Catalunya Ràdio | «Les mil i una nits»: dolor i plaer, amb Xavier Pellicer, Josep Lapidario i Mystic (2014)

Del guió de Roser Amills per a «Les mil i una nits» · Catalunya Ràdio

Les mil i una nits de Maria de la Pau Janer

Divendres, 10 d’octubre de 2014

Programa número 193

Títol programa. quin mal, quin gust

El dolor i el plaer

10.10 cita inicial

“Déu ha posat el plaer tan a prop del dolor que, de vegades, es plora d’alegria.”·

George Sand

FX 18 anys

Pau en blanc

El plaer i el dolor semblen pols oposats.

Tan oposats, que poden arribar a atreure’s, a tocar-se… i a confondre’s.

Es pot aconseguir plaer, a través del dolor…?

Queda clar, i està demostrat,… que sí.

1 careta ent ppal veu

Programa número 193: QUIN MAL, QUIN GUST

El dolor i el plaer

El 1950, dos científics de la Universitat de Mont-real van descobrir el centre cerebral del plaer en les rates.

Sabeu com ho van aconseguir…?

Es van equivocar.

Buscaven, precisament, el punt per provocar-los malestar.

Un cop el van tenir situat, hi aplicaven descàrregues elèctriques per condicionar-les i evitar que anessin a un lloc determinat. I les rates… no paraven d’anar-hi.

Els agradaven, les descàrregues.

Dolor i plaer són sensacions, respostes cerebrals a estímuls determinats.

Però… un mateix estímul pot provocar sensacions diferents en persones diferents.

El que a una li genera dolor, a una altra la pot portar a l’èxtasi…

2 veu participació

Xavier Pellicer, bona nit…

.- Cada cervell és un món…?

.- I quins factors determinen que el que un cervell llegeix com a plaer, un altre ho llegeixi com a dolor…?

.- És a dir, el cerver d’un masoquista és diferent…?

Xavier Pellicer és Doctor en Psicologia, sexòleg i especialista en Psicologia de l’Hospital Quirón Teknon.

.- El problema és que el nostre cervell no vulgui admetre que els altres cervells funcionin d’una altra manera…? És, per tant, una qüestió social o cultural…?

.- Creus que plaer i dolor, en ocasions, poden coincidir…?

La Roser Amills és periodista i escriptora.

Josep Lapidario, bona nit…

.- Com es descobreix, que el dolor pot resultar excitant…?

.- D’entrada, hi ha una barrera mental, no…? S’ha de trencar, aquesta barrera…

.- Podem dir que hi ha diferents tipus de dolor…? Hi ha un dolor que és eròtic i un altre que no ho és…?

Josep Lapidario és membre de Sex Academy Barcelona, director de programació del club BDSM “En La Órbita de IO” i escriptor a la revista Jot Down.

Xavier Pellicer,

.- Tot és qüestió d’endorfines…? El plaer i el dolor…?

.- I d’adrenalina…?

3 cop careta + crèdits

10.10/mus/pleasure and pain

Plaer i dolor, el títol d’aquest tema.

I el plaer i el dolor són ingredients que la nostra convidada sap combinar molt bé…

Bona nit, Mystic

.- A tu t’agrada el plaer i el dolor…

Es viuen alhora, una cosa i l’altra..?

.- A molta gent se li farà difícil entendre com et pot agradar el dolor, no…?

.- Estem parlant d’un dolor controlat, dins uns límits particulars… Cadascú té els seus i més enllà ja no produeix plaer i es queda només en patiment…?

.- La gràcia és dominar els llindars…?

.- Aquests llindars de dolor, aquesta resistència o tolerància, augmenta amb la pràctica…? És a dir, com més temps fa que practiques, més dolor aguantes i més t’agrada…?

.- Com i quan vas descobrir el plaer del dolor…?

.- Quina mena de pràctiques et proporcionen el dolor plaent que busques…?

.- La gràcia és que el dolor te’l provoqui un altre o és igual de plaent si te’l provoques tu mateixa…?

