Catalunya Ràdio | «Les mil i una nits»: infidelitat, amb Emma Ribas i Sonsoles Fuentes (2014)

Del guió de Roser Amills per a «Les mil i una nits» · Catalunya Ràdio

22.10/cita inicial

Els homes enganyen més que les dones.

Les dones, enganyen millor.

Joaquín Sabina

FX 18 anys

Pau en blanc

Avui no volem parlar del “quant” ni del “com”, sinó del “què”.

I el “què” és, senzillament això: enganyar, trair, ferir… trencar, en definitiva, un pacte establert.

Sense el consentiment de l’altre, és clar.

1 careta ent ppal veu

22.10/titol

Programa número 200: Amor meu, no és el que sembla… o sí (La infidelitat)

Podem tenir una nit de sexe salvatge, de fantasies sexuals fetes realitat, de plaer extrem amb algú que no sigui la nostra parella, i no ser-li, tot i així, infidels.

Com també podem reservar la nostra sexualitat només a la parella però fantasejar, o fins i tot establir complicitats amb altres persones sense que hi hagi contacte físic.. Aquí no hi ha sexe, però potser sí que hi ha infidelitat.

Hi ha moltes maneres de ser infidels. Tot depèn del pacte, tàcit o explicit, que tinguem amb l’altra persona i de com es trenqui. Tot depèn, bàsicament, de la intenció.

Perquè aquesta és la paraula clau: “intenció”.

I encara n’hi hauria una altra, de paraula clau: “traïció”.

Hi ha qui sosté que una infidelitat ben portada pot salvar un matrimoni. És una manera de veure-ho com una altra. Però segurament, la persona enganyada, la persona “cornuda”, no ho veurà així sinó més aviat com un malson en el qual, potser, les culpes no són 100% de ningú.

2 veu participació

Emma Ribas, bona nit!!!!

Hem assenyalat dues paraules com a “paraules clau” en assumptes d’infidelitat. Una és “intenció” i l’altra és “traïció”.

.- Hi estaries d’acord? O depèn dels casos???

.- Hi afegiries alguna paraula més, a banda d’aquestes dues???

També hem dit que, quan hi ha infidelitat, les culpes no són 100% de ningú…. Això és així? ¿O potser hi hauria casos en què un és 100% culpable i l’altre és 100% innocent???

En la infidelitat hi ha “graus”? És a dir: es pot ser més o menys infidel???

Et poso un exemple: una dona, atractiva, sexualment activa i casada de fa un temps. Estima el seu marit i li agrada el sexe amb ell però el practiquen poc.

Una nit surt a sopar i se li presenta l’ocasió de tenir sexe salvatge, molt plaent, molt excitant, amb un desconegut a qui no tornarà a veure mai més.

.- ¿Aquesta dona és més infidel que la dona que manté una relació paral·lela???

Per parlar d’infidelitat… ¿cal que hi hagi coit, que hi hagi consumació, que hi hagi “marro”???

¿O un petó apassionat amb algú que no sigui la nostra parella pot ser considerat com una infidelitat???

N’Emma Ribas és psicòloga, especialista en sexologia i treballa a l’Institut d’Estudis de la Sexualitat i la Parella a Somdex Santiago Dexeus de la Clínica Tres Torres…

…Gràcies per ser avui amb nosaltres, Emma….

…Tu has sigut infidel, algun cop????

Què és, per a tu, ser infidel?

No, parlo clar i ben bé que va, si vull fidelitat jo també la ofereixo i si jo no en puc oferir no en demano: no em posa amagar informació ni que me l’amaguin, i no puc ser infidel si no he promès fidelitat

De fet, tu dius que les dones amb les idees clares han de ser necessàriament infidels.

Sí, cert, aquesta idea parteix d’una que va expressar la meravellosa Marlene Dietrich: “les dones volem ser fidels, el problema és trobar amb qui” i que ve a dir, en el context que ho va dir, que trobar un home amb les idees igual de clares és ben difícil. Sovint hi ha homes que juguen a dir mentides… i potser només hi ha l’opció de o deixar-lo o pagar-li amb la mateixa moneda.

.- Això seria aplicable als homes, també?

Històricament, les dones biològicament tenim més peatges a pagar en el cas de ser infidels

Històricament, Roser, la infidelitat femenina i la masculina s’han percebut de manera molt diferent. Però tot depèn de l’època i del lloc, perquè a Esparta tinc entès que les dones ho tenien relativament bé per ser infidels als seus marits..!

