Saltar al contenido

Catalunya Ràdio | «Les mil i una nits»: monstres i fenòmens, amb Pere Estupinyà, David Bueno i Josep Maria Palacín (23-1-2015)

Catalunya Ràdio | «Les mil i una nits»: monstres i fenòmens, amb Pere Estupinyà, David Bueno i Josep Maria Palacín (23-1-2015)Colaboración en Catalunya Ràdio← Volver a todas las colaboraciones

Ràdio · Catalunya Ràdio · «Les mil i una nits» · 23 de gener de 2015

«Què bé ho fa la Roser Amills a Catalunya Ràdio, llàstima que no surt gaire a Les mil i una nits darrerament.» (Víctor Amela)

Roser Amills amb auriculars a l'estudi de Catalunya Ràdio, en una foto de Víctor Amela

El 23 de gener de 2015, al programa 247 de Les mil i una nits, el programa sobre sexualitat de Catalunya Ràdio presentat per Maria de la Pau Janer, Roser Amills va parlar de monstres i fenòmens —anomalies i malformacions sexuals— amb Pere Estupinyà, David Bueno i Josep Maria Palacín.


Del guió de Roser Amills per a «Les mil i una nits» · Catalunya Ràdio

Fenòmens: anomalies i malformacions

Programa 247 · 21 de gener de 2015

“Els monstres són reals, i els fantasmes, també; viuen dins nostre i, de vegades, guanyen.”

Stephen King

Aquesta és l’escena final de la pel.lícula “Freaks”, dirigida per Tod Browning el 1932.

Avui, A Les Mil i Una Nits, parlem de deformitats i anomalies estrictament referides al sexe.

Dels homes amb dos penis a les dones amb tres pits.

Programa número 247: FENÒMENS

Anomalies i malformacions

Tot el que fuig de la normalitat ens provoca desassossec, quan no desconfiança o, directament, rebuig.

Així, poc o molt… tots som monstres, no…?

Pere Estupinyà, bona nit…

.- Tots som una mica monstres…? Ningú no és perfecte…?

.- També hi ha qui ho és més i qui ho és menys…? De monstre i de perfecte…

El Pere Estupinyà és divulgador científic i col.laborador d’aquest programa.

Com també és col.laboradora la Roser Amills, escriptora i periodista…

Bona nit, Roser…

.- El que és diferent ens fa por…? Per què…?

És curiós, ens fa por perquè ens fascina, i el que tenim és por d’aquesta fascinació irracional, que no controlem, que ens deixa no només insegurs i bocabadats, sinó plens de contradiccions (ens preguntem perquè ens fascina quelcom que ens hauria de fer l’efecte contrari!!!)

.- Per això ens fan por els monstres…?

les monstruositats reals han fascinat molt al llarg de la història: monstre ve etimològicament de “mostrar el futur” en llatí, doncs es considerava que era un missatge dels déus, una advertència (etimològicament és de la mateixa família que demostrar i mostrar) de prodigis i pressagis

recordem que a Cien años de soledad García Márquez utilitzava aquesta monstruositat amb el naixement d’una criatura amb cua de porc

en l’actualitat la teratologia -literalment, «la ciència dels monstres» – ha demostrat que les alteracions / deformacions del cos humà són resultat dels seus errors genètics

com és el cas dels nans

les dones barbudes

els que són gairebé gegants de tan alts

o els que tenen dos caps, o malalties a la pell…

Com més exagerada és la monstruositat, més curiositat i morbo genera, es veu com un enigma

barrejada amb por i fastig perquè no podem apartar la mirada

Pere, Roser

.- Diferenciem entre l’anomalia i la proesa o el prodigi.

Per exemple, una dona amb tres pits seria una anomalia i una dona que mantingui relacions amb 919 homes en 24 hores seria una proesa…?

(Aquest rècord el té l’actriu porno Lisa Sparxxx. El va aconseguir el 2004 i està en vídeo…)

.- Totes dues coses s’escapen de la normalitat… Admirem la proesa o el prodigi i castiguem l’anomalia…?

