Roser Amills y Bob Pop: recital de poesía erótica en la playa del Prat (2010)

Recital · Playa del Prat · 25 de junio de 2010

Viernes, 25 de junio de 2010, con una luna preciosa, buena temperatura y un público fantástico!

Dónde: Xiringuito de la Playa del Prat, que ahora es un fantástico parque natural.

-Programación-

Lecturas de poesía erótica a cargo de Roser Amills y del escritor y poeta Roberto Enríquez, Bob Pop
Show erótico de Miss Basia
Actuación INVADERSFROMMARS
Dj Playskull y Rober Martex
Ambientación de Pauleska

Mujer sonriente de noche con una luz azul en primer plano, en la Erotic Soirée de la playa del Prat — Erotic Soirée on the beach, playa del Prat.

Escenario improvisado junto a la playa del Prat durante el recital, con el público sentado — El recital, al anochecer en la playa del Prat.

Público sentado en sillas de madera bajo globos de colores en la Erotic Soirée de la playa del Prat — El público de la Erotic Soirée on the beach.

Público en penumbra, con luz azul al fondo, durante la Erotic Soirée de la playa del Prat — El público, en penumbra.

Roser Amills en el recital de la playa del Prat, 25 de junio de 2010 — Roser Amills en el recital de la playa del Prat.

Tarda de compres a Barcelona

Quan vaig passar a veure la botiga
van ser molt amables.
A més hi ha joguines en exposició
que es poden tocar.
Vaig veure una triple obturació simultània
al costat de les llaminadures
i una revista alemanya on una noieta declarava
“tinc els mugrons durs com taules”,
lubrificants de molts colors, irrumacions
i feres engabiades, biberons, mangales,
petxines, figues, flabiols sense forats,
caus elèctrics, selves exuberants, espases
de totes les grandàries i proporcions

i una postal plastificada
de la Torre Agbar.

Roser Amills leyendo de pie en el escenario, a contraluz, en la playa del Prat — Roser Amills leyendo en la playa del Prat.

Parpellejo

Amb els ulls tancats em gaudeixo.
amb els ulls oberts m’aprecies
qualsevol dels orificis.

Per això és que parpellejo,
Per tenir-ho tot.

Roser Amills leyendo al micrófono, de perfil, bajo un globo rojo — Roser Amills leyendo en la playa del Prat.

Rondaia mallorquina I

Era tan alt, tan alt que arreglava
els cables de telèfon
enfilat sobre una cadira
i es dos cossos com brillaven,
tot es quarto prenia lluentor,
se corsecà sa feblesa de ser més febles
que una clovella d’ametlla,
els hi varen crèixer més i més ulls
oberts com platets pels dits
mig a les fosques com estaven,
i ella li responia tan bé com podia
i ell preguntava rusc d’abelles més encara
on podria destriar un grill o una pedra
a l’alba amable
i heu de pensar i creure
que després d’enfonsar-se dins ella
ell va trobar sa manera de tornar a surar
per damunt dels lleçols i escoltar-la,
assota’m, ben escoltada.

Roser Amills con jersey amarillo leyendo al micrófono — Roser Amills leyendo en la playa del Prat.

I jo volia que volia

I jo volia ser dolenta, volia ser rebel
i volia ser molt puta,
volia deixar d’estudiar i acabar de cambrera
en un restaurant oblidat de carretera,
volia no creure més que en allò que veig,
no esperar mes comprensió
que la que pugui proporcionar un gat,
volia gatejar nua per una platja deserta,
volia ser el refugi dels camioners,
la mosso d’esquadra calenta,
la dona que fuma la que s’ho beu tot
tots els dies fins al quefer de la matinada
per carrers, pisos, bars, estius, hiverns,
discoteques, amics, hostals sense mestres,
un poc més però, abans, atura’t, menys,
menys, enrere,
l’íntima diagonal que ajunta punts paral·lels,
la de cada port, ser la sirena dels saltamarges,
la mà equivocada, volia jugar a fet i amagar
com qui resa rondaies, preveure
paranys riure endins,
retirar-me al camp ser ximple tothora
copular,
ser la que es mereix un correctiu molt sever,
la que posseeix l’instint de mentir quan cal i desitja
dits aliens més gosats que els propis,
i la immortalitat, i totes les experiències,
els embalums ambigus qualsevol tros
a l’espera de l’altre,
ser la que no fa preguntes i només escriu poemes
mentre la sacsegen al llit, volia ser cardada
sota la música taladradora del heavy metal dels 80,
saber-ho tot del morbo que tot ho redimeix,
volia ser del sexe a l’aire lliure solcat d’aspersors,
de l’amor-fum de tabac directe als ulls
però no vaig poder. No encara.