A l’antiga Esparta l’adulteri, si era provocat per la dona tenia un supòsit en el qual estava permès. El cas en qüestió és que el «amant» fora sempre de major alçària i musculatura que el marit enganyat. D’aquesta forma el marit no podia ni física ni jurídicament atacar a la seva dona, a la qual es permetia tenir relacions amb un nou i robust home.

A finals de setembre vam saber les dades d’una enquesta feta per l’institut IPSOS que concloïa que un 30% de la població era infidel.

.- La infidelitat és molt més present a la nostra vida del que ens pensem?

Concretament, l’enquesta es va fer entre 824 participants d’entre 18 i 65 anys d’arreu de l’Estat. Les dades deien que un 35% dels homes i un 26% de les dones reconeixien haver estat infidels a les seves parelles en algun moment. També deia que 4 de cada 10 reconeixien haver intercanviat missatges picants amb algú que NO era la seva parella.

Què és i què no és ser infidel???

Això és el que volem esbrinar avui amb la Roser, amb l’Emma i amb més persones que de seguida us presentarem:

3 cop careta + crèdits

22.10/Text infidel 1

De la mateixa manera que hi ha moltes raons per ser fidel, també n’hi ha moltes per ser infidel. Es pot ser infidel per ressentiment, per venjança, per imitació, per cansament, per fàstic.

En els estudis amb dones infidels, algunes diuen que ho van fer per pagar amb la mateixa moneda a un marit infidel, o perquè no podien suportar que ell es passés les tardes veient el futbol amb els amics.

Una de les explicacions més repetides és com de fascinant pot arribar a ser la sensació de perill, d’aventura, de risc.

És ben sabut que en les societats més repressives, el pecat és una de les temptacions més irresistibles, i hi ha molts homes i dones que encara poden gaudir de la petita perversió de pecar gràcies a la infidelitat.

Elogio de la infidelidad, de Daniel Tubau.

Carles, bona nit i benvingut també al programa….

.- I tu, Carles, per què eres infidel??? Per venjança, per imitació, per cansament, per fàstic…?

Tu ara tens 40 anys. Quan en tenies 27 et vas casar, però el matrimoni no va durar gaire…

.- Li vas ser infidel, a la teva dona, o ella a tu?

No, en aquell moment no hi va haver infidelitat per cap banda.

Un cop separat, vas començar a tenir relacions.. moltes. Algú podria dir que “gaudies de la teva solteria” però… en gaudies realment?

Cap als 31 anys va començar a empalmar una relació amb l’altra, cap durava gaire. Ell s’il·lusionava de seguida, però ràpidament deixava de veure-li la gràcia a aquella relació i se’n buscava una altra.

En alguns casos va ser infidel sexualment, però no sempre. Era, bàsicament, infidel per intenció.

Tu has estat infidel a moltes dones, encara que no sempre hi hagi hagut sexe amb terceres persones…

.- I elles amb tu també ho han sigut???

¿Quan et vas adonar que aquesta manera de funcionar no era “bona”, o que no t’anava bé?

Cap als 38 aprox va veure que tot aquest patró de comportament, que es repetia un cop i un altre, no només no el satisfeia sinó tot el contrari. Llavors va buscar ajuda i va començar a treballar-hi.

Tu no sabies estar sol… ¿Ara sí que en saps? I t’agrada estar sol?

De fet, m’han dit que ara tens parella, però que has après a “cultivar” els teus propis espais. Fins i tot, aquest estiu te n’has anat TRES SETMANES DE VACANCES SENSE ELLA!

.- Com s’ho va prendre, ella?

Aquest estiu ha fet la Transpirenaica (una cursa en bicicleta) durant tres setmanes, tot sol.

¿Ella també se’n va de vacances sense tu???

Emma… en Carles ha après moltes coses arran de la seva “infidelitat compulsiva”…

.- ¿Les infidelitats, i el fet d’entendre per què es produeixen, són una bona oportunitat per créixer?

Carles, amb aquesta actitud deus haver fet mal a força gent…

.- Els has demanat perdó???

22.10/chicas malas

Cuando soy infiel lo soy por muchas causas, pero sobretodo porque mi pareja de turno no me aporta las cosas que necesito.