O el que ens espanta es pot potenciar com el més normal, culturalment: La tribu Karamojong del nord d’Uganda -com part de la seva tradició- col·loca un objecte pesat a la punta del penis, perquè aconsegueixi una extensió molt més gran. El membre els ha arribat a alguns, al nivell dels genolls.

I a Occident, les dones ens operem els pits d’una manera que a una altra cultura aïllada o d’una altra època li podria semblar monstruosa

Avui, a Les Mil i Una Nits, parlem de la gent que és diferent… físicament. Que ens resulta estranya perquè no és com la resta.

Aquesta és l’experiència del monstre: la irresistible fascinació que travessa la societat sencera, una suspensió tremolosa de la mirada i el llenguatge, una cosa irrepresentable.”

Descubriendo un mundo oculto: identidad sexual y discapacidad física.

Guillermo Rodriguez Uribe i Marisol Moreno Angarita.

Pere Estupinyà, Roser Amills,

.- Heu sentit a parlar de Triple D…?

(Un estatunidenc que va néixer amb dos penis i que ho explica en un llibre titulat “Doble cabecera, mi vida con dos penes”, en la seva traducció al castellà. El títol original és “My life with two penises”. D’això, se’n diu difalia i diu que afecta a un de cada 5 milions d’homes…

TAURONS I DRACS DE KOMODO, 2 penis (i els koales i les iguanes!!!)

Hi ha altres antecedents a la història dels freaks. Joan Baptista dos Santos, portuguès nascut el 1843, també en tenia, però no el deixaven actuar a les fires de fenòmens anatòmics… Dos Santos deia que podia mantenir una relació sexual amb un penis i començar-ne una altra amb l’altre penis… I Triple D, també. És més, diuen que poden ejacular i orinar a la vegada…) (Reflexió: tenir dos penis i dir-se Dos Santos sembla de conya, no…?)

.- Un problema per caminar o córrer, i per comprar calçotets, i per moltes altres coses, això de tenir dos penis…?

Jo crec que el problema se’l devia trobar més a l’hora de treure’s els calçotets!!!

.- Joan Baptista Dos Santos, un altre home que tenia dos penis, diu que va tenir una relació amb Blanche Dumas, que tenia tres cames i un joc extra de genitals… Estaven fets l’un per l’altre…?

Si és com m’ho imagino, la cama del mig devia molestar una mica, penso!

.- Vull dir que, per una persona amb aquesta duplicitat, no ha de ser fàcil relacionar-se amb altra gent… o sí…?

.- Hi ha qui busca aquesta mena de rareses, també…? Gent atreta per les deformitats o per les anomalies…?

acrotomofilia: atracció per persones amb amputacions (tècnicament és una teratofilia, atracció per la monstruositat)) Hi ha comunitats online de devots dels amputats

I el colmo, la apotemnofilia, que és el desig de tenir una amputació ( i hi ha casos de persones, malaltes evidentment, que han buscat metges que els vulguin amputar)

David Cronenberg tambien le va el rollo tal como pudimos ver en Crash(1996).

.- En general, però, les anomalies físiques, les deformitats, ens fereixen la vista…?

O ens fascinen: museus arreu del món de deformitats i rareses d’aquests tipus fa segles que existeixen i si han durat tant és perquè hi ha gent que els visita: a Argentina n’hi ha un que està obert des de 1835

I els geperuts sempre s’ha pensat que donen sort

.- També hi ha graus… Hi ha deformitats i monstruositats…? On és la diferència…?

.- Després parlarem dels casos clínics que es poden considerar habituals dins de la anormalitat. De moment, parlem dels casos més sorprenents…

Hi ha la difalia, que deien… També entraria dins el concepte de fenomen el fal·lus gegantí…?

(El penis més llarg se li atribueix a l’actor Jonah Falcon. 24 centímetres en repòs i 34 en erecció. Li han fet moltíssimes ofertes per fer porno, i sempre s’hi ha negat. Diu que en un aeroport el van detenir, pensant que portava un arma amagada a l’entrecuix…

El del Nacho Vidal no li cabia dins un got de cubata, no vull ni pensar com deu ser aquest!!!