.- Hi deu haver un codi per parar, per aturar la sessió… Una paraula clau, potser…?

.- S’ha de saber parar, no només en el moment adequat, sinó en general, quan veus que cada vegada potser necessites una mica més de dolor i se te’n pot anar de les mans…?

Gràcies pel teu testimoni, Mystic.

10.10/mus/rihanna

(Està des del començament. Posa-la des d’on tu vulguis… Tu mateix…

Sentim Rihanna.

La cantant ha declarat, en alguna ocasió, que li agrada que l’assotin i que troba divertit que la lliguin…

Josep Lapidario, Roser Amills…

.- Qui s’ho passa més bé, el que lliga o el que està lligat…?

Josep,

.- I qui lliga, s’ho passa més o menys bé en funció de qui lliga…?

Xavier Pellicer

.- Fins no fa gaire, el masoquisme constava en el Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals. Ara, ja no. Per què l’hi han tret…? Perquè ara és més habitual, potser…?

.- Es considera trastorn tot el que és estadísticament limitat, doncs…? Si no se segueix la norma, és desviat…? Per tant, tot depèn, només, de l’acceptació social…?

.- Que t’agradi el dolor no té per què ser una patologia, no…?

Avui, a Les Mil i Una Nits, barregem dolor i plaer.

I ara, també, hi afegim uns minuts de publicitat.

Publicitat

Seguim a Les Mil i Una Nits.

Avui, ens acompanya el Xavier Pellicer, doctor en Psicologia, sexòleg i especialista en Psicologia de l’Hospital Quirón Teknon; el Josep Lapidario, membre de Sex Academy Barcelona, director de programació del club BDSM “En La Órbita de IO” i escriptor a la revista Jot Down; i la Rose Amills, periodista i escriptora.

I també ha vingut la Mystic.

Ja ho sabeu, parlem del plaer i del dolor…

10.10/text

Sí, faci-ho! –vaig exclamar devorat pel terror i el plaer-.

Si un matrimoni només pot basar-se en la igualtat i el consentiment mutu, les més grans passions s’originen, tanmateix, en els contrastos extrems. Nosaltres dos som aquesta constel.lació, ja que ens trobem l’un davant de l’altre, gairebé com dues forces enemigues. D’aquí neix aquest amor en mi, que és en part odi i en part temor. En una relació així, un ha de ser el martell i l’altre l’enclusa. Jo vull ser l’enclusa. No podria ser feliç si mirés la meva amada des d’un graó superior. Vull adorar una dona, i això només pot passar si ella és cruel amb mi.”

La Venus de les pells.

Leopold Von Sacher-Masoch

10.10/mus/please be cruel

(Els últims 20” va repetint “please be cruel”, per si ho volem aprofitar com a final, per tancar alguna cosa…)

Josep Lapidario,

.- “Please, be cruel”, diu la cançó. Es pot demanar per favor, que siguin cruels amb tu…?

Xavier Pellicer,

.- Si algú et demana que siusplau siguis cruel amb ell, la màxima crueltat serà no ser cruel, és clar…

(Quan un masoquista li diu a un sàdic que li faci mal, el sàdic no n’hi fa, no…?)

.- El 1870, quan Masoch va escriure la Venus de les pells, tot plegat podia sonar molt escandalós. Ara, ja no…?

.- Hi ha tota una galeria de personatges que han admès passar-s’ho bé pegant o rebent, no…?

Des de Catalina de Mèdicis fins a Amy Winehose, de Marguerite Duras a Francis Bacon…

Josep,

.- Al Kamasutra ja surten fins a 5 maneres d’assotar durant el coit, també, no…?

Xavier

.- També hi ha qui es posa silicis… Seria una altra concepció del dolor…? Dolor ascètic…? Porta a un èxtasi diferent…?

Josep,

.- Hi ha una pila de tècniques i articles destinats a produir dolor plaent o dolor eròtic… Has portat algunes eines…

(Repassem els estris que porta…)

.- Què és la roda de Wartenberg…?

