Catalunya Ràdio | Les mil i una nits: Fetitxisme de peus

Del guió de Roser Amills per a «Les mil i una nits» · Catalunya Ràdio

Els càtars (segles X-XIII), pioners i torbats adoradors de peus (d’oca)

Els càtars representaven amb peus d’ànec les seves verges i santes, segons una clau simbòlica que situaven en la visita de la reina de Saba a Salomó: l’esquema es troba en el llibre primer dels Reis. La passió de Salomó per la reina de Saba i el seu desig de veure-li els peus, única part de la seva anatomia que la dama furtava al rei d’Israel. Per això va manar construir un saló sobre un mar de miralls que reflectís els passos de la seva estimada, i així va aconseguir esbrinar que aquella dona tenia els peus d’ànec.

Què els agrada fer amb els peus als podofílics

Un fetitxista del peu es pot excitar sexualment en veure, tocar, acariciar, xuclar, olorar, llepar o besar els peus d’una altra persona. Alguns gaudeixen practicant amb les seves parelles la tècnica anomenada footjob, un massatge sobre el penis fet amb els peus.

Segons els psicoanalistes: peu = orgasme

Segons l’Informe Kinsey (1948): «El peu expressa l’orgasme. En el súmmum del plaer el peu s’estira i perllonga la cama, amb una posició impossible de prendre fora de les situacions eròtiques, excepte per les ballarines de ballet».

Origen xinès del fetitxisme de peus o podofília

Els peus van començar a ser objecte de culte a la Xina, sota el regnat de Li Yu, que tenia més de poeta que d’emperador i adorava els peus. Va ser la seva dona, Yao-Niang, la que va començar a embenar-se’ls per reduir-los. A partir d’ella i fins al 1912, quan es va prohibir aquesta pràctica, les xineses d’alt llinatge i les prostitutes es van embenar els peus des de petites per aconseguir uns apèndixs diminuts que, per als seus coetanis, resultaven afrodisíacs.

Podien, així, permetre que un home toqués accidentalment els pits o el sexe d’una dona, però mai els seus peus. En general, ni al marit li estava permès veure’ls nus. Per calçar-se, les senyores es tancaven a les seves estances. Els famosos «manuals d’alcova», que incloien centenars de postures sexuals explícites, no representen mai els peus nus. Quan un xinès volia portar una noia a l’hort, feia mil cabrioles fins que, com qui no vol la cosa, li fregava un peu. Si no protestava, és que tota la resta estava permès i podien començar els petons i les abraçades…

Potes de les taules victorianes vestides per evitar mals pensaments

Els peus al natural escandalitzaven també la beata Anglaterra victoriana. Es va arribar a l’extrem de vestir les potes de taules, cadires i altres mobles de la llar amb elegants robetes que n’ocultaven la «nuesa». Així s’evitava que qualsevol cavaller impúdic pogués relacionar-les amb els peus femenins.

El Quixot i el fetitxisme de peus

Fins a tal punt era afrodisíac el peu, que hi havia homes que no s’atrevien a regalar sabates a les seves estimades perquè les podien comprometre, ja que «qui sabates envia, presumeix que ha vist el peu». Podem comprendre ara que l’escena del Quixot en què el capellà i el barber contemplen amagats com Dorotea es renta els peus en un rierol és un passatge fortament eròtic, i així el van llegir els seus contemporanis: Cervantes compara aquells peus amb dos trossos de blanc cristall.

Velázquez i els seus coetanis: prohibit pintar peus nus

Francisco Pacheco, pintor i sogre de Velázquez, exigia que mai no apareguessin despullats en els quadres els peus de la Verge. Ni els pits ni el sexe eren tan importants.

Lope de Vega, boig d’amor pels peus

Veure uns peus nus suposava enamorar-se rendidament de la seva propietària, com li passa al protagonista d’una obra de Lope de Vega que, en creuar un rierol, veu els peus de la seva acompanyant i immediatament s’inflama d’amor. En una altra obra, un dels personatges diu: «Si mates amb els peus, Inés bella, què deixes per al foc dels teus ulls?». Un altre confessa que té «més gelosia del peu que del cap».

Isabel la Catòlica no ensenyava els peus ni morta

Es deia que, després que una dama havia tingut amb un cavaller totes les complaences possibles, l’última rendició i el màxim favor consistien a ensenyar-li el peu. I s’explica que, quan a Isabel la Catòlica li estaven donant l’extremunció, no va consentir que li toquessin els peus.