També hi ha la llegenda del membre de Rasputín, que es conserva en el museu eròtic de Sant Petersburg Té 30 centímetres i el gruix del canell de la mà… També hi ha qui diu que és un frau, i que el que guarden en formol és el penis d’algun animal…)

Cap als 90 van fer les primeres proves i van concloure que era un cogombre de mar!!! Però com que no interessa que es perdi el mite…

.- També hi ha casos de vulves dobles o desproporcionades…

La més gran de que es té constància: Anna Swan (1846-1888), qui malgrat néixer amb una mida normal durant la seva infància i joventut va anar creixent fins a mesurar 2,33 metres als 19 anys. Curiosament es va casar amb un altre ‘gegant’, Martin Bates, l’altura arribava als 2,13 metres. (i el fill, 48 cm de circumferència del cap i pesava 11 kg i mig

.- I dones amb tres pits…? O amb quatre…?

Hi ha un videojoc que es diu SPORE que permet crear criatures a la carta, i és habitual que els adolescents les facin amb monstruositats de tot tipus que inclouen dobles genitals, molts pits, tamanys immensos etc

Nomes cal buscar a Google “penis spore” per comprovar-ho”

L’any 1575, Ambroise Paré, el pare de la cirurgia moderna, va fer una obra titulada “Monstres i prodigis”, que era un recull de rareses anatòmiques. L’editorial Siruela la va recuperar i editar el 1993.

Paré reconeixia que hi havia coses que, mèdicament, se li escapaven…

Per concloure, diré amb Hipòcrates que a les malalties hi ha alguna cosa divina, de la qual l’home no pot donar cap raó.”

.- Hi ha coses que se’ns escapen de la raó…?

.- Ens fan por, les coses que se’ns escapen de la raó…? Per això ens fan por els monstres, per exemple…?

Ens monstren el que podríem ser, i per això ens fan por… Marquen els límits de la humanitat, mostren el misteri de la nostra morfologia.

NOTA: ens considerem no-monstres perquè estem acostumats a veure’ns de determinada manera, però és arbitrari, i això és el que costa d’acceptar

Rareses, fenòmens, prodigis, anomalies relacionades amb el sexe.

Hem parlat de les més estranyes i sorprenents.

N’hi ha d’altres que són més habituals, encara que segueixin amagades.

En parlem després de la pausa.

Seguim a Les Mil i Una Nits, a Catalunya Ràdio.

Avui, parlem de rareses i prodigis, de casos extraordinaris i cossos diferents. I ho fem amb el Pere Estupinyà i la Roser Amills.

.- Aristòtil era més modern que Ambroise Paré…?

Curiositat

Pere,

.- Conseqüències psicològiques i socials de la diferència. Se senten diferents, ells es veuen diferents i la gent els veu diferents… No deu ser fàcil de portar…

Roser,

.- Hem parlat del penis més llarg, abans. També hi ha la llengua més llarga… Diu que pertany a Chanel Tapper, una estudiant californiana. Des de la punta fins al llavi fa 9,75 centímetres… El doble de les llengües habituals… També ha de ser una bona eina sexual…? Com també ho deu ser una llengua partida…?

Les llengües bífides poden generar repulsió a primera vista, però el bon amic i col·laborador Lapidario em va explicar que havia descobert, amb una parella, que donen molt de joc a l’hora del sexe oral perquè cada meitat de la llengua pot moure’s independentment

Morrejar una llengua bífida, superada la sorpresa inicial, ha de ser ben entretingut

Homes amb dos penis, dones amb dues vulves…

En els humans, aquests coses les considerem anomalies.

Però… i en la resta dels animals…?

Tenim al telèfon el David Bueno, doctor en Biologia i professor de Genètica a la Universitat de Barcelona.

.- També hi ha llengües molt habilidoses, en el món animal…?

