secretaria, Barbara Young. Sin embargo, fiel a su amada imposible, deja a Mary -que en ese momento estaba casada con otro hombre- su colección de arte (pinturas y escritos). De ahí en adelante, Mary dedicó su vida a divulgar la obra de Gibran.

Lenny Kravitz: diu que és capaç de frenar i fer gairebé desaparèixer la seva líbido pel que ell considera una bona causa: va dir que ho feia per esperar l’esposa perfecta i no tindrà sexe fins que no trobi la que l’enamori!! Està així des del 2008… ¿ens ho hem de creure? ¿O haurà trobat moltes dones que el consideren un home raret i complicat, amb aquesta manca de libido?

El rocker nord-americà a principis del 2008 va revelar que feia tres anys que no practicava sexe i que pretenia continuar d’aquesta manera fins que aconseguís una esposa perfecta «amb cap i esperit». L’artista va assegurar que s’havia fet una promesa a si mateix.

(ells 10 punts, elles cinc punts) ELLS tenen la libido massa ALTA

Ella no en té moltes ganes (per un trauma) i ells en tenen moltes i van desfermats:

Rita Hayworth: ella va ser abusada de nena pel seu pare i li costava tenir relacions sexuals, però queia un cop i un altre en braços d’homes molt sexuals que l’acabaven maltractant i no la respectaven…

fijación por los abusadores, como su padre / La obligaron a acostarse con cualquiera / Marido con exceso de potencia sexual

«Era mucho más guapa sin maquillaje», reveló Orson Welles, con el que se casó en 1943. Rita le confesó dos secretos: que su padre le pegaba y abusó de ella, y que aborrecí­a ser actriz. Tuvieron una hija, Rebecca, que él no deseaba, y las infidelidades del célebre director acabaron con el matrimonio. Rita, de temperamento tímido, había aprendido a callar y a practicar la resistencia pasiva ante la adversidad durante su niñez, cuando su padre abusaba de ella, y los hombres que conoció no se portaron mejor. Edward Judson, su primer marido, que por edad podía ser su padre, se obsesionó tanto con hacerla triunfar que la incitó a acostarse con cualquiera que pudiera ayudarla en su objetivo, decidió cambiarla de imagen y de nombre y finalmente le consiguió un contrato con la Columbia. A partir de ahí Harry Cohn, jefe de la Columbia, la acosó durante años, obsesionado porque ella no accedía a sus pretensiones sexuales, y la sometió a vejaciones: cuando ella entraba en su despacho, él iba al baño adjunto y orinaba sin molestarse en cerrar la puerta; instaló micrófonos en su camerino y hacía que la espiaran. Logró escapar de aquella pesadilla casándose con Ali Kahn, tercer matrimonio, pero él era infiel y se divorciaron. Rita entró en una espiral de destrucción, que incluyó dos matrimonios más, con hombres -Dick Haymes y James Hill- que, de nuevo, abusaron de ella y vivieron a su costa. Para desquitarse, coleccionó ella también amantes durante sus escapadas, la trataban un poco mejor, algunos en España, como el conde de Villapadierna y, según se rumoreó, con Paco Gento, el jugador del Real Madrid.

Ell es pensa que ella no en té ganes… però no en té ganes AMB ELL!!!

Alexandre Dumas, Va beure del seu verí: de la seva doble vida en va treure ser enganyat per la seva amant una freda nit d’hivern… i es pensava que ella era asexual!

