Catalunya Ràdio | «Les mil i una nits»: Reis i reines i sexe, amb Almudena Blasco i Stefano Cingolani (2014)

Del guió de Roser Amills per a «Les mil i una nits» · Catalunya Ràdio

Reis, reines i emperadors calentons i desfermats

Els homes de poder que tenen fantasies eròtiques de poder: cardar amb els soldadets:

D’aquest exemple en tenim Alexandre Magne (356-323 aC) i Napoleó (1769-1821), Juli Cèsar (100-44 aC), Marit de totes i dona de tots

Capricis militars. Als tres els hi agradava l’ambient de guerra, amb tots aquells jovenets suats i plens de músculs!

Des d’Alexandre fins als nostres dies, passant per Juli Cèsar i altres famosos noms de la història, l’homosexualitat s’ha refugiat i ha regnat dins la milícia. Això no vol dir que grans caps hagin deixat de ser bons marits i excel·lents pares, sovint és una homosexualitat de compensació per una vida allunyada de les dones, o a una ambivalència. Expliquen els historiadors que Alexandre Magne es va enamorar amb igual violència i passió de la seva Hephaestion i Bagoas (l’eunuc persa) que de les seves dues esposes Roxana i Stateira Barsine. D’altra banda, Napoleó Bonapart, abans d’autocoronar-se emperador, no s’abstenia de grapejar als seus ajudants de camp quan estava en campanya de guerra: durant la d’Egipte, sospirava per un jovenet àrab anomenat Medjuel, qui el visitava a les seves estances sovint i no es considera que per parlar d’arquitectura egípcia precisament.

A l’epítet “Marit de totes les dones i esposa de tots els marits” cal aferir-ne un altre, «estable de Nicomedes i prostituta bitiniana», que ostentava en al·lusió a les seves volubles preferències sexuals. Ambdues frases són obra de Curió, orador i polític romà, que les hi va dedicar al·ludint a la bisexualitat (aquesta es considerava infame a la seva època només perquè a ell li agradava ser el subjecte passiu de l’assumpte, i això sí que estava mal vist) d’aquell que va sotmetre les Gàlies, no va ser fidel a cap de les seves tres dones i passà bons moments amb molts i moltes altres. Es diu que va mantenir relacions amb reis i reines per igual, Nicomedes IV de Bitinia i Cleòpatra en són dos exemples cèlebres, i el més cruel és el de la passió no corresposta pel seu «trofeu de guerra», l’adolescent gal Vercingétorix, de qui va conservar la seva llarga cabellera rossa quan el feu executar.

Les princeses entremaliades que li volen fer la guitza al rei

Sembla un conte de fades, la princesa que es rebel·la… però en tenim un cas molt be documentat, Júlia la Major (39 a. C.- 14 d. C.), Alegre de Roma, 80.000 relacions per fer-li la guitza al seu pare, l’emperador romà més poderós de la historia (era filla única i força capriciosa)

Com explica Sèneca, la filla de l’emperador August, als 14, va ser obligada a casar-se amb el seu cosí Marcelo. Va enviduar poc després per l’enverinament d’aquest per part de Livia , madrastra de Júlia, però als 18 la van tornar a casar, aquesta vegada amb Agripa, 24 anys més gran i amb el que va tenir 5 fills. Les terceres noces serien amb Tiberi, fill de Lívia i germanastre de Júlia, de qui havia estat enamorada des de nena. Com que aquest no li feia cas, va utilitzar un beuratge per seduir-lo, un afrodisíac que també va fer despertar en ella un ardent apetit sexual que la va portar a convertir-se en desenfrenada nimfòmana protagonista d’orgies amb múltiples amants: “El diví August —explica Sèneca— va bandejar a la seva filla, que estava cobrint d’escàndol la casa imperial: amants admesos a patolls; orgies nocturnes a través de la ciutat; el Fòrum i la Tribuna, des d’on el seu pare havia dictat les lleis contra l’adulteri, triats per la seva filla com a lloc de desordre; cites diàries al costat de l’estàtua de Marsyas, quan ja, més que adúltera, prostituïda, reivindicava en els braços del primer desconegut el dret a totes les audàcies”. L’estàtua de Marsyas, al fòrum, era el lloc de cita de les prostitutes de Roma i, segons Plini, Júlia va tenir el cinisme de coronar-la, una nit d’embriaguesa. August ho va saber més tard, i, ofès, va ordenar el desterrament de la seva filla. Alguns escrits expliquen que en total aquesta dona salvatge va mantenir prop de 80.000 relacions sexuals, per aquest motiu va ser coneguda amb l’epítet d’“alegre de Roma”.

