Columna · LaNotícia.cat · 21 de octubre de 2013
El Fons Monetari Internacional planeja treure a cada estalviador un 10% dels diners que té al banc. Encara no ho han dit clar del tot, només ho han deixat caure en un informe, entre molts altres temes, concretament a la pàgina 49 del seu informe d’Estabilitat Financera.
La setmana passada el Fons Monetari Iinternacional (FMI) va alertar de l’engruixat deute de les empreses d’Espanya, Itàlia i Portugal. I han fet un informe on expliquen tot això i proposen solucions… I la institució dirigida per la francesa Christine Lagarde planteja una quitació d’un 10% dels estalvis de les llars europees amb saldo net positiu (els “rics”) per reduir el deute públic.
Atenció. Cal que ens espantem una miqueta, l’economia mundial no va bé i a sobre sembla que està en males mans. Unes mans molt fantasioses, perquè això que proposen és com allò que deia la Lola Flores fa tants anys, quan la va enxampar Hisenda i no podia pagar els seus deutes de tant que devia: “si cada espanyol diera aunque solo fuera una peseta…”
Ara plantegen la possibilitat de que donem una miqueta més que una pesseta… Un 10% de tots els nostres estalvis!!
Però… què és la quitació a la que es refereixen?
És una manera de solucionar un deute quan hi ha presses per cobrar: consistiria en una expropiació dels diners de tots els ciutadans. La quitació aquesta que ens han insinuat consistiria que l’Estat es quedi amb un 10% dels nostres estalvis per poder pagar el seu deute.
Una mesura així, ésclar, no pot ser voluntària, ha de ser forçosa o fruit de la resignació. Ho podem esquematitzar així:
Situació A: Io et vaig deixar mil euros, tu me’n deus encara cinc-cents (i si el que deu no pot acabar de pagar, doncs el que vol cobrar espera… i de vegades es queda sense cobrar res)
Situació B: -Et dec 500 euros, i d’aquests només te’n puc pagar 200. Així, almenys cobres alguna cosa…
I la pregunta que ens podem fer en aquesta situació és: Què és millor, el tant per cent d’alguna cosa, o el 100 per cent de res?
Per tant, si juguem a aquest joc (imposat o imposable), l’Estat ve a dir: ja sé que així només tindreu un 90% dels vostres diners si us trec un 10%, però és necessari, perquè així assegurem que l’economia segueixi funcionant i recuperarem aquest 10% aviat… En cas contrari, si no donem el nostre 10% cadascun, l’estat, com si fos una empresa, tanca i ens quedem al carrer i sense cobrar les parts que ens corresponen dels diners de tots.
Per què Espanya està en perill de “quitació”?
El Fons Monetari Internacional ho ha deixat caure i no explicita cap país, cita 15 països en els quals caldria reduir l’endeutament públic. Però bé sabem que Espanya ja arriba al 100% d’endeutament (nivell rècord) per sobre del PIB (curiositat: Japó està pitjor, deuen el 233%)
És a dir: ara, de tot el que l’Estat ingressa cada any, devem el 100% i per tant el creixement constant del deute nacional d’Espanya ens inclou en aquest llistat dels països “voluntaris” per equilibrar l’economia d’Europa mitjançant la quitació.
Quant devem?
Espanya deu ja 942.758 milions d’euros, el 92,2% del PIB
Aplicant a l’estalvi espanyol un ‘impost’ o “expropiació” del 10% s’obtindrien 120.000 milions d’euros… Però això serviria només per ajudar a pagar el deute d’un any. Passat aquest temps, caldria fer una altra quitació, i ja tindríem un molt mal precedent.
Qui deu aquests diners i per què ens afecta?
El que té el deute és l’estat, en el cas de cada país, però com els diners de l’estat és de tots, tots hem d’ajudar. Per pagar-ho, amb els diners que té l’estat no n’hi ha prou, així que els ajudaríem…
La quitació que proposen s’ha donat abans?
El FMI explica que aquestes confiscacions excepcionals de riquesa van ser comunes a Europa després de la primera guerra mundial i a Alemanya i Japó després de la segona guerra mundial.
Xipre: De forma més recent, la troica (Unió Europea, Banc Central Europea i el propi FMI) van decidir aplicar una quitació del 47,5% als dipòsits bancaris de més de 100.000 euros en el rescat de Xipre.
Com ho farien?
La possible reducció del 10% dels nostres estalvis s’efectuaria d’una sola vegada. «Seria una mesura excepcional per restaurar la sostenibilitat del deute públic», explica el Fons Monetari Internacional en el seu informe, pàgina 49, com de passada.
Què podem fer nosaltres?
Si ho fan, poca cosa podrem fer tal com estan les coses. Només hi haurà una forma d’evitar que ens treguin el 10% dels nostres estalvis i propietats: tenir els diners o joies a casa o en negocis privats no cotitzats, i no és garantia de res.
Ben mirat, no importa que el nostre capital estigui en un banc o en un altre… Ni tan sols portant els diners fora d’Espanya es podria evitar atès que hisenda comptarà amb les dades de béns a l’estranger, i a més hi haurà 15 països possibles afectats, així que és una mena de ruleta russa moure els diners.
Tampoc serviria gaire tenir-ho invertit en immobles i en accions, i també podrien cobrar l’impost per tenir un habitatge.
Interpretació d’alguns experts: si avisen és que no ho faran, o no exactament així…
Els experts consideren que és una notícia trampa perquè els que tenen diners dipositats ho moguin i activin així l’economia.
Una acció així no s’avisa. I coincideix amb els petits problemes de cash que té ara mateix EUA. No voldria ser malpensada, o no massa, però ves tu quina casualitat!
IMPORTANT: en els casos previs, de Japó o Alemanya després de la segona guerra mundial, no van tenir tot l’efecte desitjat perquè va transcórrer molt temps des que es va anunciar la mesura fins que es van executar, la qual cosa va permetre a moltes famílies poder ocultar els seus béns.
