Catalunya Ràdio | «Les mil i una nits»: sexe a l’antiga Roma, amb Margarida Abras (2013)

Del guió de Roser Amills per a «Les mil i una nits» · Catalunya Ràdio

Les mil i una nits Sexe a l’antiga Roma

La divertida història mitològica del CONSOLADOR: Priap i les nits de noces

El falo o consolador, no es un invento moderno, de hecho es muy antiguo y surge con Priapo, el dios menor del falo mayor; según la mitología griega tras partir Dioniso a la India, su esposa Afrodita le fue infiel con Adonis. A la vuelta del primero ésta se arrepintió de su infidelidad y marchó hasta Lámpsaco para dar a luz a su hijo.

Hera, esposa y hermana mayor de Zeus, disconforme con este hecho, condenó a su hijo a padecer la culpa de su madre en forma de deformidades, de las cuales, la más célebre fue sin duda su hipertrofia fálica, es decir, su desmesurado miembro. Fue así como nació Príapo, dios menor protector de los rebaños de cabras y ovejas, de las abejas, del vino, de la huerta y de la pesca.

Los romanos veneraron a este dios y le dedicaron estatuas en las entradas de sus casas. Solía ser representado como un enano deforme con esa rotunda y gigantesca erección que le caracteriza.

En sus manos tenía una hoz y un cuerno de la abundancia o cornucopia. Supuestamente debía garantizar las buenas cosechas pero también era utilizado a modo de espantapájaros y talismán contra el mal de ojo y los ladrones.

Pero ese no era el único “uso” que los romanos le daban al dios Príapo, ya que en la antigua Roma, los recién casados en la noche de bodas, no sólo dedicaban la noche a dormir para descansar después del convite, sino a consumar el matrimonio. Pero no siempre era así, en muchas ocasiones la esposa veía como su marido era incapaz de «desflorar su rosa».

En esos casos, ella no cerraba la noche sin coito, negándose a dormir sin consumarlo. Para ello utilizaba una imagen de madera del dios Príapo.

Titus Flavi Domicià (51-96 dC), Depilar concubines era la seva gran passió!

Segons la “Vida dels dotze cèsars” de Suetoni, l’emperador Domicià portava una vida sexual d’allò més entretinguda, i entre les seves moltes passions s’explicava la de depilar a les seves concubines, fet que els seus coetanis consideraven un deshonor, doncs era feina d’esclaus, així com banyar-se amb les prostitutes més vils. Va ser cèlebre també per qualificar els seus coits com a “gimnàstica de jaç”.

Júlia la Major (39 a. C.- 14 d. C.), Alegre de Roma, 80.000 relacions (admirable!!!) I tot ho feia per enrabiar al seu pare! (ho va explicar Sèneca)

Com explica Sèneca, la filla de l’emperador August, als 14, va ser obligada a casar-se amb el seu cosí Marcelo. Va enviduar poc després per l’enverinament d’aquest per part de Livia , madrastra de Júlia, però als 18 la van tornar a casar, aquesta vegada amb Agripa, 24 anys més gran i amb el que va tenir 5 fills. Les terceres noces serien amb Tiberi, fill de Lívia i germanastre de Júlia, de qui havia estat enamorada des de nena. Com que aquest no li feia cas, va utilitzar un beuratge per seduir-lo, un afrodisíac que també va fer despertar en ella un ardent apetit sexual que la va portar a convertir-se en desenfrenada nimfòmana protagonista d’orgies amb múltiples amants: “El diví August —explica Sèneca— va bandejar a la seva filla, que estava cobrint d’escàndol la casa imperial: amants admesos a patolls; orgies nocturnes a través de la ciutat; el Fòrum i la Tribuna, des d’on el seu pare havia dictat les lleis contra l’adulteri, triats per la seva filla com a lloc de desordre; cites diàries al costat de l’estàtua de Marsyas, quan ja, més que adúltera, prostituïda, reivindicava en els braços del primer desconegut el dret a totes les audàcies”. L’estàtua de Marsyas, al fòrum, era el lloc de cita de les prostitutes de Roma i, segons Plini, Júlia va tenir el cinisme de coronar-la, una nit d’embriaguesa. August ho va saber més tard, i, ofès, va ordenar el desterrament de la seva filla. Alguns escrits expliquen que en total aquesta dona salvatge va mantenir prop de 80.000 relacions sexuals, per aquest motiu va ser coneguda amb l’epítet d’“alegre de Roma”.

Una altra desfermada!!! Mesalina (25-48 dC), una noieta que volia ser la millor de l’Imperi (la millor prostituta?)

Mesalina es casa als 16 anys amb l’emperador Claudi i aviat es fa famosa pel seu precoç llibertinatge sexual i els seus escàndols. Es detalla als registres de l’antiga Roma que era una dona d’extraordinària bellesa i atreviment, fins al punt de competir amb totes les prostitutes de l’Imperi, pel que fa a la quantitat d’homes amb els quals pogués unir-se sexualment durant un termini determinat, prova que va guanyar amb folgança. Ambiciosa, mai va dubtar a utilitzar els seus encants per seduir a qualsevol home que pogués servir als seus interessos, per desfer-se després d’ells. I també va manipular al marit, l’emperador, quan va tenir l’atreviment de casar-se amb un altre, el cònsol Sili, un dels seus amants, mentre estava encara amb Claudi, que els va sorprendre a una bacanal, ell disfressat de Dionisi i ella de mènade. Aquesta “distracció” del segon matrimoni va suposar que l’emperador no pogués perdonar-la, malgrat la seva atracció per ella, doncs hi havia rumors que el seu poder i la seva vida perillaven i que planejaven una conspiració per usurpar-li el tron. Claudi va ordenar a Sili fer-se tallar les venes i a la seva esposa triar entre el verí o la mort violenta. Aquesta nit Claudi es va emborratxar, o el van emborratxar, evitant així que els remordiments es convertissin en amor i perdonès a la culpable. A l’alba va rebre la notícia de la mort: Mesalina s’havia negat a prendre el verí i va ser decapitada.

Agripina la Menor (15-59 dC), Amb el germà i després amb el fill de tots dos (i el germà era Calígula!)

Amb tan sols 13 anys, es va casar per primera vegada amb el cònsol romà Ahenobarbo, que quan ella es va quedar embarassada va dir del seu futur fill: “De la unió d’Agripina i jo només pot sortir un monstre”. I de la unió va néixer Lucio Domicio Ahenobarbo, conegut com Neró, que patia el que avui coneixem com a complex d’Èdip i que va mantenir relacions sexuals amb la mare, succés conegut a tot l’imperi. Com a extra, cal esmentar que Neró probablement va ser fruit de les relacions entre Agripina i el seu germà, Calígula, amb el qual havia mantingut relacions sexuals malgrat haver-se casat amb Ahenobarbo. Amb tot això, la conclusió és que Agripina va tenir una vida no només molt agitada, també molt incestuosa. Calígula, per la seva banda, també va mantenir relacions sexuals amb les seves altres dues germanes, Julia i Drusilla, i va deixar embarassada a aquesta última, a la qual va matar quan estava de vuit mesos perquè, impacient per veure com era el seu fill, obrí el seu ventre, acabant amb la vida de la germana i del bebè, el seu fill-nebot.