L’adulteri dels reis i emperadors no es diu adulteri, és diu “tema d’estat” i pot canviar la historia d’un país!

Francesc I de França (1494-1547), Sincerament adúlter

Va declarar la seva intenció de ser un “reial adúlter” quan va arribar al tron, després de casar-se amb Claudia de França, de la qual va afirmar: «Res em sedueix en la seva persona. Però què importa! Estimo a aquesta nena. Qüestió d’Estat. Per a l’amor hi ha altres prats on, sense ni inclinar-me, podré tallar al meu gust les més apetitoses corol·les.» La seva primera amant oficial va ser Francesca de Foix, comtessa de Châteaubriant, dama d’honor de la seva esposa, la reina. A aquesta la va succeir Ana de Pisseleu, triada per la mare de Francisco i aviat promoguda com a governanta. No es va quedar aquí: mentre va durar la monarquia, centenars d’altres dones van passar per les alcoves reials.

La Catalina II de Rússia, la Gran (1729-1796), anava desfermada, i demostra que això de l’adulteri no és un tema reservat als reis, les reines també poden: Sis al dia i 80 joves disponibles a l’any, per decret

A “El poder de la luxúria”, Silvia Miguens ens explica que el seu matrimoni amb Pere III no va resultar i va haver de buscar afecte en braços d’altres homes (es diu que cada fill que va tenir va ser d’un pare diferent, i cap de Pere). Cada poc temps, l’inquilí de l’habitació contigua a la de la tsarina era substituït per un altre més jove, més atractiu o més d’acord amb els gustos de l’emperadriu, que requeria els favors dels seus amants fins a sis cops al dia i comptava amb una mitja de 21 amants fixos i a l’any gaudia de fins a un total de 80 joves a la seva disposició.

De com la imatge que vol donar una reina es posa en contra d’ella: hipocrèsia que apreta més que un corsé i que pot amargar la vida de la reina i fer-la trista i embogida (reines que no s’ho passaven millor que la més pobra de les seves súbdites, al contrari, s’avorrien per voler ser massa “reines exemplars”)

Isabel I de Castella, La Católica (1451-1504), No es podia permetre cap plaer… pel què diran

Les mitges femenines van romandre durant segles ocultes a la mirada. Llavors se’ls hi deia calces, i sobre les mateixes hi ha una anècdota de la reina Isabel de Castella que explica Ana Isabel Carrasco Manchado a “Isabel I de Castella i l’ombra de la il·legitimitat”, referida al regal que li va lliurar l’ambaixador de França en una visita oficial: un preciós parell de calces de seda brodades. Immediatament va esclatar l’escàndol a la cort. Com l’ambaixador podia al·ludir d’una manera tan grollera a la intimitat de la catòlica sobirana, a les seves reials cames? A banda de l’escàndol que va generar l’ocurrència de l’ambaixador, no sabem què va passar, si les va retornar o va agrair personalment el comprometedor regal.

Reina Victoria (1819-1901), Se li va desfermar la ment i veia pecats arreu, i ni vivia ni deixava viure