Luis Buñuel (1900-1983): peus que tremolen

Aquest director de cinema, boxejador, amant de la gresca i fetitxista, va conrear diverses fantasies. Pensava que el fetitxisme del peu constituïa un exemple fascinant de la perversitat humana, tot i que va sentir el mateix interès per la roba íntima, els cabells, l’esquena o els pits. El cos femení en caminar era un dels motius preferits del director, com destaca ell mateix sobre Jeanne Moreau: «Quan camina, el seu peu tremola lleugerament sobre el taló de la sabata. Inquietant inestabilitat». Buñuel i Moreau van mantenir una intensa relació epistolar. I, com recull Javier Pérez Andújar, Dalí recordava com Buñuel es vestia amb parracs de rodamón per demanar almoina als seus millors amics sense que el reconeguessin.

Antoni Tàpies: peus, mitjons i sabates abandonats, fetitxisme artístic

En Freud la significació fàl·lica del peu ofereix tan pocs dubtes com el simbolisme femení de la sabata. Durant els anys cinquanta i seixanta, Tàpies va elaborar una sèrie d’imatges extretes del seu entorn immediat que apareixen en totes les etapes de la seva evolució artística: peus i sabates, representats de les formes més diverses, són els temes que més exciten la seva imaginació, com va destacar José-Miguel Ullán. També en el llibre que va crear amb el poeta Joan Brossa, Novel·la (1965), Tàpies hi lliscava la seva icona punyent: un peu.

A les dones no ens interessen els peus masculins?

És un dels fetitxismes més comuns en els homes. El fetitxisme del peu en dones és un comportament sexual tot just estudiat i molt poc comú, i pràcticament no existeixen produccions de fetitxisme de peus pensades per a dones.

Madonna, Quentin Tarantino i Marilyn Manson: xuclar peus

«L’amor és emoció, i el sexe, acció», Madonna.

Hi ha famosos que adoren els peus, i fetitxistes que adoren els peus de famosos i actrius, autèntics col·leccionistes de material gràfic que creen fòrums, concursos i rànquings. A la contraportada de l’àlbum Erotica de la reina del pop s’observa una imatge d’ella xuclant un peu de la model Naomi Campbell. També és coneguda la passió de Tarantino pels peus d’Uma Thurman, i inclou en gairebé totes les seves pel·lícules plànols dels peus dels personatges, majorment femenins; a Obert fins a la matinada (1996), de Robert Rodriguez, protagonitza l’escena més mítica de fetitxisme de peus del cinema comercial, quan beu tequila directament del peu de Salma Hayek. A Malditos bastardos, la protagonista és obligada a provar-se una sabata en una clara al·lusió a l’escena de la Ventafocs que tant agrada als fetitxistes. Marilyn Manson també pertany a aquest selecte club: al vídeo de «This is the New Shit», el vocalista llepa el peu d’una model.

El perdó sagrat: besar els peus

Encara que molts penseu que mai practicareu res d’això, segur que ja ho heu fet. Quantes vegades heu fet una broma de mal gust a una noia i us ha dit: «Et perdono només si t’agenolles i em beses els peus»? I a quants no us haurà agradat ser als peus d’una noia besant-los, i a ella sentir-se superior sabent que té algú als seus peus? Doncs ja haureu fet un acte de pràctica fetitxista.

Playboy i els peus

La revista Playboy ha editat fins ara quatre edicions especials dedicades al fetitxisme de peus, sota el títol de «Playboy’s Barefoot Beauties» («Belleses descalces de Playboy»), juntament amb un vídeo amb el mateix nom. I a internet hi ha webs centrades en situacions molt específiques: dones descalces al carrer o sobre superfícies incòmodes, peus trepitjant acceleradors o frens de cotxe, globus o cotxes de joguina, peus ficats en menjar o fang, pessigolles…

Anuncis: es busquen peus bonics

En una pàgina d’anuncis trobem aquest reclam: «Noies de peus bonics a València. Oferta d’ocupació: es necessiten noies per a sessió fotogràfica sobre erotisme del peu femení. Imprescindible ser major de 18 anys i tenir peus bonics».

Més programes de Les mil i una nits a Catalunya Ràdio.