Va tractar d’explicar la infidelitat així: «Les cadenes del matrimoni són tan pesades que fan falta dues persones per suportar-les… i fins i tot de vegades tres». Menys moralista que en els seus relats, sentia debilitat pels romanços amb les dones d’altres homes, malgrat també ell va beure del seu verí. El llibre «Triangles Amorosos», de Bàrbara Foster, Michael Foster i Letha Hadady, explica que l’escriptor va cometre l’error de casar-se amb la seva amant, l’actriu Ida Ferrer, al 1840. Aquelles noces no van ser per amor sinó pel dot que aportava Ida i amb el qual Dumas podria saldar els múltiples deutes que tenia. Vivien a la mateixa casa però separats, Ida a la planta baixa i Dumas al primer pis. Una nit freda d’hivern, tornant tard a casa, l’esposa li va obrir en camisa de dormir perquè ja era al llit, però el foc de la xemeneia seguia encès i Dumas es va asseure una estona. Les presses de la seva dona, perquè marxés, van fer sospitar que alguna cosa passava. Va fer una mirada per la sala i va trobar a la balconada al seu amic Roger de Beauvoir, que tremolava de fred. Però la victòria de Roger va ser breu: aviat el creador de «D’Artagnan» es va ficar al llit amb la dona de Roger, i així van seguir un temps en pau amb les seves complexes triangulacions d’erotisme compartit.

Ell busca un complement per equilibrar a la seva esposa, massa freda al llit

Sigmund Freud: va buscar l’equilibri entre dues aigües, esposa freda, cunyada calenta

Ja ho deia Freud sense que ningú li preguntés, “tots som polígams reprimits”. Ell també, i va estar flirtejant amb la seva cunyada Minna — mentre vivia amb la seva dona, Martha, que l’estimava intel·lectualment i poc més-, com es recull a “La vida quotidiana de Sigmund Freud i la seva família”, de Detlef Berthelsen, on Minna Bernays, germana menor de la seva esposa, ocupa un lloc decisiu pels vincles íntims que va mantenir amb el cèlebre cunyat (i que van durar tota la vida). Al 1882, quan Freud es va enamorar de Martha, molt freda, també es va sentir atret per Minna, la intel·ligència de la qual i l’esperit càustic li encantaven. Li va escriure cartes íntimes, plenes de confidències, anomenant-la «el meu tresor, la meva germana» mentre la jove estava de nòvia amb un amic de Freud, Ignaz Schönberg, qui va contreure tuberculosi i va morir a principis de l’any 1886. Minna va decidir romandre soltera i al 1896 es va instal·lar a Viena, a la casa de la germana i Freud, on va ocupar una habitació sense entrada independent. Per arribar a ella, havia de passar contínuament pel dormitori de la parella Freud. Segons va investigar el The New York Times al 2008, Freud va delatar de forma implícita la seva relació amb Minna en inscriure els noms de tots dos en el registre d’un hotel, durant unes vacances pels Alps suïssos: Freud, de 42 anys i que tractava de vèncer el seu càncer de mandíbula reerotizant la seva vida d’home madur, i la seva cunyada, de 33, es van registrar com a parella casada i ell fins i tot va enviar des del lloc una enganyosa postal a la seva esposa on lloava les belleses dels Alps i definia l’hotel com a «modest» quan en realitat era un dels més luxosos de la ciutat. Amb el pas dels anys es va convertir en «tia Minna» pels cinc fills de la família Freud.

(EMPAT i benestar) Exemple d’EQUILIBRI i bones maneres

M’encanta la idea de la Rosa Palau, dona de Jordi Hurtado: expressa el seu desig amb un codi íntim i subtil que el seu marit ja coneix perfectament: li rasca una miqueta l’esquena i ell ja ho entén ;))

Consells

Tolerància: No oblidem que la tolerància és una virtut que com a tal requereix de dos factors; un el potencial natural amb què venim de fàbrica, i un altre la pràctica.

El primer que hauríem de reconèixer és que el que és estrany o inadequat per a nosaltres pot no ser-ho per a un altre, i viceversa, i que a més depèn del dia o del que ens ha passat a l’oficina. Sexe brut o immaculat, impur o pur …. Són judicis que poden empresonar-nos en la dualitat de bo i dolent, i no convé.

Deixa de jutjar l’altre i dialoga per aprendre i millorar la tolerància: De fet, el que hauríem de fer és deixar directament de jutjar i començar a parlar sense pèls a la llengua del que ens ve de gust en cada moment, i a temps, no a posteriori: la única manera de deixar de combatre el nostre «costat fosc» és acceptant-lo i buscant l’equilibri amb la tolerància i el diàleg.