Me siento descuidada, tanto afectiva como emocionalmente, y al sentirme descuidada mi deseo sexual se queda bajo mínimos con esa persona, pero con el resto del ancho mundo no, por lo que de forma inevitable se me ponen las orejas de punta y empiezo a mirar de manera distinta a los hombres que me rodean.

No lo hago como venganza ni buscando un aporte extra a la relación… es que me sale, se me va el cuerpo.

Chicas malas: cuando las infieles son ellas, de Sonsoles Fuentes.

SOBRE LA MATEIXA CUA DE MÚSICA DONEM PAS A LA TRUCADA A SONSOLES FUENTES:

Sonsoles Fuentes, bona nit!

Gràcies per atendre la trucada de Catalunya Ràdio…

.- Escolta’m Sonsoles… ¿tu diries que homes i dones són infidels en la mateixa proporció i pels mateixos motius?

Diu Sonsoles: Les raons són aproximadament les mateixes, però fa la sensació que la infidelitat femenina s’ha de “justificar” (sobretot amb arguments de tipus sentimental i afectiu) mentre que la masculina es presuposa, és com que “forma part de la naturalesa de l’home”

La Sonsoles Fuentes és escriptora, periodista, també és novel·lista i, entre molts altres llibres, és autora d’aquest “Chicas Malas, cuando las infieles son ellas” del qual hem sentit un fragment.

Per fer aquest llibre, Sonsoles, vas entrevistar moltíssimes dones infidels.

.- ¿Responen a un patró comú, o cada cas és cada cas?

En començar el programa hem sentit una frase de Joaquín Sabina que deia que “els homes enganyen més, però les dones enganyen millor”.

.- ¿Hi estàs d’acord?

¿Les dones són més curoses a l’hora de NO ser descobertes?

¿A qui diries que li costa més perdonar una infidelitat per part de la seva parella? ¿Als homes o a les dones?

Als homes, sens dubte. Les dones hi estan més “acostumades”: que l’home sigui infidel entra més dins del patró de comportament socialment establert. En canvi, quan l’home descobreix una infidelitat de la dona se sent profundament ferit.

Si una dona enganya el seu home amb una altra dona… ¿l’home se sent doblement ferit???

Aquesta és una tendència creixent, diu la Sonsoles!

Sonsoles Fuentes, gràcies per atendre la trucada de Les Mil i Una Nits!

Dóna-pas a publi

Ser fidel a la parella és una opció, però culturalment i socialment es viu (i es veu) com una obligació.

Del per què d’aquesta obligació, i de què passa quan s’incompleix, en seguirem parlant després d’aquesta pausa:

Publi

Tornada de publi

¿Estem sent infidels a la nostra parella si ens enviem missatges picants amb una altra persona?

I la nostra parella, ¿ens és infidel si es masturba pensant en algú que no som nosaltres??? ¿I si cardem amb algú sense que hi hagi sentiments pel mig, podem parlar d’infidelitat?

Són moltes preguntes, algunes delicades, que estem intentant respondre avui amb la Roser Amills, amb l’Emma Ribas i amb algunes persones més:

I ella, la Paula, ja l’heu sentida: estava follant, en plena festa pel seu casament, i amb el vestit de núvia encara posat, amb algú que NO era el seu flamant marit. Estava, de fet, retrobant un amor perdut de joventut. Algú a qui havia promès que estimaria per sempre més.

Emma: ser infidel a la parella actual amb una parella anterior…

.- És tan greu com ser-ho amb una persona diguem-ne “nova”????

Trucada jordi (atenció, cal distorsionar-li la veu!!!!!)

Una mica això és el que li va passar al Jordi, a qui tenim al telèfon ara mateix..

JORDI, bona nit!!!!!

Com estàs, Jordi???

Tu vas “patir” una infidelitat per part de la teva parella, i va ser, precisament, amb una persona del seu passat…

Tu no ets una persona gelosa, però alguna cosa en el comportament d’ella et va fer pensar que passava alguna cosa.

.- Què et va fer sospitar???

Davant dels dubtes, vas decidir “mirar” el seu correu electrònic, és a dir, que la vas espiar…

.- Te’n penedeixes, d’haver fet allò???

Com va reaccionar ella, quan tu ho vas descobrir????

I tu? Com va ser, la teva primera reacció???