(La utilitzen els neuròlegs per mesurar impulsos nerviosos…)

.- Això és gradual…? Progressiu…? Per començar, n’hi ha prou amb un copet amb la mà oberta o una mossegadeta…?

Mystic

.- Podem parlar de dolors més aguts o menys aguts…?

A veure, tots plegats…

.- És addictiu, el dolor…? O el que és addictiu és la sensació d’alliberar-se del dolor…?

.- Hi ha qui necessita dolor de tant en tant, com un heroïnòman necessita una dosi…? I, si no en té, se’n fa ell mateix, de dolor…?

.- Quan entres en el dolor, ja no pots aconseguir plaer sense…?

.- Es pot aprendre a dominar, el dolor…? Com els faquirs hindús…

.- Un estudi fet a la Universitat de Noruega diu que , quan el dolor que se sent és menys del que s’espera, tot i ser dolor, ja és plaer… Ja és una satisfacció… És comparatiu…?

.- Per tant… pot ser més psicològic que físic…?

.- Els blaus i les cicatrius, són físiques…

El dolor i el plaer, un joc extrem… o no tant.

Sinto programa

Mystic, gràcies per haver vingut…

.- Una cosa és passar-ho bé i una altra prendre mal…?

Josep Lapidario, membre de Sex Academy Barcelona, director de programació del club BDSM “En La Órbita de IO” i escriptor a la revista Jot Down,

.- El dolor eròtic… no fa por, doncs…?

Xavier Pellicer, doctor en Psicologia, sexòleg i especialista en Psicologia de l’Hospital Quirón Teknon

.- Hi ha altres dolors que assumim amb menys prejudicis que els sexuals…?

Fer maratons, fer dietes…

.- Alguna de les eines que ha portat el Josep Lapidario que et vulguis emportar…?

I gràcies a tots plegats.

Ja ho sabeu, amb mesura… tot té el seu atractiu…

---

Del guió de Roser Amills per a «Les mil i una nits» · Catalunya Ràdio

Deler pel dolor, ítems Roser

Monja sado-maso: la cera calenta

A veure què tal aquesta: María Magdalena Pazzi, la monja de les veles ardents, que es feia torturar amb corones d’espines per les seves companyes i que vessessin cera calenta sobre el seu cos nu mentre romania lligada a un llit. Al joc sexual la cera calenta serveix per augmentar el nivell d’adrenalina i, per tant, l’excitació. El cas més curiós és el de Santa Pazzi. Aquesta monja florentina, bella i d’amable tracte, ens explica Vicencio Puccini a la seva biografia de 1619 que va escollir un lema o programa de vida que s’ha fet famós: «No morir, sinó sofrir». També explica que es feia torturar amb corones d’espines per les seves companyes i feia que vessessin cera calenta sobre el seu cos nu mentre romania lligada a un llit. Mitjançant aquesta pràctica sentia un plaer immens que ella interpretava com la unió mística amb Crist. El joc de la cera calenta consisteix a sostenir una vela encesa per sobre del cos i deixar que degoti a les zones més sensibles. Tres religioses, encarregades pel director espiritual escrivien el que ella anava dient, especialment les revelacions que rebia durant els seus èxtasis. I de tot això va sortir el llibre «Contemplacions», un tractat de teologia mística.

Amy Winehouse: addicta als jocs amb el dolor (és el que tenen les drogues, que fan a qui reb el dolor cada cop més tolerant… i la dosi va en augment)

La cantant va admetre a diverses entrevistes que l’encenia tenir una sessió de spanking — o el que és el mateix, assots al cul- durant les relacions sexuals amb les seves parelles. De fet, li agradaven els jocs de tot tipus, i ni va parpellejar quan un diari britànic va acusar al seu marit, Blake Fielder-Civil, de mantenir una relació amorosa amb una altra reclusa al presidi de Pentonville, a Londres, on estava pres al 2008. Fielder-Civil havia enviat cartes d’amor a Melissa Goldstone, una altra presa per tràfic de drogues, i en una d’elles li proposava ’sexe a tres’ amb Winehouse.

