Catalunya Ràdio | «Les mil i una nits»: bruixes i encanteris, amb Pau Castell, Toti Martínez de Lezea i Adolf Tobeña (2014)

Del guió de Roser Amills per a «Les mil i una nits» · Catalunya Ràdio

Les mil i una nits bruixes i encanteris

La romana deessa Libertas tenia forma de gat i Europa medieval: relació misteriosa de les bruixes i els gats

A l’Europa medieval hi va haver persecució i matança de gats perquè el cristianisme els considerava amics de bruixes i els veia com a animals satànics i pagans. Van cremar i van matar gats. I el just càstig d’aquella bogeria va ser una plaga de rates que va portar la paorosa epidèmia de pesta negra que ens va delmar. Després es va haver de recriar gats perquè Europa no desaparegués.

Zugarramurdi: ungüents vaginals al·lucinògens

Hi deuria haver ungüents d’herbes, i també un tòxic de la pell del gri- pau, la bufotenina, amb uns efectes al·lucinògens similars al bolet Amanita muscaria. La mucosa de la vagina és molt absorbent: el pal de l’escombra, llarg, cilíndric, untuós; el pal de l’escombra entre les cuixes… I a volar.

El dimoni i les bruixes tenen bon gust: tractat del segle XVI on es parla de com triaven

Les bruixes anaven amb el dimoni perquè anava ben armat, la tenia com un mul

«Las brujas afirman sentir tal placer que aseguran que no lo hay parecido en el mundo. Y yo creo que hay razones para ello. Primero, por la gran hermosura y donaire que adoptan estos demonios; segundo, por la grandeza extraordinaria del miembro. Con lo primero atraen las miradas y con lo segundo producen placer en las partes más íntimas. Además, los demonios engañan a las brujas, haciéndoles creer que están perdidamente enamorados de ellas, lo que para estas necias mujeres resulta muy importante. También los demonios pueden mover el miembro cuando está dentro, de tal forma que las mujeres obtienen más placer con ellos que con los hombres».

El dimoni posseia les dones per davant si eren guapes i per darrera si eren velles o lletges

Com es diferenciava una bruixa d’una que no ho era? Malleus Maleficarum: “Si una dona és acusada de bruixeria, és que ho és” i ja està, no es complicaven pensant-hi més i ho consideraven suficient!!!

publicación del Malleus Maleficarum todo se redujo a un: “Si a una mujer la acusa de brujería, es que es bruja”.

Un capellà amb una bruixeta: ARMELLINA (súcub): era amant d’un sacerdot i hi ha documentat el següent:

«… Aquest malvat sacerdot deia que sentia molt més plaer anant al llit amb un súcube anomenat Armellina, que amb qualsevol altra dona. I això que va mantenir relacions amb no poques, inclosa la seva pròpia germana, amb la que, segons es diu, va tenir un fill. Aquell desgraciat home estava tan enamorat de Armellina, que ella l’acompanyava sovint en les seves passejades per la plaça. «

Otra súcubo famosa fue Armellina, amante de un sacerdote réprobo, al que Giovanni Francesco Pico della Mirandola (no confundir con su tío homónimo, el célebre pensador italiano) se refirió en su ‘La strega’ (La bruja), el primer libro sobre brujería que se editó en italiano, tras el éxito obtenido por su versión original en latín:

«…Ese malvado sacerdote, al que ya me he referido, decía que sentía mucho más placer acostándose con un súcubo llamado Armellina, que con cualquier otra mujer. Y eso que mantuvo relaciones con no pocas, incluida su propia hermana, con la que, según se dice, tuvo un hijo. Ese desgraciado hombre estaba tan enamorado de Armellina, que ella lo acompañaba frecuentemente en sus paseos por la plaza.»

En esa misma obra, Pico della Mirandola da cuenta de unos aquelarres presididos por el diablo en forma femenina, no muy lejos de Roma. Bajo esa apariencia era conocido como La Signora y, al decir de los confesos, era tan hermosa e iba tan ricamente vestida, que ningún hombre se resistía a sus encantos.

Bruixa vampiressa, amb talons i cotilla, que va maleïr James Dean (relació entre l’accident de cotxe i la seva última i vamp amant)

Quan un terrible accident de cotxe va acabar amb la vida de Dean, van sorgir rumors de tot tipus i una llegenda d’esdeveniments relacio- nats amb el cotxe, que es va arribar a pensar que estava maleït. Això va portar els seus biògrafs a investigar amb lupa les circumstàncies prèvies al succés, fins que van trobar la inquietant exnòvia de Dean, Maila Nurmi, coneguda al cinema com Vampira, que va ser abandonada per l’actor quan aquest va aconseguir la fama. Aquesta vamp era experta en rituals de màgia negra i estava obsessionada amb ell, com va dir en una entrevista al mateix Dean. A més, va explicar que els diners amb què ell es va comprar el seu cotxe, Little Bastard, tenien previst destinar-los a comprar una casa per viure-hi junts, tracte que l’atrevit Dean va trencar i que a ella li va caure fatal. “Bona nit. Jo sóc… Vampira. Espero que tots hàgiu tingut la bona sort de passar una setmana horrible”. Amb aquestes paraules introduïa Maila el seu xou nocturn als televisors de fusta Magnavox de les llars americanes de l’època. Portava una llarga cabellera negra tenyida, ungles afilades de color vermell, fumava llar- guíssimes cigarretes i vestia talons d’agulla i una cotilla que li donava un inhumà contorn de vespa de 43 centímetres. La llista d’admiradors de Vampira havia crescut de forma increïble l’any que va estar amb Dean, amb fans incondicionals del seu personatge. De la relació entre Maila i James Dean se’n van escriure rius de tinta a la premsa rosa i sensa- cionalista, els paparazzi no paraven de perseguir-los i així es va saber que sortien junts moltes nits pels locals de Sunset Boulevard i voltants. La tràgica mort de Dean va generar llegendes negres que van circular pels tabloides sensacionalistes sobre l’embruixament que Vampira havia exercit sobre l’actor.