Seriosa, baixeta i gordeta, la primera mesura que va adoptar als 18 anys va ser deixar clar que a partir de la seva coronació al Regne Unit, el 20 de juny de 1837, ella manaria sense donar explicacions a ningú, així que va desallotjar a la seva mare i la va enviar a un altre castell. La presència d’aquesta dona llibertina la molestava i va declarar que mai es casaria, que només s’ocuparia dels assumptes del regne. Però el dia que va conèixer al seu cosí, el príncep Albert de Saxònia, que havia estat designat com el seu futur marit, va deixar de costat la seva promesa i es va enamorar a primera vista. Junts van tenir nou fills però a 1860, Albert mor prematurament i des de llavors, la reina va vestir sempre de negre i mai la van veure riure. Va ser llavors quan, segons els biògrafs, va començar a controlar encara més la moral: les cames femenines, gran fetitxe, la preocupaven, i va veure en les taules un perill: durant l’època victoriana la paraula cama estava proscrita de les converses i es tapava pudorosament les potes a pianos, taules, cadires o llits per evitar que els reprimits cavallers de l’època sofrissin un atac de luxúria. Per tant, la reina va manar allargar les estovalles de palau perquè cobrissin les potes de la taula íntegrament, doncs segons ella podien incitar als homes en recordar les cames d’una dona. No obstant això, no va servir de gaire: paral·lelament als estrictes costums imposats des de palau, es desenvolupava un univers sexual d’amagat on proliferaven l’adulteri i la prostitució.

Tècniques per lligar de la reialesa

María Cristina de Borbó (1806-1878), Mocador ensangonat per lligar amb el militar guapo i masculí al seu servei…

Explica Eslava Galán a «La història d’Espanya explicada per a escèptics» que, quan va morir Fernando VII, la seva neboda i esposa María Cristina tenia vint-i-set anys i va quedar investida com a regent del regne, atès que quan va morir el sobirà al 1833 la seva filla, Isabel II, amb prou feines tenia 3 anys. Unes dues setmanes després de la mort del marit, es disposava María Cristina a anar al camp a descansar i pel camí va sofrir una gran hemorràgia pel nas. Quan es van acabar els mocadors de les dames de companyia per parar l’hemorràgia, es va acudir a l’oficial d’escorta, qui va donar el seu mocador. Minuts després, un cop tallada l’hemorràgia, la regent retorna el mocador a l’oficial, aquest se’l porta als llavis… I aquí va començar un idil·li entre la regent i Agustín Fernando Muñoz i Sánchez, atrevit oficial d’escorta, que va anar d’allò més apassionat, segons Eslava Galán, doncs en un altre moment queden sols i es produeix el següent diàleg: «Caldrà que sigui jo qui em declari? va murmurar la regent amb un somriure captivador. – Senyora…! -M’obligaràs a dir-te que estic boja per tu, que sense el teu amor no visc…? – Senyora!…» Es van casar el 28 de desembre de 1833 en absolut secret i els que ho sabien deien a Fernando Muñoz… Fernando VIII, fent broma. Un secret difícil de mantenir, doncs del matrimoni van haver-hi vuit fills, pel que els carlistes anaven cantant: «Clamaven els lliberals que la reina no paria, i ha parit més Muñoces que lliberals hi havia».

Banyudetes ingènues i joves que no en saben, que no entenien quins són els privilegis d’un rei i d’una reina

Isabel de Baviera, Sissí emperadriu (1837-1898), El marit convidava l’amant a casa i ella ni se n’adonava (o potser no se’n volia adonar?

Llegim a “Sissí, l’emperadriu incompresa”, d’Anabel Sáiz, que Francisco José, el malhumorat marit de la princesa bavaresa, es va veure atret pels rinxols de Tadea, una ballarina gitana escultural que triomfava a Europa i que estava de gira per Viena, i poc va trigar a portar-la al llit. Resa la llegenda que quan Sissí es va assabentar que el seu espòs anava amb la ballarina gitana, sense saber que eren amants, li va insistir perquè la hi presentés: era una gran fan del seu ball. Es va sortir amb la seva, i quan Tadea va anar a visitar-la a palau, l’emperadriu va gaudir escoltant les anècdotes d’artista de la gitana. En sortir a acomiadar-la, la monarca no va poder contenir la curiositat i li va preguntar si era cert que no solia usar roba interior. Tadea Mirzslac es va aixecar els enagos per mostrar el tornejat i rosadet cul deproveït de cotilleria alguna, al que Sissí va dir: “Sense calces es va més fresca”. Poc després, Tadea, que s’havia fet amiga de la família, sobretot del príncep, va consumar també amb l’hereu, Rodolfo, fill únic de Sissí i Francisco José.