CORDES i submissió al dolor: A la Eva Longoria li agrada que la lliguin i maltractin… però amb glamour

A la ‘dona deseperada’ més baixeta de la petita pantalla el que li agrada és que la immobilitzin per donar-li plaer. Això sí, amb seda. El seu és el masoquisme, però light. Ho va confessar al qüestionari “Best ever sex” de la versió nord-americana de la revista Cosmopolitan: “M’agrada que al llit em dirigeixin. Hi ha alguna cosa molt excitant a ser submissa. No em disgusta que em lliguin amb mocadors de seda”.

Jugar amb EL FUET té el seu morbo: Brian Jones, a fuetades

El Rolling Stone pagava per veure números lèsbics entre prostitutes marroquines i la seva nòvia Anita Pallemberg, amiga d’Amanda Lear, que aportava moltes idees a la parella, famosa per la seva amistat amb Gala i Dalí, del que va ser musa i model, i sobre el qual va publicar “La meva vida amb Dalí” al 1986. En una ocasió Anita es va negar a aquests jocs, davant el que Brian no va dubtar a copejar-la amb tal duresa que ferí les seves carns amb el fuet, quelcom que va gaudir pel seu component sadomasoquista. A partir de llavors, amb freqüència Brian demanava a Anita que representés el paper dominant i l’assotés a ell. Segons sembla, ho feia gustosa.

El primer orgasme representat al cinema (1932) va sortir bé… gràcies a un joc amb el dolor: punxada amb una agulla!!!

Per aconseguir que la ja de per si mateixa sensual actriu Hedy Lamarr simulés una expressió orgàsmica a una de les escenes de la pel·lícula ‘Èxtasi’ (1932), el seu director, el fer txec Gustav Machaty (1901-1963), li va propinar a les natges una burxada amb una agulla. A més, i per espai de deu minuts, Hedy apareixia completament nua, primer a la vora d’un llac i després corrent pel camp. Per aquesta seqüència se la coneix com la primera dona de la història del cinema que va aparèixer completament nua a una pel·lícula comercial, fet que va motivar que la bategessin com «la dona més bella de les pel·lícules», què subtils.

El sadomasoquisme petit-burgès de Marguerite Duras, cops de puny i bufetades

a qui agradava deixar-se torturar voluntàriament i va descriure així el punt de vista del sadomasoquisme petitburgès: “Estan estirats al passadís com dormits mentre una altra cosa es prepara en el lent reflux del desig. Amb gestos amb prou feines perceptibles tornen a apropar-se. Les pells, les suors que es toquen, els rostres, la boca d’ella retrobada per ell. Romanen així, trastocats, a l’espera. Després ella li diu que desitja ser copejada, diu que a la carta li demana a ell, vine. Ell ho fa, va, s’asseu al seu costat i la mira una altra vegada. Ella diu: copejada, amb força, com abans al cor. Diu que voldria morir. Així és, el rectangle de la porta oberta queda ocupat pel cos assegut de l’home que es disposa a copejar”.

Jean-Jacques Rousseau (de nen ja va confessar que era masoquista i li agradava molt jugar amb el dolor)

Ho va descriure a les seves “Confessions”. Al 1720, quan tenia vuit anyets, va cometre una desobediència, sense imaginar que aquest pecadet el portaria a uns altres més grans. La mainadera que en tenia cura, mademoiselle Lambercier, va prendre la decisió d’assotar-lo i l’experiència va agradar al nen “doncs havia trobat al dolor, i fins i tot a la vergonya, un element de sensualitat que em va deixar més desig que por de tornar a repetir l’experiència”. Efectivament, l’experiència es va repetir un segon cop, però ja va ser l’última, perquè la mainadera es va adonar del plaer que sentia el nen, i es va incomodar.