Diu que no podia evitar preguntar-se “què he fet malament”, i que la sensació és una mica com quan t’han entrat a robar a casa: algú ha “violat” aquell espai en la teva absència, però has de fer el possible per seguir-hi vivint tranquil…

Allò us va fer reaccionar. Vau buscar ajuda, i després de treballar-hi molt tots dos, la relació segueix endavant.

…Creus que, en el fons, us va anar bé aquella “ensopegada” d’ella??

Jordi… Què vol dir la parula “perdonar” per a tu???

Jordi, moltíssimes gràcies per atendre la nostra trucada, molt bona nit…

22.10/MUS MIQUEL ABRAS – Infidelitat

Emma, Roser, Carles… ja veieu que hem sentit diversos exemples de com ser infidel, i de com “rebre” la infidelitat de l’altre…

.- I veiem que no hi ha patrons fixes, ni comuns… Què en penseu???

Pel que hem sentit fins ara al programa, sembla que ningú no està lliure de ser infidel, o de ser traït…!

.- O potser sí que hi ha persones incapaces d’enganyar les seves parelles? Tu què creus, Carles?

Emma: hi ha persones que, quan els descobreixen una infidelitat, diuen “no ho vaig poder evitar”..

.- Ens ho hem de creure, això???

Roser: saber reaccionar quan ens “enxampen” en una infidelitat és clau. Recorda’ns què deia Ovidi…

Ovidi: “Si la teva dona descobreix la teva infidelitat, nega’ho obstinadament! I després, fes-li l’amor apassionadament: del teu acompliment sexual amb la teva esposa depèn reconciliar-te: un bon servei conjugal li demostrarà que no has gaudit d’una altra”.

A Grècia, els homes imposaven les regles, per exemple Demóstenes va fer la seva pròpia classificació: «a les amants les mantenim per pur plaer, a les concubines (esclaves) per a l’atenció diària de la nostra persona i a les esposes perquè ens proporcionin fills legítims i siguin les nostres mestresses». L’atenenc Pericles, per exemple, es va liar amb Aspasia, estant casat. Ella era la “secretària” que li escrivia els discursos.

(Roser) Al llarg de la història hi ha casos d’infidelitats sonades… com per exemple Yoko Ono i John Lennon… Explica’ns-ho una mica..!

John Lennon i Yoko Ono: quan es van conèixer, en 1967, ambdós estaven casats amb altres persones, i com que eren molt coneguts va ser un bon trasbals la seva infidelitat… i gens discreta!

en 1968 el affair es va fer públic, el que va produir una ruptura en els seus matrimonis.

Emma: últimament han proliferat les pàgines de contactes adreçades a persones amb parella, però que busquen una aventura. Els anuncis ho presenten com una cosa molt divertida.

.- És divertit ser infidel??

(Emma) I la fidelitat… És “bona” per ella mateixa?

¿Diríem que la fidelitat és la virtut i la infidelitat és la perversió? O no sempre?

Una infidelitat és un dels pitjors moments pels quals pot passar una parella.

.- Superar un daltabaix així requereix molta paciència, molt d’amor i… molta sort, també????

Carles… Tu pots posar la mà al foc i dir que mai més tornaràs a ser infidel? O això no es pot dir mai?

De fet, Emma, algú de nosaltres, aquí presents, o dels qui ens escolten… pot estar segura que MAI serà infidel a la seva o les seves parelles?

Comiat programa

Sinto programa

En qüestions de fidelitat o d’infidelitat res no és tan blanc ni tan negre com sembla. La gamma de grisos és gairebé infinita: podem ser absolutament fidels a la nostra parella però trair-la amb el pensament o encara pitjor: amb les emocions; i també podem tenir intimitat sexual amb algú altre sense, per això, deixar d’estimar ni de desitjar el nostre home, o dona…

Tot és, com sempre, qüestió d’intencions, de predisposicions i d’autoestimes fortes.

Gràcies Emma Ribas per haver-nos vingut a aclarir conceptes…

…Gràcies també Roser Amills per ser-hi una nit més i aportar-hi com sempre la teva visió particular…

…I gràcies també Carles, per ser-hi, per compartir aquest capítol de la teva vida amb nosaltres i, sobretot, per transmetre’ns que DE TOT se’n pot aprendre.

Nosaltres ho deixam aquí però hi tornarem demà, fidels com sempre a la nostra cita nocturna, quan passin alguns minuts de les 10.

Fins llavors, que tingau molt bona nit i un millor sexe!