Lluís XIII (1601-1643), Un rei ingenu que no en sabia res, del sexe, perquè vivia apartat del món entre coixins… i va necessitar una demostració pràctica en viu i en directe de com es cardava per estrenar-se (després ja no va parar, tot s’ha de dir!)

“No hi ha home o dona en aquesta vida que no anheli aparèixer en un escenari, a la pantalla o a la tribuna. El món està ple d’exhibicionistes”

Groucho Marx

Als 10 anys va ser proclamat rei de França. Va romandre solter cinc més, fins que amb 15 va contreure matrimoni amb Ana d’Àustria, germana de Lluís XIII. Era verge i es desconeix si, per timidesa o per desinterès, el jove rei no complia els seus deures conjugals. Al poc, Ana d’Àustria es va queixar al seu germà Felip IV, qui va transmetre el cas al Papa, que l’hi va comunicar al seu nunci a París, que al seu torn va informar a l’ambaixador de Venècia, amic de Lluís XIII… A partir d’aquí, explica Robert de Montesquieu que entre tots van idear un sistema per mostrar al rei en què consistia el procés amatori. Van conduir al jove a una sala secreta on esperaven la seva germana, la duquessa de Vendôme, i el seu marit, els qui li van fer una demostració pràctica. Mentre mirava, al seu costat es trobaven el seu metge i el confessor. Una vegada constatat pel seu metge allí present l’efecte físic que l’espectacle va tenir en el rei, se’l va instar a anar en aquest moment al jaç, on Ana d’Àustria l’esperava convenientment preparada. El truc va tenir èxit, fet estrany atès que va ser-hi tots presents per verificar-ho. Anys després, jeia malalt terminal de tuberculosi, i va sentir riure en una cambra propera i li va comentar al sacerdot que creia que la seva dona, la reina, li era infidel. El sacerdot el va renyar per albergar tals pensaments, al que Lluís XIII va respondre: “En el meu estat actual, estic obligat a perdonar-la, però no estic obligat a creure-la”.

Espavilades que van entendre de què anava això de ser la dona més poderosa del regne, i ho van aprofitar al màxim!

Cleopatra VII (69-30 aC), Era una reina del sexe!!!

Com explica Jonathan Margolis a «Fragments d’Història íntima de l’orgasme», l’última reina d’Egipte, que ha passat a la història per moltes qualitats, també ho ha fet pel seu apetit sexual i, en concret, pels seus llaminers llavis. Promíscua i capritxosa, el seu «foc» no només va atrapar a César i Marco Antonio, i d’ella es diu que va ser capaç de practicar fel·lacions a milers d’homes, incloent a cent romans en una sola nit. Aquests fets, provats o no, però que ja pertanyen a la seva llegenda de seductora, van portar als grecs a anomenar-la Merichane “la bocabadada” o “la boca de deu mil homes” i Cheilon «la dels llavis gruixuts”. Els egipcis van crear un codi sobre aquest tema: les dones es pintaven els llavis d’una manera especial per indicar que els agradava fer-ho.

Emperatriz Wu Hu (625-705) Ho tenia clar: es va fer un palau a la seva mida, ple de servents sexuals que es centraven en ella i només en ella (egoísme reial!)

L’emperadriu xinesa Wu Hu, de la dinastia Tiang, es va convertir després d’enderrocar al seu propi fill en la primera i única dona de la història que governaria Xina. En pujar al tron, va proclamar una nova dinastia Zhou i noves ordres: considerava que les fel·lacions degradaven a les dones i va manar prohibir-les entre els seus súbdits. No obstant això, exigia als dignataris governamentals, fins i tot als ambaixadors estrangers, que li rendissin honors practicant-li sexe oral a ella. Pintures antigues la representen, amb les faldilles aixecades sostingudes per criats, mentre un personatge agenollat li «ret homenatge». Fins que el 20 de febrer de 705, ja amb vuitanta anys, no va poder evitar l’èxit d’un cop d’estat, en el qual van ser executats els seus ministres (i amants, segons explica la llegenda). L’emperadriu va ser obligada a abdicar, i el seu fill l’emperador Zhongzong va tornar a pujar al tron, restaurant la dinastia Tang el 3 de març de 705. L’anciana Wu moriria mesos després, al desembre d’aquell mateix any.