No tot va començar amb les Ombres de’n Grey ;)) Dominique Aury (autora de Historia d’O), jocs amb el corsé que apreta tant que fa mal, collaret de cuiro que asfixia i manilles tot el dia que no deixen circular la sang i adormen els dits…

Mosegades: de vegades la cosa no surt bé del tot… Marit de la Mata Hari: li va arrencar el mugró

Assotar al cul, tot un món (proposo unes quantes variants originals d’aquesta pràctica, amb plomes, musicals, durant la penetració…)

Només de pensar-ho, m’excito, i creieu-me que si no ho heu provat hauríeu de fer-ho ja, per conèixer una cosa nova, ja que el nostre darrere és el múscul més desenvolupat del cos i la seva superfície, admirable, sedosa i simpàtica conté innombrables terminacions nervioses que van directitas al cervell.

Variants per a la azotaina i l’ús deliciós de les natges

1) Assots al ritme de la música: trieu una peça que tingui bona percussió i un ritme que us resulti còmode, i el azotador no té més de seguir la música. Això ofereix diversos avantatges: tots dos saben a què atenir-se i la azotaina acabarà quan acabi la peça, el que no serà ni molt ni poc, sinó una regla externa que ho farà més interessant, ja que per això serveixen les regles, per fer el plaer més intens mitjançant les limitacions. 2) Alternars plomes i assots: La convexitat del cul, la seva massa rodanxona i tendra, agraeix els canvis d’intensitat. Per a això, utilitzarem elements contraposats a la duresa (és un dir, perquè com ja hem dit, els assots en aquest joc es donen amb afecte) de la mà, com poden ser unes plomes, i així se sentirà amb més intensitat el conjunt. A falta de plomes, uns petons suaus o unes carícies en cercle. 3) Assots durant la penetració: un bon bufetada en els moments de més excitació us farà pujar al setè cel a tots dos integrants de la parella, i si encertes a donar uns cachetitos en el moment de l’orgasme serà … inoblidable. Per a mi ho va ser.

El botxí erecte: una historia dins un quadre molt molt interessant o es reflecteix fins a quin punt el dolor és sexual…

Román Gubern afirma al seu llibre “La imatge pornogràfica i altres perversions òptiques” que el sadisme és un art i com a tal posseeix la seva pròpia història. Explica que l’art gòtic a Europa va produir una gran galeria de productes sadomasoquistes fruit d’imaginacions emfebrides, i que encara que estaven inicialment pensats per causar terror i espant, en ocasions servien per exposar fantasies excitants de sadisme voyeur. Com a exemple sublim, destaca que al Museu de Basilea es conserva un flagelació pintada per Holbein, pintor de la cort contemporani d’Ana Bolena, que no oculta l’erecció del botxí fuetador. Va ser també responsable de dissenyar una famosíssima font de robins, diamants i perles on rajava aigua dels pits de tres dones, un encàrrec de la Bolena, per regalar seu reial marit l’any nou de 1534.

Catalina de Médici, li agradava proporcionar generosos assots a les seves minyones, desvestides, per entretenir les nits

Pierre de Brantôme (1540-1614) va ser autor de novel·les lleugeres, però va escriure també articles, cròniques de guerra i biografies. D’aquestes últimes destaca un tret comú: el seu amor per les dones, especialment per aquelles que havia conegut profundament. Una d’aquestes va ser Catalina, noble italiana esposa d’Enrique II de França i que va ostentar el títol de reina consort de França. Va ser mare dels reis de França Francisco II, Carlos IX i Enrique III, exercint de regent del Regne amb els dos primers. Però d’ella també sabem per Brantome que va gaudir sovint assotant a les dames de la seva cort. Així ho explica: «He sentit d’una dama de món, de fet de molt alt nivell, que no estava contenta amb la seva luxúria natural, doncs era molt avorrida. Estava casada i enviduada, una dona molt bella. Per entretenir-se, tenia la més bella de les seves dones i minyones desvestida, gaudia d’aquesta vista i després l’assotava pel darrere amb el palmell de la seva mà, fort i durament, i copejava a servents que havien comès algun error amb pals llargs, i li donava gran satisfacció veure’ls fent contorsions, depenent del tipus de cops que rebessin.»