No seré pas jo qui s’esveri davant d’una dona que parla de sexe. Ja no és cap tabú. Com diu l’autora: “Follar no és difÃcil, ara, el que és complicat és explicar-ho”.
Exactament: és la distà ncia que existeix entre la vida i l’art, en aquest cas d’art de la poesia que Roser Amills ha decidit emprar en temps de minva literà ria i, encara més, poètica. On són les onades de Safo? Qui es “donaria a qui el volgués” com si es llencés per l’espadat de Lesbos?
L’abundor del lèxic és d’agrair, aixà com la manera de dir, molt de l’Escola de Barcelona: “Però si no dius si no fas res, és pitjor encara: t’avorrirà s tota la vida per ser massa delicada”. Naturalment que l’autora és agosarada, no cal que els hi avisi, ho copsaran de seguida.
“Nena maleducada” és una denúncia, “Xat” és una pintura torrencial, “Tarda de compres a Barcelona” una deliciosa postal, “Avui em fa sol entre les cuixes” és d’una contundència formidable, “Pecadores” versió encesa de “Nena mal educada”, “Mal negoci” és la versió femenina i contemporà nia de “La sabata” de Palau i Fabre”, “Despertador” un ritme animal, “25 cèntims…” vola alt, “Dona” és un manifest bellÃssim, “Parpellejo” una auto psicoanà lisi, “El morbo” és una declaració irrebatible i el morbo mà xim és a “I jo volia que volia”.
Crec que els lectors no quedaran decebuts si els recomano aquests poemes que són més metafÃsics del que semblen: és poesia de l’existència destil·lada.
——— Ens agradarà rebre els vostres comentaris, i si el que voleu és aconseguir algun llibre podeu demanar-los per correu electrònic i Octavi Serret, de Lllibreria Serret, s’encarregarà de fer-vos arribar molt aviat i directament a casa els tÃtols que us interessin: info@serretllibres.com