.- Més rareses del món animal… Pits imparells…? Perquè, els pits sempre han de ser parells…?

Gràcies, David Bueno, per totes aquestes informacions…

Pere, Roser…

.- A part de grans deformacions i fenòmens extraordinaris, hi ha també tot un seguit de petites coses que hauríem de considerar, també, com a anomalies…?

Des de les hèrnies, les torsions testiculars i la desviació del penis fins als hímens perforats, la fusió dels llavis de la vulva o els úters dobles…?

.- La cua vestigial, també seria un d’aquests fenòmens….?

A mi m’agradaria tenir cua com un gat, sempre m’ha fascinat i m’agradava un còmic d’una filla del dimoni que no només tenia cua, en la seva monstruositat, sinó que també tenia vagina i penis

.- Tot plegat, però, són coses operables, no…?

.- Els casos de difalia són escassos i raríssims. També hi hauria el cas contrari, el que s’anomena agenèsia del genital extern… És a dir l’absència congènita del penis, no…?

.- Difalia i agenèsia són raríssimes. Però, hi ha altres malformacions masculines que són més habituals…? Algun exemple…?

.- I entre les rareses femenines…? Hi ha des de l’absència de vulva fins a la duplicitat de vulva, també…

Una de cada 4,000 a 5,000 mujeres nacen sin vagina. Es un defecto congénito llamado atresia vaginal

.- En aquests casos, masculins i femenins, la sensació de plaer està en actiu…? En casos de duplicitat de vulva o de penis… I en cas d’absència d’una cosa o l’altra…?

.- L’acondroplasia, l’enanisme, també seria una anomalia…

.- Hi ha una atractiu estrany envers els nans… El porno els ha dedicat moltes escenes… Per què…?

(Hi ha el clàssic de Blancaneus, sense anar més lluny. I, a part, hi ha de tot, de tot, de tot…!!!!)

Solen conservar el tamany del penis que tindrien si fossin de tamany standar, per tant… un cos petit amb un penis enorme!!!

.- Tot plegat, no deixar de ser una versió actualitzada dels circs i les fires de fenòmens estranys de l’època victoriana…? Seguim igual…?

(A l’era victoriana hi havia Joseph Merrick, l’home elefant…)

.- La cirurgia estètica també ha creat monstres… Hi ha moltes actrius, actors i famosos que semblen desfigurats…

Una mujer de Florida dijo que se había operado para ponerse un tercer pecho … «Quería dejar de resultar atractiva a los hombres, no quiero tener más cites, deia…

però era una pròtesi falsa, com una disfressa… però segur que algun dia algú s’ho farà, com l’altra dona que s’està operant constantment per semblar una Barbie i que ja té 52 operacions….

.- I hi ha experiments científics que creen monstres…?

(Científics britànics asseguren haver aconseguit embrions híbrids d’animals i humans que han sobreviscut tres dies, creats per combatre malalties molt específiques… Va ser una polèmica molt forta a la Gran Bretanya…)

.- Ser massa perfecte seria també ser un monstre…?

(Monstres són coses fora de la normalitat…)

El millor exemple és una dona de 70 anys amb pit de joveneta, o un home gran amb la cara sense cap arruga pel bótox… fan por!!

Com dèiem al començament, poc o molt, tots som monstres, fenòmens, únics, irrepetibles i… estranys… molt estranys…

Gràcies, Pere Estupinyà, divulgador científic…

Gràcies, Roser Amills, periodista i escriptora

I gràcies a tots plegats.

Acabem recordant la frase de John Steinbeck…

Per un monstre, el monstruós és l’ordinari, ja que cadascú es considera, a ell mateix, normal.

Bona nit.

Escolta-ho a 3Cat.

Més programes de Les mil i una nits a Catalunya Ràdio i Col·laboracions en mitjans. La seva col·laboració al programa consta a l’itinerari.

También te puede interesar

Etiquetas

Roser amills catalunya radio

¿Qué te ha parecido? Déjame un comentario

Leo todos los comentarios y me encanta conversar con quienes me leen. Tu correo no se publicará.